En
el decurs de la Retirada de 1939 passà el Pirineu i fou internat al
camp de concentració de Barcarès
Julio
Patán Gutiérrez:
El 6 d'abril de 1914 neix a Matallana de Torío
(Lleó) l'anarquista i anarcosindicalista Julio Patán Gutiérrez.
Fou fill del militant anarquista Toribio Patán Gutiérrez, que acabà
afusellat pel feixisme el juliol de 1936. Germà del militant
llibertari Gerardo, que combaté el franquisme en la clandestinitat.
Va anar molt poc a l'escola, però agafà cultura de manera
autodidacta.
En
1920 conegué Buenaventura Durruti, aleshores agitador en una vaga a
Matallana. Obrer de la construcció, a partir de la proclamació de
la República en 1931 col·laborà en la premsa llibertària. Durant
els anys republicans, sense ser miner, milità en el Sindicat Miner
de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de la lleonesa La
Valcueva (Matallana de Torío, Lleó), en el qual desenvolupà càrrec
orgànics, i fou molt amic de Laurentino Tejerina Marcos i la seva
família. En aquesta època treballà de paleta en la construcció de
la sucrera de Lleó.
Participà
activament en l'aixecament anarquista del desembre de 1933 i fou
detingut una curta temporada.
L'octubre
de 1934 fou detingut a Nava (Astúries) i fou empresonat a Valladolid
(Castella la Vella) fins al febrer de 1936. Un cop lliure treballà a
La Veguellina de Cepeda (Quintana del Castillo, La Cepeda, Lleó). En
1936 va prestar el seu testimoni per a l'elaboració del llibre de
Manuel Villar (Ignotus) La represión de octubre (Asturias-León
1934).
El
juliol de 1936 intervingué en l'assalt de les casernes de Gijón
(Astúries). A finals de 1936 formà part de les Joventuts
Llibertàries i de la CNT de Cármenes (Momtanya Oriental, Lleó),
organitzacions a les quals representà en diversos plens comarcals. A
Busdongo (Villamanín, Muntanya Central, Lleó) fou redactor
d'Iskra a finals de 1936 i participà en diversos actes de
propaganda, amb Jacinto Rueda Pérez, fins la caiguda d'Astúries a
mans de les tropes franquistes.
Instal·lat
a València (l’Horta, País Valencià), durant un temps formà part
de la redacció de Joventud Libre (1938). Després marxà a Barcelona
i va combatre en la 24 Divisió fins al final de la guerra.
En
el decurs de la Retirada de 1939 passà el Pirineu i fou internat al
camp de concentració de Barcarès (Rosselló). Per fugir de les
dificultats com a refugiat el novembre d'aquell any s'enrolà en
l'Exèrcit francès. El juliol de 1940, després de la victòria nazi
alemanya, fou desmobilitzat. Durant l'ocupació alemanya visqué com
pogué.
Amb
l'Alliberament s'instal·là a Marmanda (Olt i Garona, Nova
Aquitània, Occitània), on presidí la Junta Española de Liberación
(JEL) de la localitat i fou secretari de la Federació Local de la
CNT en l'Exili.
El
maig de 1945 assistí al Primer Congrés del Moviment Llibertari
Espanyol - Confederació Nacional del Treball (MLE-CNT) de París i
fou nomenat secretari d'Organització. Després marxà a Tolosa de
Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) on fou nomenat en el Ple de
Regionals d'agost de 1946 secretari de Jurídica del Comitè Nacional
de l'MLE-CNT en l'Exili, càrrec que exercí durant el Congrés de
l'any següent.
En
1947 fou el responsable de l'edició en espanyol del butlletí
Internacional Juvenil Anarquista (al menys del núm. 1), òrgan de la
Internacional de les Joventuts Anarquistes --que aplegava militants
espanyols, portuguesos, francesos i italiana-- editat a Tolosa de
Llenguadoc. En el primer número hi havia informacions sobre la
repressió stalinista en Bulgarie, la lluita dels joves llibertaris a
Portugal, les activitats de la FIJL a Gran Bretanya, al Nord d’Àfrica
i reproduïa un manifest del Comitè Peninsular de la FIJL en
l’Interior.
En
1953 publicà «Las aguas del Atlántico» (Ed. Juveniles), amb
pròleg de Josep Peirats Valls.
En
1955 i en 1966 formà part de la Comissió de Relacions de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i fou responsable de la Secció
de Solidaritat de la Federació Local de Tolosa de Llenguadoc. A
partir de 1968, com a secretari de la Federació Local de la FAI en
l’Exili de Tolosa de Llenguadoc, amb Vicente Tudela, edità El
Luchador (Tolosa, 92 números entre 1968 i 1976), cosa que provocà
tensions amb el Germinal Esgleas i altres militants a nivell de la
FAI i de la CNT (aquest sector, despectivament, en deia “El
Duchador”). En 1973 fou expulsat de la FAI i de la Federació Local
de Balma de la CNT-AIT en l’Exili. A partir de 1974 formà part del
grup editor de Frente Libertario, activitat que abandonà en 1976.
En
1977 es jubilà de la seva feina de paleta i s'establí a Blanhac
(Alta Garona, Llenguadoc, Migdia Pirineu, Occitània).
Després realitzà diversos viatges a la Península.
Trobem
textos seus en Acracia (1937), Anarres, Cenit (Tolosa), CNT
(Tolosa), Espoir (Tolosa), Iskra, Juventud Libre, El Luchador
(Tolosa), Ruta (Tolosa)), Solidaridad (Gijon), Solidaridad Obrera
(París), etc.
Acracia
(1937), Anarres, Cenit, CNT (Toulouse), Espoir, Iskra, Juventud Libre
(Valence), El Luchador, Ruta (Toulouse), Solidaridad (Gijon),
Solidaridad Obrera (Paris).
Julio
Patán Gutierrez va morir el 22 de novembre de 2003 a Blanhac i una
vegada incinerat les seves cendres van ser escampades al riu Torío
al pas de la seva vila natal.
Sa
companya fou la militant confederal Leonisa Fuertes Blasco. El seu
germà, Gerardo Patán Gutiérrez, també fou militant anarquista i
participà en el moviment clandestí llibertari durant el franquisme.
Fonts:
AIT- Servicio de prensa, Stockholm, 20 mars 1947; «Historia del
anarquismo leonés», Archivo y Biblioteca de la FAL (1993),
editor: León: Santiago García; M. Iñiguez «Enciclopedia histórica
del anarquismo español», Asociación Isaac Puente, Vitoria (2008);
CNT, Madrid, núm. 299, març de 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada