Joaquima, la insubornable.
D'origen
humil, Joaquima Dorado va ser una dona d'idees avançades que simbolitza
la lluita contra l'opressió al segle XX.
Ni la presó ni la tortura van
trencar la seva esperança en una humanitat més justa.
La seva vida s'ha
apagat, però el seu exemple és viu.
Per Ricard de Vagas Golarons.
Historiador i activista social.
A
les sis de la matinada del 14 de març va morir a l'Hospital del Mar de
Barcelona Joaquima Dorado Pita, tres mesos abans de complir cent anys.
La recordo amb profunda estimació, respecte, admiració i gratitud. Era
una dona anarquista, menuda, bonica, humil, senzilla, generosa, afable,
amb fermesa de caràcter i de conviccions, responsable i solidària amb
els oprimits
Va
néixer al barri de pescadors de Santa Lucía Morelos, de la Corunya, el
25 de juny de 1917. Sensibilitzada amb els patiments i les lluites de la
classe obrera sabem que d'adolescent ja va donar suport a diferents
vagues de pescadors. L'any 1934, amb 17 anys, va arribar a Barcelona amb
els seus pares, va passar a treballar de tapissera i envernissadora en
un taller, i va destacar com a mobilitzadora aconseguint millores
salarials per afiliar-se tot seguit al Sindicat de la Fusta de la CNT i a
les Joventuts Llibertàries del Poble-sec.
Quan
es va produir l'alçament militar, el 19 de juliol de 1936, ella va
participar activament en la barricada de la ronda de Sant Pau-Paral·lel,
que va frenar l'avançada del tercer esquadró sortit de la caserna de
cavalleria del carrer de Tarragona. Els primers mesos de la guerra va
perdre el seu company milicià al front d'Aragó. Els fets del maig del
1937 els recordava com un dels fets més dolorosos; no tan sols va
combatre els estalinistes a les barricades sinó que va socórrer
personalment militants del POUM perseguits. El 1938 va ser nomenada
màxima responsable de la Indústria de la Fusta col·lectivitzada i
autogestionada pels treballadors. Es va passar de 3.000 a 7.000 obrers,
es van crear tallers especialitzats i es van millorar les condicions amb
la creació de dutxes, guarderies i biblioteques.
El
1939 es va exiliar a França, on va passar per tres camps de
concentració. Es va escapar del primer, a Briançon, i del darrer, a
Recebidoux, que estava reservat a presoners alemanys, i va participar en
diverses accions de la resistència contra l'ocupació nazi.
El
1946, amb el seu company Llibert Sarrau, van passar la frontera per
incorporar-se com a guerrillers del M.Ll.R (Moviment Llibertari de
Resistència) i va participr en diverses accions armades i de propaganda.
Van ser detinguts el 24 de febrer de 1948 i torturats cruelment durant
18 dies. A conseqüència d'aquestes tortures, l'any 1950 li van extirpar
un ronyó a l'Hospital Clínic i va salvar la vida gràcies al tractament
del doctor naturista Ferrandis i de la penicil·lina aconseguida pel
sindicat tèxtil clandestí de la CNT. Va sortir en llibertat definitiva
de la presó de les Corts (actual Illa Diagonal) el 1954.
'LA NURI'
Entre
els anys 1955 i 1957, coneguda llavors com la Nuri, va ser fonamental
en la infrastructura que va permetre les accions del guerriller
anarquista Quico Sabaté, el qual reconeixia que la Joaquima li havia
allargat uns anys de vida. L'any 1958, exiliada novament a França, es va
retrobar a Andorra amb el seu company Llibert Sarrau, que havia sortit
de la presó.
Entre
les seves accions poc conegudes, sabem que va jugar un paper important
en la mobilització organitzada contra l'intent de cop d'Estat a França
per part dels militars dretans de l'OAS, també a França va participar en
la creació del Moviment Popular de Resistència i el 1962 va col·laborar
en la creació de Defensa Interior, que tenia com a objectiu atemptar
contra Franco. Va retornar definitivament a Barcelona amb el seu company
el 1992 i els darrers anys va ser l'organitzadora de l'homenatge anual a
Durruti al cementiri de Montjuïc.
El
2007 va rebre un homenatge per part de la Xunta de Galicia entre 30
Mulleres da Memoria. A Catalunya se li prepara un homenatge per part de
diversos col·lectius llibertaris i de l'associació d'ex-preses de la
presó de les Corts previst per al mes de juny, en el centenari del seu
naixement.
Joaquima
Dorado, malgrat la seva voluntat de ser anònima, és un testimoni a
Catalunya en una època convulsa d'Europa, del projecte revolucionari en
què els treballadors són els protagonistes del seu alliberament social.
Un cop vençut aquest projecte pel feixisme, donada la seva condició de
dona lliure va seguir lluitant els anys 40 i 50 per la llibertat
enfrontant-se com a guerrillera a la dictadura, tant a França com a
Catalunya.
Davant
la regressió de drets i llibertats conquerits des de molts anys enrere i
l'avanç de les idees totalitàries sostingudes pel capitalisme més
salvatge que està produint nous esclavatges, la vida de la Joaquima
lluitadora i conseqüent és un exemple de present i de futur que pot
servir com a antídot a les noves generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada