MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 9 d'abril de 1914 neix a l'orfenat Fraisoro de Zizurkil la militant anarcofeminista, anarcoindependentista basca i resistent antifeixista Soledad Casilda Hernáez Vargas

Quan  la Retirada va ser un fet, creuà els Pirineu per la Jonquera i va ser internada als camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Gurs  








 

Casilda Hernáez Vargas: 

El 9 d'abril de 1914 neix a l'orfenat Fraisoro de Zizurkil (Tolosaldea, Guipúscoa, País Basc, Euskal Herria) la militant anarcofeminista, anarcoindependentista basca  i resistent antifeixista Soledad Casilda Hernáez Vargas --a vegades citada com Casilda Méndez Hernáez--, més coneguda com Casilda, la Miliciana, Kasilda o Kasi. Era neta d'una gitana navarresa --alguns diuen que l'origen era inca-- i de família confederal per part de mare. Després de passar la infància a Zizurkil, es traslladà al barri d'Egia de Donostia (Guipúscoa, País Basc, Euskal Herria).

A partir de 1931 va ser membre de les Joventuts Llibertàries i va ser empresonada per fer una crida a la vaga a les treballadores d'una empresa que només contractava personal femení. En aquests anys republicans feia el nudisme naturista a la platja de Zurriola al barri de Gros. Es va fer molt coneguda a les barriades populars donostiarres durant els fets d'octubre de 1934 (combats de Penyes d'Aia), quan va ser detinguda per repartir propaganda i per possessió d'explosius.

Tancada al fort de Guadalupe, va ser condemnada a 29 anys de presó i traslladada a la presó de Las Ventas de Madrid (Castella la Nova), però va ser alliberada aviat gràcies a l'amnistia de febrer de 1936.

Just sortir de la presó conegué el militant anarquista Félix Likiniano Heriz (Liki), el seu company en endavant. Encara que partidària de «Mujeres Libres», no entrà a formar part de l'agrupació.

Es va destacar en les lluites de juliol de 1936 a Donostia i en la batalla d'Irun (Guipúscoa, País Basc, Euskal Herria), després de la qual va haver de passar a Iparralde. Va tornar a la Península via Catalunya i va marxar a la defensa de Madrid i després entrà en una brigada anarquista de la «Columna Hilario-Zamora» al front d'Aragó.

En maig de 1937, juntament amb el seu company Likiniano, va defensar la «Casa Gran» de Barcelona --l'exedifici Cambó de la Via Laietana, seu dels comitès nacional i regional de la CNT-- contra la reacció republicana burgesa i stalinista. A Barcelona encapçalà uns tallers de confecció abans de l’ocupació militar franquista de la ciutat.

Quan la Retirada va ser un fet, creuà els Pirineu per la Jonquera (Albera, Alt Empordà) i va ser internada als camps de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Gurs (Pirineu Atlàntic, Nova Aquitània, Occitània). Després d'un temps a An Oriant (Ar Mor-Bihan, Bretanya), on casa seva va ser refugi de sabotejadors antinazis, a partir d'octubre de 1943 es va instal·lar amb Likiniano a Biàrritz (Iparralde, Lapurdi, Euskal Herria, Nova Aquitània). El seu domicili es va convertir en centre d'operacions antialemanyes i antifranquistes, especialment en l'organització de grups d'acció a la selva d'Irati (sud d’Iparralde i nord de Navarra, Euskal Herria).

Arrel de l’exili de joves independentistes bascos a Iparralde als anys seixanta, la parella es va solidaritzar amb la lluita d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA, Euskadi i Llibertat) des de la seva militància anarquista.

Casilda Hernáez Vargas va morir de càncer l'1 de setembre de 1992 a Biàrritz havent superat una depressió. En 1985 Luis María Jiménez de Aberasturi en va publicar una biografia: Casilda, miliciana. Historia de un sentimiento. Encara avui, al bari d'Egia, s'usa l'expressió «té més collons que la Kasilda».