La psicologia de masses en el moment de l’alliberament nacional català
 |
| La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, identica el PDeCAT amb Macron. [Barcelona (República Catalana) 15/05/2017] |
Es va veure el dia de 1944 que l’Exèrcit alemany es va rendir a París quan encara feia quatre dies encara hi havia servilisme francès vers els militars ocupants, mentre la massa no actuava contra els nazis, també el dia de 1977 en que Josep Tarradellas va arribar al palau de la Generalitat a Barcelona quan encara l’estiu de 1976 hi havia elements que insultava la gent de la Marxa per la Llibertat, mentre la massa no s’adheria a les protestes del moment per aconseguir l’alliberament de presos, els drets de reunió i manifestació, la legalització dels partits d’esquerres i de la CNT, CCOO, UGT i USO entre altres centrals sindicals. Aleshores, la massa per oportunisme i sentit de supervivència s’entrega a les noves situacions. Aquest comportament psicològic el veurem lògicament el dia que els votants actuals del PP, PSC i Ciutadans així com els anomenats Federalistes d’Esquerres vegin desocupar el Principat de Catalunya de l’Exèrcit espanyol, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya. Fins i tot els sectors espanyolistes de les policies locals i del cos dels Mossos d’Esquadra penjaran estelades al balcó i les finestres a casa seva, no fos que perdin la seva feina a les institucions. Per això el problema és la burgesia nacional catalana, aquells empresaris que votaven Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya (CiU) i que van votar Junts pel Sí --encara que detesten ERC, que consideren una formació “roja”, Lluís Llach i Raül Romeva, un stalinista de debò tenyit de verd caqui-- al mateix temps que es manifesten sota les ensenyes interclassistes de l’ANC els Onze de Setembre. La massa no vol veure ni en pintura la burgesia pujolista, considerada una oligarquia autòctona enfrontada a les oligarquies castellanes. Per això és del tot necessari i urgent que el proletariat i les capes populars no assalariades junt amb el moviment estudiantil agafin la direcció del procés d’alliberament català, al marge de la burgesia i petita burgesia nacionalista aplegada a l’entorn de l’ANC, i de manera paral·lela al Parlament de Catalunya formin un contrapoder revolucionari, amb consells revolucionaris locals que substitueixin els ajuntaments i les seves delegacions --revocables en qualsevol moment-- constitueixin l’Assemblea Nacional Revolucionària Catalana com a parlament proletari. Amb les velles institucions de l’Estat capitalista espanyol no s’aconseguirà la República Catalana, solament per mitjà d’un procés revolucionari capaç d’atraure la psicologia de masses en aquest moment de segona i potser definitiva gran depressió capitalista que ja porta deu anys.
PDeCAT AMB MACRON I MERKEL
El fet que Emmanuel Macron sigui el model polític i econòmic del PDeCAT, igual que el de Ciutadans i del PSOE, representa que el proletariat i les capes populars no assalariades junt amb l estudiantat rebel hauran de vetar i barrar el pas a aquet partit contrarevolucionari de la classe hegemònica catalana. Ens preguntem que fa un partit laic progressista com la història ERC --formació nascuda en 1931 del socialdemòcrata Partit Republicà Catalanista de Layret, que el 1917 es considerava bolxevic, i de l’Estat Català de Macià, que va anar a l’antiga URSS a demanar ajuda per enderrocar el general Primo de Rivera i Alfons XIII i va intentar una insurrecció a partir d’ocupació armada d’Olot i punts estratègics de Barcelona, a partir d’un comitè armat d’alliberament en l’edifici de la Universitat de Barcelona, fent de bastió insurgent com havia estat l’edifici de Correus de Dublin--, fins ara l’equivalent del Partit dels Radicals d’Esquerra a França --quan va governar a la Generalitat amb Maragall i Montilla--, a Junts pel Sí amb la dreta neoliberal del pujolisme reconvertit en PDeCAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada