Els orígens de la burgesia catalana

Monument barceloní a Antoni López, marquès de Comillas.

Van començar primer com a traficants d’esclaus per a les plantacions d’Amèrica i Filipines, per tant, els inicis de la primera burgesia moderna catalana fou colonialista, esclavista i alguns d’ells pirates, contrabandistes i sempre especuladors  

 

Lluís Bosch Martí 

El primer capital de moltes famílies de la burgesia catalana prové de les Amèriques, després es va anar ampliant mitjançant llaços matrimonials. Gràcies a aquestes fortunes es va engegar la revolució industrial a Catalunya.

Des de la nostra gran xarxa d’intercanvi de llibres ens ha arribat un polèmic assaig biogràfic, titulat Perles catalanes, tres segles de col·laboracionistes, escrit pels germans Salvador i Jordi Avià i Joan-Marc Passada. És un grup de contrainformació, en cert to radical militant independentista, que amaguen la lluita de classes dels de dalt i els de baix, per allò de botiflers, col·laboracionistes, espanyolistes... D’aquesta esplèndida galeria, per a les elits més riques, explotadores, arribistes de la burgesia catalana cap al capitalisme en farem la història immoral dels més hàbils, lladregots i sense escrúpols per enriquir-se.

Van començar primer com a traficants d’esclaus per a les plantacions d’Amèrica i Filipines, per tant, els inicis de la primera burgesia moderna catalana fou colonialista, esclavista i alguns d’ells pirates, contrabandistes i sempre especuladors. Després comerciants, industrials, banquers. I es feren monàrquics, conservadors, liberals, catòlics, franquistes, etc. Grimpaires sempre a punt de canviar a favor dels que millor podien servir per als seus negocis.

Els primers colonialistes catalans al servei dels imperialistes espanyols foren els virrei Amat, Gaspar de Portolà; Fra Juníper Serra, missioner franciscà; Pere Fages; Pere d’Alberni; la camarilla de Tacón i altres perles activistes... Durant un segle i mig, des de 1750 fins a 1900, Catalunya i Cuba eren les dues zones econòmicament més dinàmiques de l’Imperi; van establir una profunda relació política, econòmica i humana. Un dels primers catalans que se n’enriquí fou Josep Xifra, que es feu amic d’altres financers, polítics, militars. Els Xifra van esdevenir els catalans més rics de la seva època per l’explotació esclavista de plantacions de sucre a Cuba.

I els Xifra i altres oligarques com els de la família Sama es recolzaven amb el general Tacón, una camarilla que controlava els principals negocis i plantacions a l’illa. Cal destacar a Josep Baró, Joan Güell, Joan Maristany, Josep Vidal, i a continuació vénen les perles més importants dels colonialistes sense fronteres, llista que iniciem amb Joan Prim.

És cert que Prim era militar, conspirador polític, i que va arribar a ser el català més influent, arribà a ser president del Consell de Ministres. Després d’una vida rica en aventures, èxits i fracassos, fou víctima d’una conxorxa: Prim fou assassinat a Madrid per uns trabucaires misteriosos, que després el van estrangular. A Madrid, la vox populi cantava «Lo mataron en Madrid, pero el gatillo lo apretaron en la Habana».

Edifici del Banco Hispano Colonial, a  la  Via Laietana de Barcelona 

Manuel Girona impulsà el que seria el primer banc d’emissió, el Banc de Barcelona, i amb el seu germà, socis fundadors del Banc Hispano Colonial juntament amb Antoni López, el futur marquès de Comillas i Evarist Arnàs, del Banc Hipotecari i consellers de la Companyia de Tabacs de les Filipines.

Víctor Balaguer, 1824-1901, glorificador per l’imperi espanyol i el colonialisme defensor de la repressió i del genocidi dels pobles indígenes.

Antonio López, marquès de Comillas 

El mencionat Antoni López, marquès de Comillas, sembla que era un xicot espavilat que es va fer molt amic dels Güell i els Vidal Cuadras, i es va casar amb Lluïsa Bru, i amb els diners va adquirir vaixells i propietats cafeteres, però sobretot es va enriquir amb el tràfic d’esclaus. I aquest ennoblit negrer marquès, al morir el rei d´Espanya Alfons XIII, va escriure un telegrama: «España ha perdido uno de los hombres que más grandes servicios le ha prestado la saga Sama».

Els descendents de Salvador Sama, aquesta família i hereus, responen a una burgesia catalana d’origen colonialista, amb forts interessos econòmics internacionals i molt vinculada al poder polític madrileny.

La segona part de la burgesia catalana són els que van col·laborar i/o finançar les dictadures militars, primer del general Primo de Rivera i després Franco; foren els Güell, Cambó, March...

I per completar aquest article, hem llegit Els Güell, d’Andreu Farràs, que ens recordà un dels cinc primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon, es deia Güell, un dels catalans que van llegir davant el rei el memorial de greuges de Catalunya es deia Güell, un dels homes més rics d’Espanya es deia Güell, un dels redactors de les bases de Manresa als estatus de Saus i un dels diputats de la comissió redactora de la Constitució Espanyola del 1978 es deia Güell, com la família Güell, foren els mecenes de Verdaguer, Gaudí, i de tantes obres, monuments, palaus, exposicions universals, obres de la gran burgesia de Barcelona, burgesia catalana, que com desmitifica en el darrer llibre de J.L. Marfany.

Des del segle XIX van donar suport al projecte nacional espanyol. Des dels joves neocapitalistes del Círculo de Economia als nacionals catòlics de Convergència i Unió, als de peix al cova del Pujol, i fills, als Alavedra, Prenafeta, als saquejadors del Palau de la Música catalana, dels Millet, Montull, etc., etc.