Margallo confirma la ‘comissió barretina’, el gabinet secret de la Moncloa contra l’independentisme català.
Les declaracions de l'ex-ministre aclareixen el rumor sobre el grup d'experts del govern espanyol en el terreny internacional.
Àngels Martínez, diputada de CSQP, vota a favor del referèndum unilateral.
Activista
de llarga trajectòria, ha militat activament a EUiA i ha defensat el
sistema sanitari públic dins el col·lectiu Dempeus per la Salut.
[Barcelona (República Catalana) 23/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Llegim
a VilaWeb que les declaracions de José Manuel García-Margallo sobre els
‘favors’ que l’Estat espanyol deu a uns altres països per haver pres
posicions no favorables a la independència de Catalunya han tingut un
gran impacte polític. I també han servit perquè l’ex-ministre d’Afers
Estrangers confirmés una informació que fa anys que circulava com a
rumor: la de la creació d’una comissió interna del Govern espanyol, de
caràcter secret, batejada amb el nom de ‘comissió barretina’. El
propòsit era de desactivar el front internacional de l’independentisme
català.
En
l’entrevista a 13TV, Margallo diu: ‘Tan bon punt vaig arribar al
ministeri, vam convocar una reunió cada divendres de l’any durant cinc
anys i vam donar instruccions molt concretes a ambaixadors i cònsols,
perquè responguessin a qualsevol ofensiva.’ I això és justament el que
deia el diari El Confidencial Digital (ECD) en aquesta notícia publicada
fa gairebé un any: ‘Per a concretar quines accions han de dur a terme
en cada moment, depenent dels moviments que faci la Generalitat, els
integrants de “la barretina” es reuneixen cada divendres a les nou del
matí al ministeri d’Afers Estrangers.’ Margallo no hi podia assistir
normalment, perquè havia de ser present al consell de ministres, però
era informat permanentment de les decisions que s’hi prenien. I, segons
el mateix diari, ‘quan s’havia d’emprendre una ofensiva important contra
el desafiament independentista, [Margallo] n’era informat prèviament
perquè pogués notificar-ho a Rajoy’ en la reunió de l’Executiu.
ELS INTEGRANTS
Qui
en formava part? Segons ECD, el director de gabinet de Margallo, Juan
José Buitrago, i José María Beneyto, ex-portaveu del PP a la comissió
d’Afers Estrangers del Congrés de Diputats i president de la delegació
espanyola a l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa. També en
formaven part dues ‘ambaixadores’ de màxima confiança de Mariano Rajoy
que tenien l’encàrrec de recórrer diversos països europeus i els Estats
Units per a combatre el discurs independentista. Són la diplomàtica
María Basols, dependent del Ministeri d’Afers Estrangers, i a Cristina
Ysasi Ysasmendi, directora del departament d’Afers Jurídics
Institucionals de la Moncloa. Van tenir contactes amb governs i
institucions de països com ara Àustria, Suïssa, Brussel·les, Londres i
Nova York. Ho va revelar el diari El País. I la vice-presidenta Soraya
Sáenz de Santamaría no únicament ho va confirmar, sinó que va declarar
que era ‘normal’ que el seu govern ‘s’expliqués’ a uns altres estats. A
part aquests integrants, en la ‘comissió barretina’ hi havia, segons
ECD, més experts, entre ‘diplomàtics, assessors i catedràtics’.
PREGUNTES DE XUCLÀ
El
diputat del PDECat Jordi Xuclà ha presentat avui un seguit de preguntes
al Govern espanyol sobre les declaracions de Margallo. En acabat, ha
recordat que l’ex-ministre havia reconegut dimarts al vespre ‘que hi
havia una estructura perfectament consolidada en el Ministeri d’Afers
Estrangers’. I ha afegit: ‘No riguin: nosaltres teníem coneixement
d’aquesta estructura, però ens en faltava la prova, la confirmació de
l’impulsor mateix d’aquesta comissió de treball. I no riguin pel nom,
però aquesta comissió va treballar durant cinc anys amb el nom de
“comissió barretina”. Era una comissió integrada pel ministre mateix i
per alts funcionaris del ministeri que seguia mil·límetre a mil·límetre
qualsevol activitat del govern de la Generalitat.’
Dimarts
Margallo va explicar més coses que no havia dit mai cap membre del
Govern espanyol sobre aquesta estratègia secreta per a combatre el relat
independentista internacionalment. ‘Això ens ha costat molta feina --va
dir--. Jo he estat als països bàltics quatre vegades, i no és que hi
tinguem especials interessos econòmics, és que hi tenim el tema català i
la Via Bàltica. He estat al Canadà, al Vaticà no sé ni quantes vegades…
Això et consumeix una quantitat d’energia enorme. Ningú no sap l’esforç
que ens ha costat això, ni quants favors devem a una quantitat de gent
per haver aconseguit que fessin les declaracions que han fet’.
ÀNGELS MATÍNEZ, DIPUTADA DE CSQP, VOTA A FAVOR DEL REFERÈNDUM UNILATERAL
 |
| La diputada Àngels Martínez. |
La
diputada de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) Àngels Martínez va
sorprendre ahir el Parlament de Catalunya --i també els seus companys de
grup parlamentari, com ara l’espanyolista Joan Corcubiela–, durant la
votació de les esmenes al pressupost del 2017. Concretament, en l’esmena
número 95, presentada per la CUP-CC i que demanava de garantir els
recursos per al referèndum unilateral. Martínez, conjuntament amb la
CUP-CC i Junts pel Sí, hi va votar favorablement. Més tard als
passadissos del Parlament de Catalunya ho justificava així: ‘He votat a
consciència perquè la defensa del referèndum implica voluntat i partides
per a fer-lo possible.’
Aquesta
decisió va crear un cert malestar entre la formació, que ja va viure un
capítol similar amb un altre diputat, Joan Giner, de Podem. En aquella
ocasió, Giner va denunciar al seu bloc personal haver rebut pressions
per a votar contra la resolució independentista del Parlament de
Catalunya. Avui la formació s’ha limitat a dir que la decisió havia
estat conscient i que Martínez no havia assistit a les reunions del grup
parlamentari per a fixar la posició en les esmenes. Aquest gest ha
agradat a molts usuaris de les xarxes socials i a alguns rivals
polítics. Trencar la disciplina de vot i obeir la ideologia personal és
un gest que acostuma a ser ben rebut de portes enfora.
Àngels
Martínez, ‘dona, d’esquerres, economista i moltes coses més’, segons
que diu en el seu bloc, és una activista de trajectòria llarga. Malgrat
que en les eleccions del 27-S ocupava el quart lloc per Barcelona, no és
tan coneguda com alguns companys de grup: Albano-Dante Fachin, Lluís
Rabell i Joan Coscubiela, per exemple. De fet, als debats al Parlament,
en comptades ocasions ha pres la paraula.
És
economista, té seixanta-vuit anys i va arribar a la llista de Catalunya
Sí que es Pot a través d’EUiA, formació del qual és membre fundadora.
En el procés per a formar la coalició, es va presentar a les primàries
de Podem, formant equip amb Fachin, i fou escollida número dos.
Activista sanitària
La
relació amb l’actual secretari general de Podem Catalunya es remunta a
l’etapa de Boi Ruíz al capdavant de la conselleria de Salut. Tots dos
van ser molt durs amb les seves polítiques de retallades i
privatitzacions. Fachin, des de la revista Cafè amb Llet; Martínez, des
del col·lectiu Dempeus per la Salut, que vetlla per la defensa d’un
sistema sanitari públic i universal. De fet, va escriure conjuntament
amb Teresa Forcades el pròleg del llibre ‘Artur Mas: on són els meus
diners?’, d’Albano-Dante Fachin i Marta Sibina.
Martínez
és doctora en ciències econòmiques per la Universitat de B. Fabià
Estapé li va dirigir la tesi, sobre els governs provisionals a Portugal
després de la Revolució dels Clavells. Va començar la militància
política al PSUC el 1968, quan només tenia vint anys. Més tard també va
participar en la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i
d’EUiA, el 1998. Un any més tard es va convertir en la primera dona
candidata d’EUiA a les eleccions al Parlament Europeu, representant el
PCC en la candidatura presentada per IU-EUiA, i el 2004 va ocupar el
segon lloc de la candidatura d’ICV-EUiA que va encapçalar Raül Romeva.
Però no va sortir escollida. D’aleshores ençà, la seva activitat
política a la primera línia es va reduir i el 2015 va ocupar el lloc 32è
a la llista de Barcelona en Comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada