El
sotsinspector havia de testificar a la causa contra dues anarquistes
detingudes a Barcelona per l'atracament a una entitat bancària, però els
tres jutges li han impedit fer-ho si abans no proporcionava el seu nom i
cognoms.
El
jutge ha advertit que, tal com exigeix la jurisdicció alemanya, no es
prestar declaració emparant-se en l'anonimat o sota un número de placa,
supòsit només autoritzat en casos de perill per a la integritat física
del policia.
DIRECTA 14/03/2017
Jesús Rodríguez
Avui
s'ha celebrat la desena sessió del judici contra dues anarquistes
detingudes a Barcelona i acusades de l'atracament a una sucursal
bancària del Pax Bank a la localitat alemanya d'Aachen, ocorreguda el
novembre del 2014. El testimoni estrella de la jornada havia de ser un
sotsinspector de l'Àrea Central d'Informació dels Mossos d'Esquadra, que
s'havia traslladat fins a Alemanya. El tribunal --format per tres
jutges-- i el jurat popular de la ciutat d'Aachen han observat com el
policia entrava a la sala de vistes i se situava al lloc habilitat per a
prestar testimoni. Però no li han permès parlar.
En
el tràmit d'identificació previ a la declaració, l'agent d'informació
de la policia catalana, ha manifestat la seva negativa a mostrar el DNI i
proporcionar el nom i cognoms als membres del tribunal; ho volia fer
només mitjançant l'àlias 'Astor'. El jutge que presidia la mesa l'ha
advertit que, tal com exigeix la jurisdicció alemanya, no podia prestar
declaració emparant-se en l'anonimat o sota un número de placa, un
supòsit només autoritzat en casos de perill per a la integritat física
del policia. Tot seguit s'ha fet un recés, l'agent ha consultat
telefònicament als seus superiors i, un cop represa la sessió, ha
explicat al tribunal que mantenia la seva negativa a identificar-se.
Els
tres jutges no han dubtat. Han informat el mosso d'esquadra que sense
DNI no podia prestar declaració i l'han fet sortir de la sala,
advertint-lo que els costos del viatge de tornada a Barcelona no serien
abonats per les autoritats alemanyes.
ESCORCOLLS, DESTROSSES I DETENCINS
El
judici que, des del 9 de febrer d'enguany, se celebra al tribunal
d'Aachen té el seu origen en els escorcolls viscuts a Barcelona el 13
d'abril de 2016, quan un enorme dispositiu d'antiavalots i agents
d'informació dels Mossos d'Esquadra van assaltar l'edifici conegut com
els Blokes Fantasma i diversos domicilis particulars, justificant-ho per
l'existència d'una ordre de crida i cerca internacional contra una jove
que residia a la capital catalana i a qui s'acusava de participar en
l'atracament de la sucursal bancària.
L'assalt,
supervisat pel mateix director dels Mossos, Albert Batlle, va ocasionar
nombroses destrosses a portes, envans i objectes personals, així com el
comís d'ordinadors portàtils i telèfons mòbils que es van trobar a
l'interior dels edificis. Aquell dia va ser detinguda una noia, que
posteriorment seria extradida i empresonada al centre JVA Köln, a
l'estat federal de Rin del Nord - Westfàlia (a l'Oest d'Alemanya). El 21
de juny del mateix any, els Mossos també van esbotzar la porta i
escorcollar un domicili particular de l'esquerra de l'Eixample, sense
presència mediàtica en aquest cas. Hi van detenir un home, i l'Audiència
Nacional en va ordenar l'empresonament i deportació fins a Alemanya.
Tots dos estan sent jutjats al tribunal d'Aachen. Fonts oficials dels
Mossos d'Esquadra consultades per la Directa han manifestat "no tenir
coneixement" de l'escena viscuda aquest matí al tribunal alemany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada