dimarts, 4 d’abril del 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 4 d'abril de 1915 neix a Almeria l'anarquista i anarcosindicalista Agustín Roa Ventura

En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i fou internat al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló. 
L'agost de 1939 fou traslladat al camp de Barcarès i després deportat al Nord d'Àfrica i tancat al camp de Djelfa (Algèria), on restà tres anys. 

  


Agustín Roa Ventura: 
El 4 d'abril de 1915 neix a Almeria (Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Agustín Roa Ventura. Quan era infant emigrà amb la seva família a Catalunya.
El maig de 1937 va ser nomenat secretari de la Federació Local de Joventuts Llibertàries de Barcelona, càrrec que ocupà fins al final de la guerra. A Barcelona dirigí Amanecer. Órgano del Comité de Enlace CNT-FAI-JJLL de la barriada de Poble Nou (1938-1939).
Quan les tropes feixistes arribaven a Catalunya, el gener de 1939 assistí, en representació del Comitè de Defensa de les Joventuts Llibertàries, a l'última reunió del Moviment Llibertari barceloní on proposà dinamitar infraestructures de la ciutat per aturar l’ocupació militar franquista.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i fou internat al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló (Catalunya Nord). L'agost de 1939 fou traslladat al camp de Barcarès (Rosselló) i després deportat al Nord d'Àfrica i tancat al camp de Djelfa (Algèria), on restà tres anys.
El novembre de 1942, arran del desembarcament aliat, fou alliberat per aquestes tropes i s'enrolà en la 361 Companyia del Pioneer Corps de l'Exèrcit britànic, lluitant als fronts fins al final de la Segona Guerra Mundial interimperialista.
Un cop llicenciat s'establí a Londres (Anglaterra), on muntà un negoci de llibreria de vell i treballà com a tipògraf per als periòdics The Times i The Sun. Fou durant molts d'anys secretari de la CNT, secretari de la Comissió de Relacions de la CNT de Gran Bretanya i formà part del Comitè de Relacions entre la CNT i la Unió General de Treballadors (UGT). Ocupà càrrecs regionals i estatals en diversos sindicats britànics (Sindicat d'Arts Gràfiques de les Trade Unions, etc.).
En 1960 va ser un dels fundadors de l'Associació d'Excombatents Espanyols Republicans de l'Exèrcit Britànic de Londres, del qual fou nomenat secretari en 1962, i col·laborà en el seu òrgan d'expressió Boletín de la Spanish Ex-Servicemen's Association.
En 1960 assistí al Congrés Confederal Intercontinental de la CNT en l’Exili com a delegat de Gran Bretanya.
El 10 de juliol de 1960 fou un dels oradors en el míting de Trafalgar Square en protesta contra la visita del ministre franquista Fernando María Castiella. Entre 1962 i 1964 edità a Londres, amb Antonio Vargas Rivas, el butlletí España fuera de España. Boletín anarquista de orientación e información, destinat als treballadors immigrants espanyols i que es distribuïa a diferents països europeus (Regne Unit, Alemanya, Suïssa, França, Holanda, etc.). El 5 de setembre de 1964 participà a Trafalgar Square en l'acte de protesta contra la condemna imposada a Stuart Christie (20 anys) i a Fernando Carballo (30 anys) per la dictadura franquista en un consell de guerra sumaríssim.
En 1965 assistí al Congrés Confederal Intercontinental en l’Exili de la CNT-AIT, que abandonà, fent costat aleshores les tesis de l'Aliança Sindical Obrera (ASO).
Fou corresponsal al Regne Unit de nombrosos òrgans de premsa d'organitzacions de l'Exili (Portobello 317, Geranio, etc.).
A mitjans dels anys setanta fou finalista del V Premi Larra amb l'obra titulada Triunfo del dolor. En 1978 publicà a Barcelona el llibre Agonía y muerte del franquismo. Una memoria.
L'agost de 1987 retornà a Catalunya i s'instal·là a Sitges (Garraf), on acabà militant en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). En 1984 publicà a Barcelona El mundo de Julio Campos.
Trobem articles seus, molts signats sota el pseudònim Germen, en nombroses publicacions llibertàries, com ara Bicel, Direct Action, Espoir, Nueva Senda, Reconstrucción, Ruta, Solidaridad Obrera, etc.
Agustín Roa Ventura va morir el 3 de maig de 1999 a Sitges --alguns citen erròniament l'1 de maig i a Adra (Almeria, Andalusia).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada