El CEAB de Blanes descobreix que les illes del Mediterrani tenen més risc de patir desertització submarina

Una boia oceanogràfica del CEAB.

Conclouen que la manca de rius que aporten nutrients les fa més vulnerables 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/03/2017 

Blanes (La Selva marítima).- 

Segons l’agència EFE les illes del Mediterrani són més vulnerables a l'aparició de deserts submarins als seus boscos d'algues per les seves diferents condicions ambientals, que, entre d'altres coses, disminueixen la població d'eriçons, segons un estudi liderat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

La investigació, en la qual també han participat la Universitat de Barcelona (UB), ha descobert que els boscos d'algues de les illes del Mediterrani són especialment vulnerables a patir aquests col·lapses que condueixen a l'aparició de deserts submarins (blancalls) per la falta natural de nutrients de les aigües marines insulars, que no tenen les grans aportacions recollides terra endins a través dels rius com passa amb les del litoral continental.

"El col·lapse dels boscos d'algues en blancalls és bastant conegut en el Mediterrani, però la qual cosa demostra aquest estudi és que hi ha zones molt més vulnerables a causa de la falta natural de nutrients. Conèixer això ens ajuda a preveure i prevenir la desaparició dels boscos d'algues i els recursos associats" ha explicat l'autor principal de l'estudi i investigador del CEAB-CSIC, Jordi Boada.

Els boscos d'algues són un dels pilars dels ecosistemes litorals dels mars temperats com el Mediterrani per estar en la base de la cadena alimentària, doncs són la font principal d'energia que sosté a la resta d'espècies de la xarxa tròfica.

També, capten diòxid de carboni i emeten oxigen, molt important en el context de canvi climàtic, i donen refugi a un gran nombre d'espècies.

Els últims anys, la superpoblació d'herbívors, com els eriçons de mar en el cas del Mediterrani occidental pot fer col·lapsar les comunitats d'algues i originar aquests deserts, coneguts amb el nom de blancalls.

"L'aparició d'un blancall, on han desaparegut totalment les algues originals i queda la roca ben pelada, representa una pèrdua enorme de biodiversitat, productivitat i funcionalitat de l'ecosistema que havia", ha advertit Boada.

"La deficiència de nutrients provoca que el creixement de les algues es redueixi i empitjori la seva qualitat nutricional, la qual cosa fa que els eriçons es vegin obligats a menjar més per compensar-lo i s'incrementa la vulnerabilitat del bosc d'algues", ha afegit la investigadora del CEAB i directora de l'estudi, Teresa Alcoverro.

L'estudi demostra que la disponibilitat de nutrients en el mitjà "és clau per predir la quantitat d'herbívors que el sistema pot suportar sense col·lapsar, que en el cas de les illes és menor que en el litoral continental", ha afirmat Alcoverro.

Al Mediterrani, els eriçons de mar són una espècie clau per al funcionament dels ecosistemes litorals ja que, en ser herbívors, tenen la capacitat de modificar i alterar la comunitat d'algues segons la quantitat d'individus que hagi.

Però actualment en el Mediterrani occidental hi ha zones on la superpoblació d'eriçons està acabant amb els boscos d'algues degut, sobretot, a la falta de peixos depredadors dels eriçons.

És diferent en el cas del Mediterrani oriental, on la causa dels blancalls són principalment els peixos herbívors, que arriben des del Mar Roig a través del Canal de Suez amb l'augment de temperatura de les aigües.

"Avui dia, gran part de les poblacions de peixos del Mediterrani estan afectades per sobrepesca i espècies com els sargs i les orades, que són els principals depredadors naturals d'aquests importants herbívors, no són una excepció. L'absència de peixos que controlin el nombre d'eriçons els lliura de depredació, ja que la forta disminució d'uns provoca el creixement desmesurat dels altres", ha assenyalat Boada.

"Els estudis realitzats fins ara en aquesta matèria indiquen que la densitat de sards està fortament lligada al nombre d'eriçons presents en una zona, per la qual cosa la causa principal del problema sembla la sobrepesca originada per la mala gestió que es fa dels recursos pesquers del Mediterrani", ha conclòs Boada.