Merkel està a favor de la "integritat territorial" dels estats de la Unió Europea.
La canceller alemanya defensa la seva posició en el congrés del PP europeu sense citar Catalunya.
El Govern espanyol porta al Constitucional els pressupostos de la Generalitat.
L'executiu de Mariano Rajoy diu que les partides pel referèndum català són inconstitucionals.
Des
de Mèxic un centenar d’organitzacions i partits polítics comunistes
d'arreu del món a favor del referèndum d’autodeterminació catalana.
[Barcelona (República Catalana) 31/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
La
canceller alemanya, Angela Merkel, davant dels participants del congrés
europeu del Partit Popular celebrat a l’illa de Malta ha defensat la
"integritat territorial" dels estats de la Unió Europea. Angela Merkel
ha afirmat davant les dretes europees que "el principi d'integritat
territorial no s'ha de posar a prova després de la Segona Guerra
Mundial".
La
canceller alemanya no ha parlat directament de Catalunya, i ha centrat
el seu discurs en Ucraïna, antiga república de l’antiga URSS en la qual
la península de Crimea es va declarar independent i després va ser
annexionada per Rússia.
EL POLAC TUSK CONTRA ELS SEPARATISMES “QUE INTENTEN DEBILITAR LA UE”
També
el polonès Donald Tusk, president del Consell Europeu, en el mateix
congrés ha lamentat l'existència dels "nacionalismes i separatismes que
intenten debilitar la UE".
Tusk
ha afegit que "hem de respondre als populistes, hem de cridar fort i
clar que els nacionalismes i separatismes que intenten debilitar la UE
són l'oposat al patriotisme modern".
El
president del Consell Europeu ha afegit que "els que apunten contra la
unitat europea amenacen també les seves pròpies comunitats i debiliten
la sobirania del seu propi estat".
EL GOVERN ESPANYOL PORTA AL CONSTITUCIONAL EL PRESSUPOST DEL REFERÈNDUM
El
Consell de Ministres ha decidit presentar recurs d'inconstitucionalitat
contra els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2017. El
govern del PP ha pres aquesta decisió aquest divendres perquè els
comptes de l'Executiu autonòmic català inclouen partides per a processos
electorals, consultes populars i processos de participació ciutadana,
en definitiva perquè contemplen partides per a la celebració del
referèndum independentista previst pel pròxim mes de setembre.
L'advocat
de l'Estat afirma que aquestes partides vulneren el que diu la
Constitució del Regne en voler fer una activitat que és "competència
estatal" i que es tracta "precisament en un referèndum, i no en un
referèndum qualsevol, sinó aquell amb el qual es pretén culminar el
denominat procés constituent a Catalunya "i tot això" malgrat que el
Tribunal Constitucional (TC) ha declarat reiteradament que el dret a
decidir només pot ser vàlid en el marc i amb el respecte als
procediments establerts en el vigent ordre constitucional".
El
recurs també demana que es notifiqui personalment la providència de
suspensió al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, també a
cada un dels membres del consell de Govern, al secretari del Govern, al
secretari general de la Vicepresidència, a la interventora general de la
Generalitat, a la directora de Contractació Pública de la Generalitat i
a la directora general de Pressupostos. I que se'ls hi comuniqui a
cadascun d'ells el seu deure d'"impedir o paralitzar qualsevol
iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada", i que el
TC, a més, els adverteixi de les responsabilitats, fins i tot la penal,
en què poguessin incórrer en cas de desobediència.
El
Govern espanyol demana que per tal d'assegurar "el coneixement més gran
de la providència de suspensió", aquesta es publiqui immediatament no
només en el Butlletí Oficial de l'Estat, sinó també en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
UN CENTENAR D’ORGANITZACIONS REUNIDES A MÈXIC A FAVOR DE L’AUTODETERMINACIÓ CATALANA
 |
| XXI Seminari Internacional 'Els partits i una nova societat, que els dies 23, 24 i 25 de març es va reunir a Ciutat de Mèxic. |
El
dret a decidir de Catalunya suma nous suports internacionals. Aquesta
vegada, d’un centenar d’organitzacions i partits polítics d’orientació
comunista, que es van trobar al XXI Seminari Internacional de Mèxic,
convocat per partits provinents d’una quarantena de països. A instàncies
de la CUP i d’EUiA, presents en aquesta trobada, es va aprovar per
unanimitat una declaració de suport “a la lluita del poble català pel
seu dret a l’autodeterminació”, segons informa ELMón.cat.
El
text de la declaració, que han signat per unanimitat tots els
assistents al Seminari Internacional, i entre els quals destaquen el
Partit Comunista Xinès, el Partit Comunista de Cuba, el Partit Comunista
Canadenc i el Partit Comunista Alemany, defensa que “els partits i
organitzacions presents afirmem el dret universal i inalienable dels
pobles a l’autodeterminació, és a dir, a decidir democràticament el marc
polític de convivència que lliurement escullin”. També el signen els
partits comunistes d'Hondures, Mèxic, Argentina, Brasil, Colòmbia,
Corea, el Salvador, Rússia, Panamà, Uruguai i Veneçuela, entre altres.
Entre els signants també hi ha EH-Bildu, que va assistir al seminari
igual que la CUP i EUiA.
En
aquest sentit, la declaració, a la qual ha tingut accés El Món, referma
la “solidaritat dels signants amb la voluntat àmpliament majoritària
del poble de Catalunya per decidir el seu marc de sobirania mitjançant
el vot en un referèndum vinculant”.
Els
partits signants també envien un missatge a l’Estat espanyol,
expressant la seva preocupació per “la constant negativa al diàleg
democràtic del Govern del Regne d’Espanya i la seva ofensiva judicial
contra qualsevol iniciativa desenvolupada per la majoria política i
social catalana dirigida a habilitar la convocatòria d’un referèndum”.
Per
altra banda, també es refereixen a la societat civil catalana i a les
mobilitzacions de l’independentisme i el sobiranisme des de l’any 2012:
“Manifestem el nostre suport a les massives, constants i pacífiques
mobilitzacions protagonitzades per la societat civil catalana,
animant-los a no aturar els esforços de consecució de l’exercici del
dret a decidir”.
Finalment,
el text conclou que “ara més que mai, Europa i els seus pobles, així
com la resta de pobles del món, mereixen exercir la democràcia i el
poder constituent que per dret els pertany com a subjectes actius de
transformació, per construir societats més lliures, més justes i més
sobiranes”.
El
diputat de CSQP Josep Nuet, que va anar a Mèxic amb la diputada de la
CUP Gabriela Serra, ha explicat que ja ha fet arribar aquesta declaració
a Òmnium Cultural, i que tenen la intenció de remetre-la en els propers
dies al Pacte Nacional pel Referèndum i també a l'ANC. Per altra banda,
Nuet demanarà una trobada amb el conseller d'Exteriors, Raül Romeva,
per tal de proposar-li "la celebració d'algun acte per posar en valor
aquest nou suport internacional a la celebració del referèndum". I també
es farà entrega de la declaració a la presidenta del Parlament, Carme
Forcadell.
El PP AVALA EL SEU MILITANT MARTÍN VILLA
Les
votacions sobre la simbologia i la condemna a personatges franquistes, o
el moviment en si, acostuma a ser una qüestió que costa d'afrontar per
al Partit Popular i Ciutadans. Avui en el ple de l'Ajuntament de
Barcelona, amb la votació sobre la decisió de revocar la Medalla d'Or de
la Ciutat a Rodolfo Marín Villa, governador civil de la ciutat durant
l'època franquista i responsable de tortures. Han votat a favor tots els
grups municipals excepte el PP, que hi ha votat en contra, i Ciutadans,
que s'hi ha abstingut. El líder del Partit Popular al Consistori,
Alberto Fernández Díaz, ha opinat que el que pretén el govern municipal
barceloní "no és revocar una medalla, sinó rebutjar la Transició
espanyola". La presidenta del grup de Ciutadans, Carina Mejías, ha
declinat participar de polítiques "revengistes" i ha recomanat al primer
tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello (Barcelona en Comú), i al seu
"comissionat de la venjança" que rebaixin el seu "nivell d'odi".
"Revoquem
una Medalla d'Or que simbolitza com ningú els tèrbols lligams polítics i
econòmics entre l'actual monarquia parlamentària i el franquisme". Així
ha començat la seva intervenció el primer tinent d'alcaldia de
Barcelona, Gerardo Pisarello, abans de votar la revocació del màxim
guardó de la ciutat a Rodolfo Martín Villa.
Pisarello
ha remarcat que aquesta iniciativa busca reparar totes les víctimes del
franquisme a les quals, ha dit, "Martín Villa encara no ha demanat
perdó". Ha citat Enric Pubill, l'històric militant del PSUC, però també
els treballadors assassinats a Vitòria durant una vaga mentre
l'exgovernador civil era ministre de Relacions Sindicals. També ha fet
referència a Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i a tots els artistes
vetats pel franquisme, així com a les víctimes del policia condecorat
per Martín Villa, Billy el Niño.
El
regidor del Grup Demòcrata Jordi Martí ha ratificat el seu vot
favorable i ha considerat una "anomalia històrica i un anacronisme que
un jerarca del règim franquista sigui mereixedor d'aquest guardó".
El
republicà Juanjo Puigcorbé ha considerat que una persona "amb les mans
tacades de sang" mai hauria d'haver rebut la màxima distinció de la
ciutat, i ha criticat que la rebés justament 27 dies després d'un
"episodi repugnant" com el dels fets de Vitòria. "Qualsevol país amb un
mínim de qualitat democràtica l'hauria d'haver jutjat", ha conclòs.
El
regidor de la CUP Josep Garganté ha llegit el posicionament de
l'Associació de Víctimes 3 de març (els fets de Vitòria), que consideren
que "intolerable" que persones que han participat en el "genocidi"
franquista encara mantinguin reconeixements. Ha celebrat la revocació de
la medalla "per higiene democràtica i respecte a les víctimes del
franquisme".
En
canvi, Alberto Fernández Díaz, del PP, ha acusat el govern municipal de
pretendre amb aquesta revocació "rebutjar la transició i el que va
representar per a la democràcia espanyola". Fernández Díaz ha recordat
que Martín Villa sempre ha negat la seva implicació en els fets de
Vitòria i s'ha preguntat perquè en 38 anys d'ajuntaments democràtics, 34
amb governs d'ICV, mai s'havia plantejat aquesta qüestió. En aquest
sentit, ha demanat a Barcelona en Comú que prengui nota del comunista
Marcelino Camacho, que va apostar per "enterrar les rancúnies".
La
líder de Ciutadans, Carina Mejías, ha instat l'executiu a treballar
"per coses necessàries i no per qüestionar decisions que va prendre
l'Ajuntament el segle passat". "Odiar algú és donar-li massa
importància. Rebaixi el seu nivell d'odi", ha dit a Pisarello.
Martín
Villa va presentar al·legacions a aquesta revocació, però van ser
rebutjades. En elles, va detectar defectes de forma i va negar la seva
responsabilitat en l'empresonament de Josep Maria Huertas Claveria o en
els afusellaments de setembre de 1975. També es va desvincular dels fets
de Vitòria. "Les atribucions de responsabilitat no només són vagues i
genèriques, sinó que de l'anàlisi detallada dels informes ni tan sols se
sostenen. La simple ostentació d'un càrrec no permet que se m'imputin
tots els fets esdevinguts durant aquell període", va argumentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada