Jordi Pujol Ferrusola va invertir diners il·lícits al sector del joc a Mèxic

Va destinar capital «presumptament criminal» en negocis. 

Un informe revela una «transacció sospitosa» amb la filla de Vicente Fox. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/04/2017 

Bolvir (Baixa Cerdanya).- 

Segons l’agència EFE l’empresari Jordi Pujol Ferrusola va invertir en el sector del joc de Mèxic amb capital «d'origen presumiblement criminal» i es va moure en aquest país a un nivell molt alt, com posa de manifest una «transacció sospitosa» que va fer amb la filla de l'expresident mexicà Vicente Fox.

En un informe contingut en el sumari del cas Pujol, la UDEF analitza les operacions que va fer amb la seva empresa, Iniciatives Marketing (IMISA), a Mèxic amb diners procedents d'Andorra, que qualifica en algun cas «ja no de sospitoses de blanqueig de capitals, sinó d'irrespectuoses amb la realitat i l'ordre socioeconòmic». «Existeixen dades objectives suficients per inferir», diu la UDEF, que va invertir en el sector del joc d'aquest país i va usar «diverses metodologies de blanqueig que inclouen la ficció de préstecs intersocietaris, la utilització del sistema bancari i societats interposades». Ho va fer amb IMISA, en la qual se centra l'informe, que relaciona amb diverses persones mexicanes lligades a aquest sector, com José Carlos Morales Rojas, Carlos Riva Palacio i Joaquín Riva Palacio.

Només en una operació, Jordi Pujol Ferrusola va enviar a Mèxic 2,5 milions de dòlars dels diners que tenia en els seus comptes d'Andorra, on la família Pujol va amagar milions d'euros. Per invertir a Mèxic, Jordi Pujol Ferrusola va usar també societats radicades en el territori off-shore de Delaware, destaca la UDEF, que al seu torn tenien comptes als EUA. Pujol també va rebre «remeses» de diners en els seus comptes d'Andorra entre el 1997 i el 2001 de l'entitat Casa de Canvi Monex, vinculada al conegut com a cas Monex sobre un presumpte finançament irregular del PRI o de compra de vots que es va investigar a les eleccions del 2012 de Mèxic.

A banda dels seus negocis irregulars, la UDEF destaca les connexions d'alt nivell que tenia el Jordi Pujol Ferrusola en aquell país. Explica «l'operativa sospitosa» que va protagonitzar amb Ana Cristina Fox de la Concha, filla de l'expresident mexicà Vicente Fox, a qui va transferir diners lligats al lloguer d'un habitatge. La UDEF indica, no obstant això, que hi ha la possibilitat que, efectivament, una filla de Jordi Pujol Ferrusola hagués residit en aquell apartament, i que les quantitats que es van pagar del lloguer poguessin ser preu de mercat, per la qual cosa la transacció de diners no seria constitutiva de cap fet il·lícit. «No sembla casual --afegeix-- que s'arrendi un immoble a una persona com Ana Cristina Fox de la Concha, amb tan gran relació amb persones que van ostentar la condició d'autoritat pública, la qual cosa serveix per delimitar precisament l'establiment d'aquesta connexió, tenint en compte els diversos negocis que ha tingut Jordi Pujol Ferrusola a Mèxic, amb notòries i acreditades sospites de ser considerades transaccions associades a operatives de blanqueig de capitals». 

ALTRES CONNEXIONS

També el relaciona la UDEF de «forma directa» amb l'exsenador Raymundo Gómez Flores, «que suposadament va rebre una inversió de 1.750.000 dòlars en la seva empresa MINSA, la recuperació de la qual per part de Jordi Pujol Ferrusola és desconeguda fins a la data».

També el connecta la Policia «de forma indirecta» amb el ciutadà mexicà Benjamín Buzzali Aguilar, a qui «s'associa amb el presumpte finançament irregular d'un partit polític mexicà», diu l'informe. La Policia reforça amb aquests moviments «l'existència d'indicis constatables contra Jordi Pujol Ferrusola, sustentats en l'anàlisi de les dades objectives continguts en arxius, documents, manifestacions, etcètera, de naturalesa inequívocament incriminatòria que es reforcen entre ells».

Parla de falsedat de factures de la seva empresa «que encobririen el pagament de comissions il·lícites» i d'inversions que va fer en altres empreses usant IMISA «clarament indiciàries de blanqueig de capitals».  

Una d'aquestes inversions, el 2011, va ser «particularment cridanera» i la Policia l'arriba a qualificar, «ja no de sospitosa de blanqueig de capitals, sinó d'irrespectuosa amb la realitat i l'ordre socioeconòmic».