La torre es va edificar entre 1641 i 1649, durant la Guerra dels Segadors.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 17/03/2017
L’Escala i Empúries (Alt Empordà).-
Amb motiu
de l’aparició del fonament de la torre de defensa del Port de l’Escala
(1649), a la Punta i davant la importància històrica de la troballa es
considera que cal preservar i museïtzar aquestes restes integrant-les en
l’obra d’urbanització de la Punta, ja que són l’element arquitectònic
més antic del Port de l’Escala.
Durant
la Guerra dels Segadors, concretament en desembre de 1640, reunida la
Universitat de la vila i castell d’Empúries i els veïns del lloc de
Viladamat van acordar, per estalviar haver de mantenir soldats en les
cases particulars, pagar l’edificació d’un gran torre de defensa on, des
de 1543 s’havia previst de construir-la, a les roques de la Punta, en
el Port de l’Escala d’Empúries. L’obra es va iniciar en una data
imprecisa i s’acabà l’any 1649, quan no existia encara la vila de
l’Escala, aleshores una platja amb unes barraques per guardar ormeigs de
pescadors d’Empúries, construccions senzilles anomenades botigues de la
pesca.
Durant
la Guerra de Successió, quan la vila pescadora de l’Escala era un cap
de pont de l’exèrcit francès dels Borbons que ocupaven la ciutadella de
Roses hi va haver un enèrgic cop de mà del militars austriacistes tot
fent explotar bombes a la fortificació de la Casa Gran i a les torres de
Montgó i de la Punta, la primera patí un gran esvoranc i la segona,
quedà molt malmesa. La torre de la Punta havia donat nom a un dels
primers carrers de l’Escala, el carrer de la Torre, nom que canvis de
règims mai ha, canviat. Durant aquell temps, una família va aprofitar la
llinda d’una finestra enderrocada de la torre per a la façana de casa
seva, al barri del Port de Perris (llinda 1649).
Posteriorment,
en 1887, l’Estat va edificar a la banda oest de la torre enrunada, un
l’edifici del Salvament de nàufrags, anomenat popularment el Salvavides
de la Punta. En aquell moment es va aprofitar carreus i pedres
escampades de la torre de la Punta al mateix temps que es desmuntava la
part nord-oest del fonament d’aquesta.
De
la torre es conserva el fonament l’arc de la base del costat est i sud,
amb talús, de la torre --enterrat fins fa uns dies-- que s’ha conservat
a través dels segles.
El monument es tracta del vestigi més antic conservat en el casc antic del nucli urbà del Port de l’Escala.
A
més, a la penya calcària on es bastí la torre de la Punta hi ha tallada
a la roca una petita estructura rectangular, que havia quedat integrada
en la base circular de l’edificació del segle XVII, i en la part oest
hi ha el tall a la roca. Cal recordar que en època clàssica --de domini
romà-- la Punta --igual que les roques d’en Guillem i la Pedrera de la
Punta, com també l’Olla-- era una pedrera, essent rebaixat el rocam del
lloc.
Pels
motius abans exposats, el president del Centre d’Estudis Escalencs
(CdEE) considera “que s’haurien de preservat les esmentades restes,
integrant-les en l’obra d’urbanització de la Punta·.
Bibliografia:
DE
LA FUENTE, Pablo: “Les torres de l’Escala (s. XVI i XVII), Montgó i el
Port”, a Fulls d’Història Local, núm. 70, setembre octubre 1998.
PIÑERO,
M.D.: “Les fortificacions de l’Escala i Empúries durant la Guerra de
Successió”, a Fulls d’Història Local, núm. 102, abril de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada