En la Retirada de 1939 fou internat en els camps de concentració d’Argelers de la Marenda, de Barcarès i de Sètfonts, essent el 1940 enviat a treballar a les acereries i forges de Firminy. Després a les mines de carbó de les Cevenes i en 1941 de La Grand Combe.
En 1999 residí a Sant Cebrià de Vallalta i des de 2004 a Ceret fins la seva mort.
Josep
Dot Arderiu:
L’1 d’abril de 1921 neix a Prats de Lluçanès (Osona)
l’anarquista i anarcosindicalista Josep Dot Arderiu, dit Athos. Va
seguir l’escola primària a Sallent (Bages) i va fer d’aprenent de
barber.
Aviat
s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) mentre era
aprenent de fonador als tallers Oxigeno i també a la Federació Ibèrica
de Joventuts Llibertàries (FIJL) de Sallent, de la qual en 1937 fou
elegit secretari.
Passà
la frontera del Pirineu en el decurs de la Retirada de 1939 i fou
internat en els camps de concentració d’Argelers de la Marenda i de
Barcarès, al Rosselló (Catalunya Nord), i de Sètfonts, al Tarn i Garona
(Migdia Pirineu, Occitània), essent el 1940 enviat a treballar a les
acereries i forges de Firminy (Loira, Alvèrnia, Roine-Alps, Occitània).
Després, a les mines de carbó de les Cevenes (Losera i Gard, Occitània) i
en 1941 de La Grand Combe (Gard. Occitània). Detingut i condemnat per
"estada il·legal" a 6 mesos de presó, aviat se’n anà a An Orian (Ar
Mor-Bihan, Bretanya) i a Bordeus (Nova Aquitània, Gironda, Occitània).
Entre
1944 i 1947 efectuà nombroses missions clandestines a l’Interior enviat
per la Comissió de Defensa del Secretariat Intercontinental (SI) del
MLE-CNT en l’Exili. Delegat del MLE també pertanyia aleshores, amb
Ignacio Zubizarreta i Ángel Marín Pastor, al Comitè França-Espanya creat
per lluitar contra el reformisme en la CNT.
Arrel
de cantades de militants detinguts a Madrid i deduccions de la policia
franquista, on fou arrestat el delegat de Catalunya a nivell confederal
Àngel Atienza Díaz i la localització del lloc de la seu del Comitè
Regional del Centre de l’organització i l’agafada de més de vint
destacats militants madrilenys; del vicesecretari del Comitè Nacional
cenetista Ramon Rufat Llop, del secretari general de l’organització, i
César Broto Villegas, el 30 d’octubre de 1945 va caure a Barcelona
Víctor Gual Vidal, membre dels Grups de Defensa de la Confederació
Regional del Treball de Catalunya (CNT), al qual la Brigada
Político-Social, comandada pel comissari Eduardo Quintela Bçoveda, li
va trobar les claus d’un pis on els policies van trobar-hi Josep Dot i
José Galdo, quan justament hi havia anat per redactar a màquina un
informe cada ú, destinats al Secretariat Intercontinental en l’Exili a
Tolosa de Llenguadoc. Seguidament, va ser detingut també el Delegat
Regional de Defensa de Catalunya, Àngel Marín Pastor; el secretari del
Comitè provincial barceloní; els presidents dels sindicats Fabril i
Tèxtil, d’Arts Gràfiques i de la Construcció; el contable del Comitè Pro
Presos; delegats de diversos sindicats de la Federació Local
barcelonina; alguns membres dels grups d’acció; un membre de la
Federació Comarcal de Badalona; el company S. Armengol, impressor de
l’edició clandestina de ‘Solidaridad Obrera’, a la Vila de Gràcia (plaça
de la Revolució de Setembre de 1868); José Nieto, militants d’Arts
Gràfiques que composava l’edició de la ‘Soli’ --que no va poder sortir
novament fins el mes de març de 1946-- i un taxista que en feia la
distribució. Fou una operació policial selectiva, dons els
anarcosindicalistes sense càrrecs orgànics eren interrogat i deixats en
llibertat sense imputació. Quasi tots els militants cenetistes destacats
van ser interrogats a nivell franquista durant 50 dies a la Prefectura
Superior de Policia, a Via Laietana. Un membre dels grups de Defensa
Confederal hi passà 80 dies.
Dot,
que havia arribat a Barcelona des de l’Exili com a delegat del MLE
Exterior el mateix mes d’octubre, passà dos mesos a la Prefectura de Via
Laietana i una vegada a la presó Model no recuperà la llibertat amb
càrrecs judicials fins a la primavera de 1946. Segons alguns a Via
Laietana solament donà alguna informació relativa a activitats del Parit
Comunista d’Espanya a l’hexàgon francès. Participà el juliol en ple
clandestí de la FIJL celebrat a les Planes de Vallvidrera (Sarrià-Sant
Gervasi, Barcelona). En una petita impremta manual Minerva, en un lloc
secret de Barcelona, l’octubre d’aquell any va sortir el núm. 3 del
portaveu de les Joventuts Llibertàries, ‘Ruta’. Però, fou localitzada
per la policia el 2 de desembre amb la detenció d’alguns membres del
Comitè Regional de la FIJL.
El
29 de novembre de 1946 --el mateix dia en que militants del PSUC feien
esclatar un bomba a la seu de la Premsa del Moviment Nacional franquista
a Barcelona--, Josep Dot amb l’ajuda de Raúl Carballeira, retornà a
l’Exili acompanyat per Liberto Sarrau Royes. Aleshores col·labora amb el
Comitè Nacional de la FIJL tot participant en 1947 a la fabricació de
documents falsificats. Aleshores Josep Dot, Francisco Martínez i Raúl
Caballera defensaven la necessitat de canviar el nom de l’organisme
idoni Interior --Moviment Llibertari de Resistència (MRL)-- “per no
despertar l’oposició dels òrgans del Moviment Llibertari a França”. Cosa
en que coincidia l’activista anarquista Pere Mateu, aleshores secretari
de coordinació en el Secretariat Intercontinental del MLE-CNT en
l’Exili, estava d’acord amb aqueta posició, compromès a col·laborar
d’amagat a nivell personal amb material de combat que guardava. També
recolzaren la lluita guerrillera a Catalunya, a títol personal, els
membres del Secretariat Intercontinental Puig Elias (secretari de
Propaganda) i José Villegas (de secretària de Coordinació i
col·laborador de Mateu)
També
se’l encarregà --juntament amb Francesc Rebordosa Pitarch, Raúl
Carballeira Lacunza, Cabañas i altres companys-- de posar en marxa una
emissora clandestina de ràdio del MLE dirigida cap a la Península,
instal·lada en la colònia llibertària d’Aymare, creada en 1948.
Va
participar en la guerrilla urbana a Barcelona i entorns així com en el
maquis llibertari rural entre 1944 i 1948 junt amb Marcel·lí Massana
Vancell, anys durant els quals es van realitzar nombroses accions al
Pirineu català (voladures de torretes elèctriques d'alta tensió i de
dipòsits d'aigua, i altres sabotatges; segrests de destacats
franquistes; expropiacions a falangistes, terratinents, empresaris;
atracaments a fàbriques i mines; passades de frontera amb documentació,
armes i combatents; etc.) fent servir com a bases Oceja, Berga i
Manresa, acompanyats per altres guerrillers, com ara Vila Capdevila,
Busquets, Antonio Sánchez, Puig Torres, Pons Argilès, Saborit, Saturnino
Sanz, Pérez Pedrero, Adrover, Massip, Crespo, Benítez, Francisco
Martínez, Arcos, Puig Costa, Manel Sabaté, Pepe Blanco, El Rana,
Pometa, El Gachas i altres companys.
A
principis de 1948 es féu membre de la Federació de Grups Artístics de
l’Exili i, junt a Antonio García Birlán, Teodoro Monge, Paquita Galceran
i Joan Puig Elias, formà part del jurat del Concurs d’Art Teatral i
Líric organitzat pel Secretariat de Cultura i Propaganda del MLE-CNT.
El
maig 1948, Josep Dot sortí de la casa del sabater Jacques Pignol, al
poble d’Arbocols (Coflent), on s’havia aplegat un grup guerriller, i
tornà a entrar a l’Interior amb una expedició llibertària acompanyat
pels germans Francesc i Josep Sabaté Llopart, Ramon Vila Capdevila,
Francisco Martínez Márquez, Alejandro Tiburcio, ‘Benitez’ i Carles Vidal
Pasanau.
Al
cap de poc tornà a l’Exili i s’instal·là a Bordeus (carrer dels
Bouviers núm. 3) esdevenint administrador de les edicions Tierra y
Libertad junt amb Ildefonso González.
Seguidament
s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alt Garona, Occitània) i després a
París (Illa de França), abandonant l’activisme i treballant en una
fàbrica del sector de l’automòbil, i finalment de mecanògraf i traductor
per l’UNESCO. Va col·laborar amb Albert Camus.
En 1962, com molts altres refugiats, fou deportat a l’illa de Còrsega els dies de la visita de Khrouchtchev a París.
En 1999 residí a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) i des de 2004 a Ceret (Vallespir) fins la seva mort.
Josep
Dot és l’autor del pròleg del llibre d’Augustin Souchy ‘El movimiento
cooperativista en Suecia’ (1945) i va traduir al castellà el llibre
d’Albert Camus ‘La sangre de la libertad’, editorial Americalee (Buenos
Aires, 1960). Es tracta d’un recull d'articles, cartes i discursos, del
1943 al 1953, d'un Camus lúcid, combatiu, heterodox, provocador en tots
els debats polítics i intel·lectuals de l'època. I, a més a més, cal
subratllar-ho, compromès amb els republicans i estretament vinculat als
cercles llibertaris exiliats a París. Aquest recull és la reedició de
l'obra que va publicar llavors per recaptar fons per l’edició de París
del setmanari cenetista 'Solidaridad Obrera'. Per mitjà de Josep Dot el
guerriller Quico Sabaté va rebre cert suport de Camus, sembla que fins i
tot per al MURLE. Ambdós personatges van morir amb poques hores de
diferència el 5 de gener de 1960, un en combat i l’altre d’accident de
carretera.
Fonts:
M. Iñiguez ‘Enciclopedia Historica del Anarquisme Español’, Fundación
de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo (Madrid, 2001)// Carta de M.
Llàtser del 30 d’octubre de 1986 // A. Téllez ‘Sabaté’, Virus
(Barcelona, 2001), pàg. 111-112 i 196// A. Téllez, ‘Facerias’, Virus
(Barcelona, 2004), pàg. 39, 116, 118 i 171//‘CNT’, Tolosa, any 1948 //
Los de la Sierra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada