Drets porta Eduardo Inda a la Comissió d’Arbitratge del Periodisme per comparar el procés català amb ETA.
Inda va fer les polèmiques declaracions a la tertúlia política de Federico Jiménez Losantos d’esRadio el 15 de febrer.
Els
quatre magistrats del TC que van jurar els principis franquistes del
Movimiento Nacional.
“Vejam si troben a Alemanya, Itàlia o França algun
magistrat del Constitucional pertinent que hagi jurat els principis
nazis, feixistes o petainista”, ha dit Joan Tardà avui al Congrés de
Diputats.
L’ANC
proposa la proclamació de la independència si l’Estat espanyol impedeix
el referèndum.
El secretariat de l'entitat lliura avui als seus socis la
proposta de full de ruta que s'haurà de validar en l'assemblea general
de l'abril.
[Barcelona (República Catalana) 15/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
L’equip
de juristes voluntaris Drets ha denunciat el periodista i tertulià
Eduardo Inda davant la Comissió espanyola d’Arbitratge, Queixes i
Deontologia del Periodisme per les seves declaracions banalitzant el
terrorisme i comparant el procés sobiranista català amb el que feia ETA.
A la tertúlia política dirigida per Federico Jiménez Losantos a esRadio
del dia 15 de febrer, Eduardo Inda va comparar la violència d’ETA amb
la “violència separatista” que segons ell es viu al Principat de
Catalunya, assegurant que “aquest nivell de violència no s’ha viscut ni
al País Basc els anys durs, allà podien matar algun jutge o algun
fiscal, que tampoc en van matar o assassinar gaires”.
En
la denúncia que Drets ha presentat a la Comissió d’Arbitratge, que
depèn de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE),
remarquen que ningú al programa va replicar a Inda i que ell en cap
moment no s’ha retractat d’aquestes declaracions tot i saber el malestar
que han creat tant al Principat de Catalunya com a Euskal Herria.
Drets
recorda que s’han vulnerat tres normes deontològiques de la professió
periodística: el respecte a la veritat, la necessitat d’evitar
expressions vexatòries o lesives, i els principis d’actuació segons els
quals cal fonamentar les informacions difoses i cal separar la
informació de l’opinió. És per tot això que Drets sol·licita a la
Comissió espanyola d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme
que s’obri un expedient deontològic a Eduardo Inda, director
d’Okdiario.com, per incompliment de les normes del Codi Deontològic de
la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE).
Fa
poques setmanes el professor i activista Miquel Strubell va formular la
mateixa queixa però no va ser admesa a tràmit per falta de legitimació
activa, i és per això que Drets l’ha presentat de nou amb la legitimació
que té com a associació de juristes amb finalitats socials reconegudes
al propis estatuts. Drets espera que aquesta vegada sí que s’estudiï el
cas i s’obrin les oportunes diligències.
L’associació
Drets és una entitat sense ànim de lucre formada per professionals del
dret que actua contra la catalanofòbia i en defensa de la societat
catalana. Va néixer l’octubre de 2014 i des d’aleshores ha emprès
múltiples accions judicials. Les despeses derivades dels processos
judicials les assumeixen gràcies a les campanyes de micromecenatge
ciutadà.
QUATRE MAGISTRATS DEL CONSTITUCIONAL VAN JURAR EL PRINCIPIS FRANQUISTES
 |
| Reunió del Tribunal Constitucional del Regne d'Espanya. |
El
Tribunal Constitucional espanyol va renovar ahir un terç dels seus
membres i s’espera que la setmana que ve se’n triï el president. Andrés
Ollero, un dels escollits, era el gran favorit per aconseguir la
presidència, però l’enrenou que ha causat el seu currículum --disset
anys com a diputat del PP-- ha fet perdre força a la seva candidatura.
Casos com aquest han fet que la reputació i la neutralitat de la
institució estiguin més en entredit que mai. Els nomenaments polítics i
els interessos partidistes han deixat l’òrgan l’ull de l’huracà tant a
l’Estat espanyol com a Europa.
En
aquest sentit, cal recordar el dictamen emès per la Comissió de Venècia
sobre la reforma del TC que li atribueix la capacitat de perseguir
càrrecs electes. En el text, la comissió explica que representants del
govern espanyol van confessar que la modificació s’havia fet per aturar
els peus a l’independentisme. El dictamen també insta el Govern espanyol
a reconsiderar aquestes atribucions, perquè el prestigi de la
institució com a ‘àrbitre neutral’ se’n pot ressentir.
JOAN TARDÀ POSA EL DIT EN LA LLAGA
Avui,
el diputat d’ERC al Congrés de Diputats, Joan Tardà, ha tornat a posar
al dit a la llaga. Durant el debat sobre la visita de Rajoy al Consell
d’Europa, el diputat ha criticat que el president espanyol s’omplís la
boca de valors i llibertat a Brussel·les, mentre la justícia condemnava
l’expresident Mas i les ex conselleres Ortega i Rigau per permetre una
votació. I per ressaltar la manca de separació de poders a l’Estat
espanyol, Tardà ha denunciat que quatre membres del TC van jurar els
principis franquistes del Movimiento Nacional, el partit únic de la
Dictadura.
Concretament,
el diputat republicà ha dit el següent: “És una vergonya. Vostès saben
que hi ha quatre magistrats de l’actual Tribunal Constitucional que van
jurar els principis fonamentals del Movimiento. Vejam si troben a
Alemanya, Itàlia o França algun magistrat del constitucional pertinent
que hagi jurat els principis nazis, feixistes o petainista. Cerquin.
Cerquin. Segur que no el troben. Aquí hi ha quatre membres del Tribunal
Constitucional, segurament molt cristians, que van jurar, cristianament,
els principis fonamentals del Movimiento”.
XIOL RÍOS, MARTÍNEZ-VARES GARCIA, ENRÍQUEZ SANCHO I GOMZÁLEZ RIVAS
Els
quatre magistrat que esmenta Tardà són: Juan Antonio Xiol Ríos,
Santiago Martínez-Vares García, Ricardo Enríquez Sancho i Juan José
González Rivas. Tots van entrar a la judicatura durant el franquisme i
per poder exercir com a tal van haver de jurar el principis del
Movimiento Macional –el partit únic franquista--, tal com quedava
recollit en la llei espanyola de funcionaris de 1964.
PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA SI L’ESTAT ESPANYOL NO PERMET UN REFERÈNDUM
El
secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) proposa que el
Parlament de Catalunya proclami la independència en cas que el Govern
espanyol impedeixi el referèndum. Així ho fa constar en la proposta de
full de ruta de l’entitat que avui es fa arribar a tots els socis i al
qual ha tingut accés VilaWeb. Des d’ara fins al 29 d’abril, quan es
reunirà l’assemblea general de l’ANC a Sabadell, el text és obert a la
incorporació d’esmenes.
L’ANC
preveu bàsicament tres escenaris des d’ara fins al mes de setembre,
quan es preveu que es faci el referèndum. El primer és que el Parlament
de Catalunya aprovi la llei de transitorietat jurídica, pactada entre
Junts pel Sí i la CUP i desada en un calaix fins al moment de la
tramitació i aprovació, i la convocatòria del referèndum. En el cas que
es pugui fer el referèndum (l’opció d’un referèndum pactat amb l’estat
és descartada), l’ANC proposa que es faci una “campanya paraigua” pel
sí, que aplegui tots els partits i entitats que subscriguin aquesta
opció.
Però
si hi ha una intervenció de l’Estat espanyol, en forma
d’inhabilitacions de càrrecs públics o de suspensió de l’autonomia,
l’escenari canvia radicalment. I és aleshores que el secretariat de
l’ANC proposa que es proclami la independència. Això, tant si la
intervenció de l’Estat és abans de l’aprovació de la llei de desconnexió
al Parlament i la convocatòria del referèndum com si és posterior a
l’aprovació.
Si
l’Estat espanyol intervé abans, diu el document: “Amb la impossibilitat
física de fer el referèndum i/o la supressió, la inhabilitació o la
intervenció de les institucions de govern catalanes, l’ANC organitzarà
les mobilitzacions necessàries per tal que el Parlament de Catalunya,
com a dipositari de la sobirania del poble català, aprovi la Llei de
Transitorietat Jurídica i proclami la independència”. Si hi hagués
inhabilitació de càrrecs electes, l’ANC instarà a l’activació de
l’Assemblea d’Electes de Catalunya, perquè ‘assumeixi la màxima
representació legítima, sobirana i institucional de Catalunya per
completar el procés d’independència, inclosa la capacitat per proclamar
la independència de Catalunya, la confecció, l’aprovació i la sanció de
les normes jurídiques de la nova legalitat i la convocatòria immediata
d’eleccions constituents. “Si la intervenció de l’Estat espanyol és
posterior a l’aprovació de la llei de desconnexió”, la direcció de l’ANC
proposa que sigui directament el Parlament de Catalunya qui proclami la
independència “per l’impediment coercitiu de fer el referèndum i/o per
la supressió d’alguna de les institucions de govern catalanes, i en
exercici del dret a l’autodeterminació”.
Mentrestant,
l’ANC proposa la creació d’un òrgan de coordinació nacional que integri
els partits, entitats i institucions i preveu mobilitzacions “durant la
fase d’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i la
convocatòria del referèndum”. Després del referèndum, i en cas de
victòria del sí, l’ANC es proposa de “potenciar debat constituent a la
societat”. I, un cop consolidat el nou estat català, dissoldre’s. En cas
de victòria del no, l’ANC es reuniria en una assemblea general
extraordinària per a decidir les accions de futur.
ES DEMANA LA DIMISSIÓ DEL NOU DIRECTOR DE TV3
 |
| Vicent Sanchis. |
El
comitè d'empresa i el consell professional de TV3 han convocat aquest
dimecres una assemblea de treballadors per rebre al nou director del
canal de televisió públic, el periodista valencià Vicent Sanchis.
L'assemblea ha aprovat unànimement el manifest ‘TV3, Plural i per a
tothom’ i ha reclamat la dimissió del Consell de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Durant aquest acte, els treballadors han
recordat que "des del 1999 a TV3 i Catalunya Ràdio estem reclamant al
Parlament que s'acabi amb la governamentalització i la partidització
dels mitjans públics, per homologar la Corporació a estàndards
democràtics europeus".
En
el manifest ‘TV3, Plural i per a tothom’, els treballadors indiquen que
la meitat dels consellers tenen el mandat "caducat" i que ja fa un any
que no hi ha president del Consell. Per aquest motiu insten al Parlament
a fer "la renovació immediata dels consellers que fa més anys que són a
la CCMA". També exigeixen les reformes legislatives necessàries perquè
els nomenaments dels directius i dels directors de TVC, Catalunya Ràdio i
Mitjans Digitals es facin a partir dels mèrits professionals dels
candidats, "i no sota criteris exclusius d'afinitat amb el govern de
torn".
L'assemblea
de treballadors de TV3 també ha reclamat una reforma de les lleis de
l'audiovisual, un pressupost adequat i suficient per continuar sent el
motor de l'audiovisual de Catalunya, un contracte programa per als
reptes de futur i més producció, per activar del tot la maquinària de
producció interna i renovar les graelles per fer continguts nous i
millors, amb l'objectiu d'atraure els nous públics. "Ens oposem
fermament a ser un instrument propagandístic d'un partit polític i
exigim que es facin d'una vegada les reformes legislatives que
garanteixin al màxim la imparcialitat dels mitjans públics, la
independència del govern i dels partits, i que garanteixin l'obertura
dels mitjans a la pluralitat de la ciutadania", explica el manifest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada