8 d’abril: ‘Poble gitano, construïm el nostre futur’

Marxa gitana històrica pel centre de la ciutat de Figueres  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/04/2017 

Figueres (Alt Empordà).- 

Llegim al portal figuerenc LA FISSURA que dissabte passat, 8 d’abril, a Figueres (Alt Empordà) també es va commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano. La festivitat, que ja fa uns anys que se celebra a la ciutat, ha experimentat un canvi de rumb amb la voluntat de “marcar un abans i un després” en les relacions històriques entre paios i gitanos a Figueres, tal com afirma la gent del barri de Sant Joan. I és que enguany, tots els actes d’aquesta celebració s’han traslladat al centre històric de la ciutat.

Els actes, que van començar el 2 d’abril amb l’exposició de dibuixos dels infants del barri de Sant Joan al Museu del Joguet, van culminar dissabte amb diversos actes en diferents espais de la ciutat. Una jornada marcada per l’orgull de ser gitano i contra les discriminacions que sofreix aquesta comunitat.

L’acte central de les celebracions del Dia Internacional del Poble Gitano a Figueres va ser la marxa que va recórrer els carrers des del barri de Sant Joan fins a l’ajuntament de la ciutat. Segons els organitzadors, la marxa convocada sota el lema ‘Poble gitano, construïm el nostre futur’ commemorava l’arribada de les primeres persones gitanes a la Península ara fa més de sis-cents anys, “precisament per aquest lloc, l’Empordà, venint des de la Catalunya Nord”, tal com explicava José Castellón, Joselín, mediador comunitari, president de l’Associació de Veïns del barri de Sant Joan i membre del Consell de Savis.  

MARXA REIVINDICATVA

Però també va ser una marxa reivindicativa. I és que les diferents associacions i entitats organitzadores --majoritàriament entitats veïnals o que treballen al barri-- van establir com a prioritat que la festivitat també servís per a millorar el vincle entre la ciutat i el perifèric barri de Sant Joan. Des de la cantonada de la carretera de Llers amb Doctor Flemming --lloc d’inici del recorregut--, Joselín es dirigia a la multitud: “D’aquest barri se n’ha parlat molt, però la gent desconeix quins són els valors de la gent que hi viu. Som persones, som gitanes, i hem vingut a defensar tot allò que sigui defensable”. I és que, qui coneix bé el barri, sap que aquell indret anomenat popularment com “El Xiringuito” és on resta abandonat el solar on durant anys es va prometre la construcció d’un centre cívic que permetés dinamitzar socialment i culturalment el barri. També que a la vorera de davant hi ha el conjunt de habitatges Figueres 44 que l’Incasòl i l’Ajuntament pretenen enderrocar, i que a l’horitzó s’hi veu l’edifici buit del carrer Ramon Mandri, d’on se’n van desallotjar a totes les famílies ara fa uns tres anys. 

La comitiva, que va reunir unes cent cinquanta persones, estava formada majoritàriament per famílies que van recórrer els barris de Sant Joan i Juncària-Parc Bosc fins al centre històric, encapçalada per la pancarta amb el lema ‘Catalunya també és gitana’ i firmada per “Gitan@s empordanes@s”. Les banderes gitanes van onejar durant tot el recorregut, que va tenir un caràcter marcadament festiu.

Davant de l’ajuntament, i després de la foto de grup amb una plaça plena, va tenir lloc la recepció institucional que va començar amb l’entrega del llibre ‘De sang gitana’, de Dario Fo, a Francesc Cruanyes, que actualment ocupa la regidoria del barri de Sant Joan. A la sala de plens, l’alcaldessa Marta Felip (PDeCAT) va rebre a Joselín, com a representant de la comunitat gitana figuerenca, i a Manuel Heredia, ex assessor del Poble Gitano a la Generalitat i president de l’Associació Gitana de Sabadell, on li va ser entregada una bandera gitana per part “El Xino”, un dels membres més antics de la població gitana de Figueres. L’Ajuntament, per la seva part, els va fer entrega d’una litografia del Parc Bosc amb una obra de Marià Baig. 

“NOSALTRES VENIM DEL GARRIGAL”

Durant tota la jornada van ser abundants les referències al barri del Garrigal, emplaçament històric de la comunitat gitana figuerenca des del segle XIX fins als anys seixanta. El barri, enderrocat després de diversos desallotjaments durant el franquisme, ha acabat esdevenint un símbol de fraternitat i unió amb la ciutat dins l’imaginari gitano local. Un vincle que, des de la comunitat actual, són conscients que s’ha trencat. El trasllat a la perifèria és l’element simbòlic que encarna la ruptura de les relacions socials i econòmiques que, fins llavors, els havia vinculat fortament amb la ciutat: “El nostre pas pels Caputxins, pel Albergues i finalment a Sant Joan, a la perifèria, no el vam triar nosaltres”, assegurava dissabte Joselín.

Aquesta reivindicació com a descendents dels veïns i de les veïnes del Garrigal va estar present a l’exposició que, durant tot el dia, es va poder veure a la plaça Josep Pla. Sota el nom de “Gitan@s centenari@s”, es van exhibir diverses fotografies de persones gitanes procedents del Garrigal i actualment veïnes del barri de Sant Joan, totes elles referents al barri per la seva tasca de cohesió de la comunitat. Simbòlicament, també es vol passar pàgina de l’argument discriminatori, molt difós des de les institucions locals durant els anys vuitanta i noranta, de què les persones gitanes del barri de Sant Joan no tenen res a veure amb les famílies del Garrigal i, per tant, amb Figueres. El missatge és clar: el poble gitano, amb tots els canvis que ha sofert al llarg de la història, és intrínsec a la societat figuerenca.  

CONTRA EL RACISME I LA MARGINACIÓ 

Els actes institucionals i els parlaments a l’ajuntament dels membres de la comunitat gitana van centrar-se en el rebuig al racisme, la criminalització i a la marginació que el poble gitano ha sofert durant tota la història, així com a les problemàtiques socials que es viuen actualment al barri de Sant Joan.

Joselín assegurava que, en el context de crisi, “si pel paio és difícil tirar endavant, pel gitano ho és el doble”. I recordava que, alguns dels oficis on encara no s’havia vetat a les persones gitanes, com el de parracaire, el de veremar, la recollida de fruita o la venda ambulant, ja fa molts anys que van entrar en crisi. Per això va aprofitar per elogiar la tasca de l’alcalde Guardiola, que durant els anys seixanta i setanta va impulsar polítiques de promoció laboral per a les persones gitanes de Figueres, contractant-les a l’Ajuntament. “Sense l’ajuda de les institucions, serem sempre esclaus de les ajudes socials” afirmava Manuel Heredia. 

Els actes de la jornada van acabar amb diversos concerts a la plaça Josep Pla. Als conegudíssims Merkado Negro els van seguir Gipsy Attack i Siroco, tots ells grups musicals que comparteixen arrels al barri de Sant Joan. Amb una plaça plena de gom a gom, concloïa la festivitat del 8 d’abril. I culminava amb una cançó interpretada per Siroco, composta amb l’ajuda de l’enyorat figuerenc Paco Doya. Era una cançó en honor al Dia Internacional del Poble Gitano i la seva tonada deia així: “Avui és el nostre dia, però per nosaltres demà serà un altre dia”.