A
l’inici de la Segona Guerra Mundial interimperialista torna a l’hexàgon
francès però, fitxat com a objector de consciència, és internat amb
altres antifeixistes al camp de concentració d'Argelers de la Marenda,
on restarà privat de llibertat fins l’armistici.
Tornà a Brussel·les.
Tot seguit, en el decurs de les seves anades i vingudes entre París i
Brussel·les, motivades per la seva professió de cantant, feren Campion
un missatger ideal pels moviments de resistència contra l’ocupació nazi
alemanya a nivell francès i també belga.
Leó Campion:
El
24 de març de 1905 neix al barri de Montmartre de París (Illa de
França) --de pare belga i mare parisenca-- l'artista anarquista,
lliurepensador, pacifista i francmaçó Léo Louis Octave Campion.
En
1923 parteix cap a Brussel·les (Bèlgica), on farà amistat amb el
llibreter de vell l’anarquista Marcel Dieu, més conegut com Hem Day, qui
l'introduirà en la francmaçoneria. El 7 d'abril de 1930 va ser iniciat a
la Lògia «Les Amis Philanthropes» del Gran Orient de Bèlgica
(G.·.O.·.D.·.B.·.), a Brussel·les. Esdevindrà secretari de «Libre
Pensée» de Brussel·les. Una vegada es trasllada a viure a París per
raons de la seva carrera artística s'afilià la Lògia L'homme Libre del
Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.B.·.). Léo Campion, sempre que podia,
a causa de la seva professió essencialment vespertina, era assidu als
denominats treballs en lògia, redactant nombroses planxes (ponències).
Leó
Campion a les seves divertides memòries ‘J'ai réussi ma vie, déconnage
narcissique’, publicades el 1985, amb un prefaci de Roger Leray,
aleshores Gran Mestre del Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F.·.)
explica que al fer-se gran i tenir més temps lliure “vaig presidir el
Consistori núm.1 (París 0 - Illa de França), que aplega els Maçons dels
32 i 33 Graus Simbòlics. Els Alts Graus constitueixen un procés
iniciàtic, però, de fet, el més alt grau iniciàtic als meus ulls és el
30è. És el del Cavaller Kadosch. Després, hi ha graus administratius. El
grau de Cavaller Kadosch m’agrada molt ja que és un grau llibertari.
El Cavaller Kadosch combat a la vegada el poder civil, el poder religiós
i el poder militar. Encara que els maçons anarquistes sigui una ínfima
minoria, la vocació llibertària de la Maçoneria és innegable. En moltes
ocasions, ocasions solemnes, moltes vegades vaig sentir dir al meu amic
Francis Viaud, que fou nou vegades Gran Mestre del Gran Orient de
França i, a més, Gran Comandador d'honor del Gran Col·legi dels Ritus,
reclamava la vocació llibertària de la Francmaçoneria. Si hagués de fer
el balanç de la meva vida maçònica, jo hauria de dir, (desprès de més de
50 ants de vida en Lògia), que jo no n’estic cansat de cap manera i que
ara sóc més entusiasta de la Maçoneria que quan hi vaig entrar. La
Maçoneria no s’ha assembla a cap altre cosa. Ella és l’única associació a
la que on es pot adherir-s’hi qui no s’adhereix a res.”
Iniciació,
Ritu
i caire llibertari de la Francmaçoneria segons Léo Campion, que a les
seves divertides memòries ‘J'ai réussi ma vie, déconnage narcissique’,
publicades el 1985, amb un prefaci del Roger Leray, aleshores Gran
Mestre del Gran Orient de França (G.·.O.·.D.·.F·•.), amb col·laboració
de Xavier Pasquini, que fou un gran crític virulent de les sectes
totalitàries i un dels periodistes més combatiu de l'equip satíric i
vivaç de Charlie Hebdo, fa referència a l’anarquista Maurice Joyeux com
un maçó que no fou iniciat a la Francmaçoneria ja que no volia practicar
el Ritu: “La iniciació no fou en el meu cas una revelació. És amb cert
allunyament que el vaig sentir. El vaig seguir sense cap contrarietat,
però sense quelcom més. La iniciació es una cosa interna. Una cosa d’un
mateix. Igual que hi ha gent que té el permís de conduir i que mai
condueixen, hi ha gent que ha rebut la Llum i que mai seran uns
iniciats. És un lloc on hi ha de tot i on hi pot haver-hi qui menys et
penses, on es troba allò que un aporta. Podem dir que és una eina. La
decoració no m'ha impressionat. Ni el simbolisme ("Aquí a baix tot és
símbol", deia el Germà Goethe). Ni el ritu. Jo en parlava amb el meu
amic Maurice Joyeux, que fou durant molt temps una de les figures
punteres de la Federació Anarquista. Tenia una gran simpatia per la
Francmaçoneria. Era un habitual del cineclub Louis Delluc (situat al
carrer Cadet [la seu del Gran Orient de França a París]), on els profans
són admesos. Intervenia (entre parèntesi fos quina fos la cosa de que
volia parlar Maurice Joyeux, arengava els seus interlocutors com si fos
un tribú, amb una gesticulació digna dels grans oradors lírics i
definitius). Assistia a les Tingudes Blanques Obertes (va estar present a
la que es va celebrar els meus 50 anys de Maçoneria). Però, una vegada
va dir-me, "és el ritu la cosa que sempre m'ha impedit devenir Maçó". Jo
li vaig contestar que, de ritual, ell en feia tot el dia. "Fa 5
minuts", li vaig dir, "tu m'has encaixat la mà". Això és ritu! A l’Edat
Mitjana, quan la gent ensenyava la mà oberta, això significava: "Jo no
vaig armat. Prova que les meves intencions són pacífiques". O, almenys
neutres. L'altre ensenyava la mà recíprocament i ambdues mans
s’encaixaven. Així, li vaig dir a Maurice Joyeux, tu encaixes la mà al
llarg del dia a gent que ignora l'origen d’aquesta pràctica corrent.
Això és ritu!”.
Leó
Campion a les seves memòries també explica que al fer-se gran i tenir
més temps lliure “vaig presidir el Consistori núm.1 (París 0 - Illa de
França), que aplega els Maçons dels 32 i 33 Graus Simbòlics. Els Alts
Graus constitueixen un procés iniciàtic, però, de fet, el més alt grau
iniciàtic als meus ulls és el 30è. És el del Cavaller Kadosch. Després,
hi ha graus administratius. El grau de Cavaller Kadosch m’agrada molt
ja que és un grau llibertari. El Cavaller Kadosch combat a la vegada el
poder civil, el poder religiós i el poder militar. Encara que els Maçons
anarquistes sigui una ínfima minoria, la vocació llibertària de la
Maçoneria és innegable. En moltes ocasions, ocasions solemnes, moltes
vegades vaig sentir dir al meu amic Francis Viaud, que fou nou vegades
Gran Mestre del Gran Orient de França i, a més, Gran Comandador d'honor
del Gran Col·legi dels Ritus, reclamava la vocació llibertària de la
Francmaçoneria. Si hagués de fer el balanç de la meva vida maçònica, jo
hauria de dir, (desprès de més de 50 ants de vida en Lògia), que jo no
n’estic cansat de cap manera i que ara sóc més entusiasta de la
Maçoneria que quan hi vaig entrar. La Maçoneria n s’ha assembla a cap
altre cosa. Ella és l’única associació a la que on es pot adherir-s’hi
qui no s’adhereix a res.”
Des
de 2013 a Catalunya hi ha la Gran Lògia de Pirene (G.·.L.·.D.·.P.·.),
una obediència inspirada en gran mesura amb el pensament maçònic
llibertari de Campion a més de la crítica francmaçònica revolucionària
de M. A. Bakunin feia de les obediències maçòniques deistes o burgeses.
Entre
1930 i 1936 va col·laborar com a caricaturista en el periòdic de
Brussel·les Le Rouge et le Noir i va començar la seva carrera de
cantautor.
En
1933, com a secretari de la secció belga de la Internacional de
Resistents a la Guerra (WRI), torna, amb Hem Day, la seva cartilla
militar, fet que el portarà a un procés el 19 de juliol de 1933 on Léo
Campion ridiculitzarà les autoritats judicials i militars a l'estil
d'Ubu Rei. Brussel·les és el refugi de nombrosos proscrits, com ara
Durruti i Ascaso, amb qui Léo tindrà una sòlida amistat --en 1930 va
publicar a Brussel·les un llibre sobre aquests militants anarquistes:
Ascaso et Durruti--. En 1937 edità a Brussel·les un periòdic
d’informació sobre la revolució col·lectivista a la República espanyola,
titulat Rebellion.
A
l’inici de la Segona Guerra Mundial interimperialista torna a l’hexàgon
francès però, fitxat com a objector de consciència, és internat amb
altres antifeixistes al camp de concentració d'Argelers de la Marenda
(Rosselló), on restarà privat de llibertat fins l’armistici. Tornà a
Brussel·les. Tot
seguit, en el decurs de les seves anades i vingudes durant aquells anys
bèl·lics entre París i Brussel·les, motivades per la seva professió de
cantant, feren Campion un missatger ideal pels moviments de resistència
contra l’ocupació nazi alemanya a nivell francès i també belga. Malgrat
les seves opinions (antic secretari del «Comitè maçònic per l'objecció
de consciència» i de la secció belga de la Internacional de resistents a
la guerra) va rebre en l’Alliberament, la Creu de guerra 1939-1945 per
les seves accions de resistència.
Després
de l'Alliberament, triomfarà a l’Estat francès com a cantant, actor de
teatre, director de cabaret i productor artístic, realitzant moltíssimes
gales de suport en favor de la Federació Anarquista i serà sempre una
gran ajuda en el moviment llibertari.
És
també autor de algunes obres humorístiques, com ara Le petit campion
illustré, i obres sobre la francmaçoneria (Sade franc-maçon, Le drapeau
noir, l'équerre et le compas).
Va
ser fundador i primer Gran Mestre de la «Confrérie des Chevaliers du
Taste Fesses» (Confraria dels Cavallers Tastadors de Culs).
El 6 de març de 1992 mor a París Léo Campion i es troba enterrat al cementiri de Saint-Ouen, a prop de París.
En
2004 es va crear un «Cercle Maçònic i Llibertari Léo Campion» i en 2013
va sortir una nova edició de l’assaig de Léo Campion, Le drapeau noir,
l’équerre et le compas, augmenté de deux textes de Patricio Salcedo:
Anarchie Franc-maçonnerie même combat. Léo Campion (Le trublion
anarchiste, qui a réusssi sa vie!), Éditions K’A, Illa del Riberal
(Rosselló), febrer 2013, 182 pàgines, 20 euros. Éditions Goutal-Darly va
publicar per primera vegada l’any 1978 aquesta obra. Posteriorment, hi
ha una edició, l’any 1996, de les publicacions Alternative Libertaire
Bruxelles i la Maison de la Solidarité et de la Fraternité d’Every.
Aquesta edició de K’A compta amb les aportacions de Patricio Salcedo.
Obres:
La théorie de l'abus des droits, Paris, Bruxelles, Pensée et Action;
Réflexions sur la violence, Belgique, Éditions de L'émancipateur; Zo
d'Axa : brève esquisse d'un anarchiste de la belle époque, 1936,
réédition en fac similé, Saint-Denis, Le Vent du Ch'min; Le Petit
Campion - encyclopédique illustré, Paris, Éditions SAPRA, 1953, 12e
édition28; Le Roman d'un fripon..., Paris, Calmann-Lévy, 1956; Code de
la bienséance à l'usage des adultes, Paris, Calmann-Lévy, Nouvelle
collection Labiche; Léo Campion. Palabres..., Paris, Éditions du
Scorpion;
Autour d'un procès avec Hem Day, Éditions Pensée et action, 1968, (OCLC 21034680).
Les
Anarchistes dans la Franc-Maçonnerie ou les Maillons libertaires de la
chaîne d'union, Marseille, Éditions Culture et liberté; Sade
franc-maçon, Paris, Cercle des amis de la Bibliothèque Initiatique,
1972, 163 pages32; Le Drapeau noir, l'équerre et le compas, Wissous,
Goutal-Darly; Le Cul à travers les âges, Paris, S.O.S. manuscrits;
Lexique pour rire illustré, Paris, Le Cherche-Midi, 2013, préface Alain
Bauer; Contes d'apothicaire, Paris, M. Dansel; Illégalisme de la
liberté, Marseille, Éditions Culture et Liberté, 1983; J'ai réussi ma
vie, Paris, Éditions du Borrégo; Lexique pour rire illustré, Paris,
Verviers, Paris, Marabout; Florilège de la fesse, Eaubonne, B. Gadeau;
Le drapeau noir, l'équerre et le compas Ille-sur--Têt, éditions K'A.
2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada