Persistència judicial contra el regidor vigatà Joan Coma

Joan Coma encapçalant la manifestació a Vic contra la seva imputació  

 

Coma: «La desobediència civil i la solidaritat són la millor arma contra la injusta justícia espanyola» i també ha mostrat l'agraïment per tot el suport i les diferents mostres de solidaritat que ha rebut durant l'últim any 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2017 

Vic (Osona).-  

L'Audiència Nacional del Regne ha conclòs que Joan Coma Roura, regidor de Capgirem Vic, no va cometre cap delicte de sedició quan va convidar a la desobediència en un ple municipal vigatà que debatia una moció en suport de la consulta del 9-N. Que aquest delicte no s'havia comès era obvi --no hi va haver cap incitació a un alçament col·lectiu i violent contra l'autoritat--, però calia fer anar Joan Coma a l’Audiència Nacional perquè aquell acte judicial era part de l'escenificació del Govern espanyol davant dels seus votants per transmetre un missatge de duresa al separatisme català. 

INVESTIGAT PER PREVATICACIÓ

Cas tancat, doncs? Ni molt menys. Perquè l'Audiència Nacional espanyola ha enviat la causa als jutjats de Vic (Osona) perquè investigui si el regidor Joan Coma és culpable dels presumptes delictes de desobediència i prevaricació. És a dir, que el tribunal espanyol  ja està dient al jutjat de Vic de què ha de ser acusat el regidor de Capgirem. L'Estat no pensa afluixar la pressió contra l'independentisme català.

El Govern espanyol és presoner de la seva pròpia política ultra autoritària i ultra jacobina, que no evoluciona al compàs de la societat. D'aquí deriven els seus clamorosos errors. Per això, l'associació Drets ha presentat una querella contra els jutges del Tribunal Constitucional del Regne que van avalar una reforma perquè aquesta institució incorporés la funció sancionadora, creada expressament per aturar un procés que l'Estat no és capaç de solucionar amb usos democràtics. El PP se'n riurà, com fa sempre. 

DESOBEDIÈNCIA CIVIL I SOLIDARITAT

Joan Coma va ser denunciat per l'extrema dreta per haver pronunciat al ple de l'Ajuntament de Vic que «per fer una truita cal trencar els ous», i demanar desobeir als tribunals de l'estat espanyol, en el marc de la votació d'una moció de suport a la declaració del 9-N aprovada al Parlament de Catalunya.

L'Audiència Nacional ha descartat l'existència d'un delicte de proposició a la sedició en relació a Joan Coma a partir de l'argument que, tot i que es demostra que és independentista i partidari de a la desobediència, no consta que «s'efectués una proposició als ciutadans perquè participin en un alçament públic i tumultuari», un dels requisits essencials de la sedició.

L'interlocutòria de l’Audiència espanyola diu que s'ha acreditat que «es desprèn una tenaç voluntat de desobediència a les legislació estatal amb la finalitat de crear un estat català independent a través d'un procediment no previst en la constitució espanyola vigent».Joan Coma ha expressat des de Londres, on es troba de viatge difusor del procés d’autodeterminació català, que la resolució del tribunal demostra que «la desobediència civil i la solidaritat són la millor arma contra la injusta justícia espanyola». 

LA CAUSA ALS JUTJATS DE VIC

El jutjat de l'Audiència Nacional espanyola remet ara la causa als jutjats de Vic per si poguessin ser els fets --intervenir en un ple municipal i aprovar una moció de suport a una declaració del 9-N del Parlament de Catalunya-- constitutius de "prevaricació o desobediència", una qualificació jurídica que fins ara no havia aparegut. 

COBRIR L’EXPEDIENT

Benet Salellas, advocat de Joan Coma i diputat de la CUP-CC, considera que aquest darrer pas «no és més que un intent desesperat de cobrir l'expedient per part de les institucions de l'Estat» i afegeix que «el jutjat de Vic estem segurs que arxivarà de pla aquesta possibilitat».

També ha explicat que: «avui som davant del penúltim capítol de cas Joan Coma, que abandona el Tribunal Orde Públic del segle XXI per tornar a Vic, i que ens dóna un missatge ben clar: que la justícia espanyola no és democràtica i que la millor manera de contestar-la és amb desobediència, mirant-la de cara per dir-li que res aturarà la voluntat d'un poble determinat cap a exercir tots els drets i canviar-ho tot». 

UN JUGE, ANTIC POLICIA DE LA DICTADURA FRANQUISTA

Segons DIRECTA, en una ressenya extreta de SETEMBRE, l’Audiència Nacional espanyola ha descartat que les paraules de Joan Coma Roura, regidor de Capgirem Vic, al ple del 9 de desembre de 2015 siguin constitutives del delicte d’incitació a la sedició pel qual se l’ha investigat durant l’últim any i pel qual va arribar a passar la nit del 27 al 28 de desembre passat detingut als calabossos de la Guàrdia Civil a Madrid. En un auto datat el 28 de març passat i del qual es va informar a Joan Coma Roura aquest diumenge, el titulat del jutjat central número 2 de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, dóna per finalitzada la investigació sense que s’hagi pogut demostrar cap relació entre les paraules de Coma Roura i un possible delicte de sedició o incitació a la sedició.

Sí que el jutge, ex inspector de la Policia Nacional espanyola durant el franquisme, en un intent de salvar els mobles no arxiva definitivament la causa i la remet al jutjat de Vic per si hi hagués pogut haver un possible delicte de prevaricació o de desobediència, unes qualificacions jurídiques que fins ara no havien aparegut. Ara haurà de ser el jutjat de Vic, a la vista de les actuacions, qui ho arxivi definitivament o, en un cas força improbable, continuï la investigació per aquest nou viarany. Joan Coma Roura ha conegut la notícia aquest diumenge, en boca del seu advocat, Benet Salellas, mentre era a Londres, on dissabte va participar en un acte de l’ANC a la capital britànica. 

CAP REFERÈNCIA A TRUITA I ELS OUS EN TOT L’AUTO DEL JUTGE MORENO

L’auto del jutge Moreno es fonamenta en dos arguments prou curiosos. Per una part, reconeix en Joan Coma Roura "una tenaç voluntat de desobediència a la legislació estatal amb la finalitat de crear un Estat català independent a través d’un procediment no previst en la Constitució espanyola vigent". O sigui, de les investigacions dutes a terme durant aquest últim any, el jutge conclou que ha quedat demostrat que Joan Coma és independentista i que assumeix la unilateralitat com a via de resolució del conflicte democràtic amb l’Estat.

Amb tot, l’estratègia per assolir la independència per Joan Coma no passa per fer "una crida als ciutadans perquè participin en un aixecament públic i tumultuari", elements necessaris i imprescindibles per imputar-li el delicte de sedició o incitació a la sedició. I és que, com recorda l’auto del jutge Moreno, la moció aprovada al ple de desembre de 2015, de suport a la declaració de ruptura del 9-N que un mes abans havia aprovat el Parlament, al jutge no li consta de les investigacions dutes a terme per l’Audiència Nacional que fos enviada més enllà del que es diu en el propi text de la moció: a la Presidència del Parlament, a la Presidència de la Generalitat, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Cap crida a la població a fer un "aixecament públic i tumultuari".

A criteri de DIRECTA l’auto del jutge Serrano, de fet, es basa únicament en les investigacions dutes a terme per Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra en l’últim any, i en el text de la moció en el debat de la qual Joan Coma Roura va dir la famosa frase que "per fer la truita abans hem de trencar els ous", referint-se al recurs a la desobediència per assolir la independència. En cap moment de l’auto final del jutge Serrano, però, hi ha cap referència a les paraules referents a la truita i els ous. Sí que en els cinc folis de l’auto de l’Audiència Nacional, fins a dues vegades el jutge hi diu que la denúncia, no ja només contra Joan Coma sinó contra tots els regidors que van votar a favor de la moció del 9-N, la va presentar davant la Guàrdia Civil el regidor ultradretà vigatà Josep Anglada, tot i que aquest ho ha negat reiteradament. 

UN ANY EXACTE DESPRÉS QUE SE LI VA COMUNICAR LA IMPUTACIÓ

L’arxivament de la causa per part de l’Audiència Nacional espanyol pràcticament ha coincidit amb el primer aniversari del 30 de març de 2016, la data que Joan Coma Roura va rebre la notificació de la imputació, el 30/03, i que va donar nom al moviment de suport al regidor i vigatà i als altres càrrecs electes investigats per la justícia espanyola en el marc del procés sobiranista català.

Un cop coneguda la imputació --de fet, investigació, en la terminologia judicial més recent--, en qualsevol moment es podia produir la citació perquè Joan Coma anés a declarar davant Ismael Moreno, el titular del jutjat central d’instrucció número 2 de l’Audiència Nacional espanyola que portava el cas. Però anaven passant els mesos i res. Fins que finalment va ser citat a declarar el 24 d’octubre passat. El mig any llarg que havia transcorregut entre la confirmació de la investigació i la citació per anar a declarar a Madrid li havien permès a Joan Coma i al seu entorn familiar i polític madurar en les diferents opcions a prendre.

Al final, Coma va optar per desobeir i el mateix dia 24 d’octubre a les 10 del matí, a l’hora que estava citat per declarar a l’Audiència Nacional, feia una compareixença pública al carrer, davant l’Ajuntament de Vic, i envoltat de persones del seu entorn, però també de polítics de diferents colors, darrere la pancarta del Moviment 30/03 i el lema de "Ni un pas enrere". Hi havia des dels diferents matisos dels anomenats Comuns, fins a als hereus de les antigues sigles de CiU, PDECAT i Partit Demòcrata Català, passant per les tres entitats sobiranistes, ANC, Òmnium i AMI, en una imatge d’unitat que no s’ha produït en altre acte els últims mesos.

En la compareixença, Coma va repetir alguns dels arguments que a primera hora havia avançat en un article d’opinió publicat als dos mitjans vigatans, El 9 Nou i Osona.com. El mateix article es va fer arribar aquell mateix matí a l’Audiència Nacional. Coma hi deia que no es presentaria a l’Audiència Nacional obeint la seva consciència i complint el mandat democràtic pel qual va ser escollit. També perquè "ens sentim perseguits per les nostres idees polítiques, persecució impròpia d’un marc mínimament democràtic". Per això, afegia, no reconeixia l’autoritat de cap tribunal per sobre els drets fonamentals, civils i polítics, com són la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió política i la llibertat d’associació, "així com el respecte a la sobirania popular". 

LA DESOBEDIÈNCIA PER ASSOLIR L’AUTODETERNINACIÓ, EN EL CENTRE DEL DISCURS DE COMA 

Joan Coma apel·lava a la desobediència, origen de la investigació que l’havia de dur avui a declarar a Madrid. Recordava que en la intervenció al ple municipal per la qual ara se l’estava investigant ja reivindicava la desobediència com a dret legítim a exercir "davant d’un estat demofòbic que es nega a escoltar i respectar la voluntat política democràtica, lliurement expressada, de la població de Catalunya". Coma assumia que, davant d’aquest estat, "només podrem exercir el dret a decidir si exercim el dret a desobeir". 

DENÚNCIA DE L’ULTRA JOSEP ANGLADA

En l’escrit, Coma també recordava que la denúncia provenia de l’extrema dreta vigatana –la va presentar davant la Guàrdia Civil el regidor de la Plataforma Vigatana Josep Anglada–, que, segons ell, manté vincles "amb tot el que envolta el clavegueram estatal de la guerra bruta". També feia referència al passat franquista de l’Audiència Nacional, hereu de l’antic Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i "un tribunal d’excepció que equipara exercir la democràcia amb un delicte d’incitació a la sedició". Perquè, i com afegia Coma en el seu escrit, d’això l’acusaven: "d’exercir la nostra responsabilitat com a càrrecs electes per debatre democràticament, en el sí d’un ple municipal, una moció aprovada per 16 regidors, que donava suport a una resolució aprovada per 72 diputades al Parlament de Catalunya".

A partir d’aquell dia, però, començava un nou període d’incertesa, ja que en qualsevol moment Joan Coma Roura podia ser detingut per ser conduït a declarar a Madrid. Entremig, hi va haver la detenció de l’alcaldessa de Berga, la també cupaire Montse Venturós, per negar-se a declarar davant el jutge de Berga per no haver despenjat l’estelada de l’Ajuntament en les jornades electorals del 27-S i 20-D de 2015. El fet que la detenció de Venturós fos a primeríssima hora del matí confirmava els temors que l’entorn de Joan Coma havia expressat en repetides assembles del Moviment 30/03, i per això es va muntar un dispositiu d'acompanyament entre persones del seu entorn polític i familiar perquè en el moment de la detenció no estigués sol i es pogués reaccionar convenientment. 

LA NIT DEL DIA DE LES INNOCENTADES DORMINT ALS CALABOSOS DE LA GUÀRDIA CIVIL A MADRID 

Al final la detenció, però, també es va fer esperar les seves setmanes i es va produir en plenes festes de Nadal. En concret, el 27 de desembre a mig matí, quan Joan Coma, sortint de l’Ajuntament vigatà, va pujar a un cotxe dels Mossos que el va traslladar a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, d’on aquell mateix dia va ser traslladat a Madrid. La declaració a l’Audiència Nacional estava fixada per l’endemà, dia dels Sants Innocents. Un autocar amb una seixantena de persones va fer viatge durant tota la nit per ser a primera hora del matí davant l'Audiència Nacional a donar-li suport. A Madrid es van afegir a la família de Joan Coma, que havia fet el viatge també durant la nit en cotxes particulars.

Durant el seu interrogatori, el fiscal Vicente González Mota va intentar fer-li dir tant sí com no a Joan Coma que amb la frase "per fer una truita cal trencar els ous", pronunciada en un plenari municipal, havia fet una crida a la desobediència a la població. En aquest interrogatori a Joan Coma, González Mota li ho va demanar, en un to imperatiu, fins a quatre vegades, mentre Coma li reiterava, una vegada i una altra, que s'havia limitat a defensar el programa electoral de Capgirem Vic, i que segons ell apel·la a la desobediència davant situacions injustes. La Fiscalia també va posar un especial interès a trobar-li una connotació agressiva a l'expressió que "per fer la truita cal trencar els ous".

De fet, els primers minuts d'interrogatori per part de González Mota a Joan Coma van girar entorn de l'expressió popular de la truita i els ous. Coma va insistir que era una "metàfora" que, en el context que es va dir, significava que "per superar situacions injustes, s'ha d'anar més enllà", en aquest cas, desobeir les lleis que ell considera injustes perquè no permeten exercir el dret d'autodeterminació que "una majoria social" del poble català vol exercir. Amb tot, el fiscal va demanar-li fins a mitja dotzena d'ocasions si ell pretenia associar l'expressió "trencar els ous" a l'ús d'algun tipus de força o violència. "Los huevos no se rompen solos, ¿implica o no el uso de violencia?", va reiterar González Mota. Coma va ironitzar que ja li agradava que es posés tanta insistència en "una expressió tan vigatana", però que ell sempre ha estat en contra de la violència. 

"¿LA TRUITA ES EL MARCO CONSTITUCINAL ESPAÑOL?" I ALTRES FILIGRANES DEL FISCAL

Un cop presumptament aclarit que Joan Coma no estava incitant a l'ús de la força ni de la violència, el fiscal va portar l'interrogatori a intentar entendre a què es referia Coma quan parlava de desobediència. En aquest punt l'interrogador li va espetar: "¿La truita es el marco constitucional español?", en una evident confusió del significat de les paraules "ous" i "truita" a la metàfora emprada per Coma. A partir d'aquí és quan el regidor va poder fer un discurs més polític, en el sentit que la desobediència a la qual ell i la CUP apel·len ni pretén ser imposada --"seria un oxímoron, si no fos voluntària"-- ni és gratuïta: "Una majoria social del poble català vol exercir el dret d'autodeterminació, i davant un estat que no permet exercir-lo emparant-se en les lleis, demanem que es desobeeixi davant d'aquestes lleis injustes que no permeten exercir el dret d'autodeterminació".

En un altre moment de la declaració, davant la insistència del fiscal pels motius pels quals cridava a desobeir els tribunals espanyols, Coma va aprofitar per matisar que, davant unes lleis injustes, per defensar un programa polític «de forma totalment no violenta i democràtica», ell no estava disposat a reconèixer l'autoritat de cap tribunal, «sigui espanyol, català, francès, europeu o d'on sigui». Tot plegat, per defensar drets bàsics com el d'expressió o el de representació política. «Si hagués robat, com han fet tants polítics, reconeixeria tota l'autoritat del tribunal», va dir, i va afegir: «Si fos un corrupte o un lladre, que tants n'hi ha, i són al carrer, jo hauria vingut cap aquí corrent i amb por, però no és el cas, estem davant un tema polític». Al final, Coma va sortir en llibertat amb càrrecs, no sense abans haver-li retirat el passaport. 

EL SÍNDIC DE GREUGES VA PORTAR EL CAS A COMISSARI EUROPEU DELS DRETS HUMANS 

Coma ha tingut la condició d’investigat --el que abans es coneixia com a imputat-- per un presumpte delicte de proposició a la sedició. És, de fet, el primer càrrec electe al qual s’investigava per aquest delicte des de la reinstauració de les institucions democràtiques després de la mort de Franco. En cas d’haver estat jutjat i haver estat declarat culpable, li hauria pogut caure una pena de més de vuit anys de presó. La seva causa ha merescut en els últims mesos l’atenció de diversos mitjans de comunicació d’arreu del món, així com el suport de diferents personalitats, entre les quals destaca el que ha rebut del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que va redactar un informe enviat al Comissari Europeu de Drets Humans on, partint del cas de Joan Coma, denunciava "una deriva perillosa de restricció indeguda de la llibertat d’expressió" a l’Estat espanyol. També emmarcava el cas del regidor vigatà en "una persecució sistemàtica de la Fiscalia General de l’Estat contra la llibertat d’expressió política".