El
Parlament de Catalunya aprova per unanimitat demanar al Congrés de
Diputats la restitució dels diners requisats pel franquisme a
particulars.
L'associació d'afectats acredita documentalment l'espoli d'onze milions de pessetes de la postguerra.
1
pesseta del 1938 equival a 85 euros, segons els càlculs de l'Associació
de Perjudicats per la Confiscació del Govern Franquista.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 09/03/2017
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).-
Llegim en la premsa convencional el fet que la mare de Lídia Jiménez va
haver d'entregar tot el que tenia, la seva dot, a les autoritats
franquistes, que li van donar un rebut amb la promesa que li seria
bescanviat en un futur. Vuitanta anys després, encara espera. Un decret
llei publicat al BOE franquista el 1938 obligava a entregar el paper
moneda emès abans i durant la República. Els estalvis de tota una vida.
Es calcula que l'espoli de la Dictadura en la immediata postguerra va
assolir els 7.700 milions de pessetes de l'època.
Les
víctimes d'aquella confiscació massiva van poder celebrar ahir la
consecució d'un pas més en el llarg camí cap a la restitució i la
reparació. El Parlament de Catalunya va aprovar --per unanimitat--
reclamar al Congrés de Diputats una modificació de la Llei de Memòria
Històrica per fer possible el rescabalament pendent. El diputat ponent
de la iniciativa, el socialista Ferran Pedret, avisava els afectats als
passadissos de la cambra que la cosa va per llarg, que no esperin que
abans d'un any s'hagi resolt la qüestió al Congrés.
L'Associació
de Perjudicats per la Confiscació del Govern Franquista (APIGF) pot
acreditar documentalment, per mitjà dels rebuts, el requisament d'onze
milions de pessetes del 1938 pertanyents a unes 750 famílies d'arreu de
l'Estat. Calculen que actualment una pesseta d'aleshores equival a 85
euros, de manera que es tractaria de retornar 935 milions d'euros. El
2011 el PSOE els parlava de 60 euros per pesseta; és a dir, 660 milions
d'euros, i ja ho haurien firmat. “Entre la gent que ha extraviat els
documents, la que ha mort i els anys que han passat, marededéu, els
sortim barats; a l'Estat li sortim de rebaixes. Haurien d'estar contents
perquè al final quedem quatre gats”, s'exclamava Jiménez.
“Ha
costat més el senyor Florentino i la plataforma aquella i no van dubtar
ni un minut, és una qüestió de voluntat política”, corrobora
l'historiador Josep Cruanyes. Efectivament, a tall d'exemple, el fiasco
del projecte Castor va valdre una indemnització de 1.350 milions
d'euros, i el rescat bancari n'ha costat almenys 60.000. “I els
aeroports, i els AVE...”, hi afegien dos dels perjudicats per aquella
guerra econòmica contra la moneda de la legítima República, Agustí
Aranda i Joaquim Gràcia, que ahir formaven part de la delegació de
confiscats que presenciava la votació a l'hemicicle. “No demanem que ens
regalin res, no és caritat, són els nostres diners”, reivindicava la
historiadora i vicepresidenta de l'entitat memorialista, Laura Cervera.
A UNA PERSONA DEL RIPOLLÈS LI VAN AGAFAR 200.000 PESSETES EL 1939
Qui
no entregava als franquistes el diner republicà s'exposava a ser
considerat contrabandista i a l'obertura d'un consell de guerra. Entre
els associats hi ha un cerverí a qui deuen un milió... de pessetes, i
una persona de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès ) a qui li'n deuen
200.000. Però, més enllà de les quantitats, es tracta d'una qüestió de
justícia. “Als alemanys els ha costat molts calés, això, però és un
deure de reparació”, subratlla Cruanyes. Malgrat donar suport a la
iniciativa, el portaveu de la Comissió de la Dignitat sosté que no
caldria cap canvi a la llei per compensar les víctimes: “L'Estat
simplement hauria de declarar que la llei franquista no era vàlida. Es
tractava d'una moneda perfectament legal, vàlida en l'àmbit
internacional, perquè es cotitzava com a divisa. Es va cometre un acte
pur i dur de represàlia política”.
Per
atraure el suport del PP --un suport important si es vol aprovar la
modificació a les Corts espanyoles--, es va incloure una esmena del
Partit Popular que reclama que els governs espanyol i català col·laborin
per “estudiar i habilitar mesures per rescabalar els béns dipositats en
caixes de lloguer de bancs i caixes d'estalvis confiscats durant la
Guerra Civil emparant-se en disposicions del Govern de la República i de
la Generalitat”. En aquest sentit, Pedret va recordar l'existència de
decrets de la Generalitat republicana que facultaven la recaptació de
fons per a esforç bèl·lic, però va puntualitzar que “hi va haver
confiscacions fetes per grups que ho executaven de facto que anaven més
enllà del que permetien els decrets, fora de la legalitat republicana”.
El diputat va negar que es vulgui establir, doncs, cap equidistància
entre el que van fer les autoritats republicanes i les franquistes, “al
contrari”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada