En el decurs de la Retirada de 1939 fou internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda i aquell estiu s'allistà a la Legió Francesa com una manera de sortir d’aquell patiment a les platges del Rosselló, però el 18 de gener de 1943 caigué presoner a Fahs-Zaghouan (Tunísia) de les tropes alemanyes de l'Africa Korps i fins el maig de 1945 estigué empresonat a Stalag número 8, a Görlitz (Saxònia)
Diego Pérez Rodríguez:
El 14 d'abril de 1904 neix a Casares (Màlaga, Andalusia), en una família jornalera, el militant anarquista i anarcosindicalista Diego Pérez Rodríguez, també conegut com El Chicharro.
Durant la seva infància i joventut freqüentà els cercles esquerrans, com ara el Centre Obrer de Casares (1910-1913), la Joventut Obrera Republicana de Casares (1913) i el Centre Regionalista Andalús (1918). En 1930, en plena dictadura de Primo de Rivera, fundà, amb altres companys, el Centre Obrer Agrari. Poc després es casà amb Ana Trujillano Carabante i van tenir un nen, Pedrito. Durant la República participà en la creació del Sindicat d'Oficis Diversos de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Casares, que arribarà a tenir més de 200 afiliats. Entre febrer i juny de 1936 participà en l'anomenada «Vaga del Camp», durant la qual hi va haver fortes diferències estratègiques i tàctiques entre la CNT i la UGT. Aleshores va morir d’un síncope el president del sindicat cenetista de Casares.
Quan l'aixecament militar feixista del 18 de juliol de 1936, fou membre de l'escamot format per homes armats amb escopetes de caça, a d’alt de dos camions, i encapçalat pel seu cunyat i alcalde de Casares, el socialista José Trujillano Carabante, partidari de Largo Caballero, que es dirigir a frenar el cop a San Roque (Cadis, Andalusia). Es feren detencions de gent dretana que fou portada a Màlaga.
A finals de setembre de 1936, quan les tropes sedicioses s'acostaven al poble, fugí amb la seva família cap a Marbella i Màlaga, en el fet que a Casares se’n va dir “la juía”. En la seva casa, al carrer Molino, abans de marxar van amagar en un fals sostre les propietats d’Ana, una màquina de cosir i una il·lustració de l’assalt de la Bastilla de París en 1789. Un dia abans de la caiguda de Màlaga, el 8 de febrer de 1937, sortiren cap a Almeria (Andalusia), sota el bombardeig constant dels vaixells feixistes (Cervera, Canarias i Baleares) i l'aviació italiana, i després cap a Barcelona.
A la ciutat de Barcelona s'enrolà en el Cos de Carrabiners, com altres anarquistes, i fou destinat a la Secció de Sanitat, realitzant tasques assistencials a diversos fronts, on entre altres cançons el mateix recordava haver cantat: “La del Veintisiete/no debemos consentir/que invadan/nuestra nación/chulos, fascistas, moros/italianos y alemanes/y la animal Legión”.
El 31 de gener de 1939, una vegada havia abandonat Barcelona i rondava per l’Alt Empordà, pogué passar la frontera del Pirineu. Posteriorment, fou internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló), empresonament francès del que recordava: “Hi havia unes 43.000 persones allà dins, en presó vigilada per ferotges guardians senegalesos, i on l’amuntegament, la fam, la desesperació i la bogeria van constituir el dia a dia”. Aquell estiu s'allistà a la Legió Francesa una vegada es presentaren militars francesos buscant reclutes. Diego Pérez s’hi apuntà --obligatòriament per cinc anys-- com una manera de sortir d’aquell internament a les platges del Rosselló. Li pagaven 2.000 francs mensuals que enviava a la seva esposa, refugiada amb el nen al Còrdas d'Albigés (Tarn, Migdia Pirineu, Occitània). i fou destinat al Regiment d'Infanteria del Nord d'Àfrica a Marràqueix (Marroc) i a Sidi Bel-Abbes (Algèria), en plena guerra mundial.
El 18 de gener de 1943 caigué presoner a Fahs-Zaghouan (Tunísia) de les tropes alemanyes de l'Africa Korps. Després d'un periple per Itàlia, on els soldats presoners eren escridassats, insultats i escopits fou tancat al camp de presoners de guerra Stalag número 8, a Görlitz (en polonès, Zgorzelec; Alta Lusàcia, Saxònia, Freistaat Sachsen), a la riba del Neisse, sota la matrícula 82.263. Allà va poder treballar de pagès i fou alliberat amb la rendició alemanya el maig de 1945.
El 2 de juny de 1945 fou repatriat l’hexàgon francès, proveït únicament amb un certificat de la Creu Roja Internacional i el 2 d’agost arribà amb tren a l’estació de Vindrac e Alairac (Tarn,Migdia Pirineu, Occitània), on l’esperava el seu fill per torbar-se finalment amb Ana a Còrdas d'Albigès, on s'establí. En aquesta població albigesa s’apegaren altres pesones refugiades procedents de Casares, com José i Juana, Antonio, los Cristóbal i altres. Poc després fou condecorat per l'Estat francès amb la Creu del Combatent.
Diego Pérez Rodríguez va morir el 9 de juny de 1970 a Còrdas d'Albigès i fou enterrat amb honors militars acompanyat per amics i companys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada