 |
| Remedios Varo |
S’engega la campanya per donar el seu nom a l’institut gracienc que ara porta el nom del primer inquisidor
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 24/04/2017
Anglès (La Selva).-
Gracienca, surrealista i
llibertària. Així presenta l’Ateneu Llibertari de Gràcia la sessió que
es va celebrar en la seva memòria i com a vindicació de Remedios Varo
(Anglès, la Selva, 1908-Ciutat de Mèxic, 1962), una de les pintores de
l’ampla tradició surrealista i molt més: escriptora, artista gràfica,
maga de les imatges. Maria José González, Dolors Marín i Mercè Ibarz,
convocades per Xavi Oller, van fer emergir, en la revetlla de la Diada
del llibre i la rosa, el drac i la rosa d’aquesta artista formidable,
massa desconeguda, ai, en el país on va nàixer i la ciutat, Barcelona
l’oblidadissa, on va crear. La Varo és molta Varo. I se sap massa poc,
fins entre estudiosos i curadors d’exposicions la mar de moderns, la
seva petja catalana.
Gracienca,
perquè la Varo tenia el pis i el taller a la plaça de Lesseps. No en
queda ni rastre, allà. És el costum de la ciutat, que de tan cosmopolita
que diu ser és provinciana fora mida, oblidant constantment on van
viure i treballar els seus artistes, encara més les seves artistes. Cert
que la Varo ha estat reconeguda amb uns jardins al barri de la Diagonal
Mar: és un reconeixement secret, gairebé esotèric perquè només unes
quantes persones a la ciutat saben qui va ser i què va fer. No li hauria
desagradat: va ser una artista de l’alquímia, dedicada a fer reviure
mons que, en la seva pintura, surten dels contes de fades de
l’inconscient. Però molts trobem que ha de ser més present, més
coneguda, menys secreta. Per cert, a veure si la Viquipèdia incorpora la
seva activitat catalana, que va ser important. 
Una
altra bona notícia és que un dels seus quadres, pintats a Barcelona, ha
entrat ben recentment al MNAC, cedit per una col·leccionista:
Accidentalitat de la dona. Violència, un títol que expressa prou els
motlles temàtics que la Varo va trencar des de ben jove.
Varo
va nàixer a la vila d’Anglès --que sí que la té ben present--, on son
pare, lliurepensador andalús, havia estat destinat com a enginyer
hidràulic. De la mare sabem que era d’origen basc. El pensament avançat
del pare i el catolicisme de la mare van fer una mixtura en la filla,
en l’empremta espiritual i fortament lliure que anirà prenent el seu
art. Seguint la vida nòmada de la professió del pare, va viure de
petita al Marroc i després a Madrid. Es casa amb un altre artista i se’n
va a París, on s’hi està un any.
El
1932 s’estableix a la Barcelona del temps republicans, fent de
dibuixant publicitària. Viu intensament el clima polític –llibertari-- i
creatiu. S’integra en el Grup Logicofobista, la versió surrealista més
radical a Catalunya que la guerra i l’exili desfaran. El 1936 coneix el
poeta revolucionari Benjamin Péret, arribat a Barcelona, un dels
surrealistes més intensos. La parella anirà cap a l’hexàgon francès amb
l’èxode republicà i després de moltes dificultats pròpies del moment
farà cap a Mèxic, el 1941. 
A
Mèxic emergirà la Varo més personal, la de les hipnòtiques pintures que
fan tornar al món primigeni dels misteris de la naturalesa i de l’art
de l’alquímia, per reconstruir un món que havia estat fet miques. La
seva amistat amb una altra surrealista exiliada, la britànica Leonora
Carrington, hi serà cabdal, per a totes dues, en l’obra pintada i en
l’obra escrita de totes dues.
Els
joves i no tan joves que ara la recorden a Gràcia tenen un projecte:
donar el nom de Remedios Varo a l’Institut Secretari Coloma, que ara es
diu ni més ni menys com el primer inquisidor. Que així sigui. Com es
diu a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (carrer de l’Alzina núm. 5), que una
bruixa faci fora l’inquisidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada