dissabte, 11 de març del 2017

365) CRÒNICA TRES-CENTES SEIXANTA CINC DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

El poble de Valtònyc crida per la llibertat d'expressió del raper en unes jornades solidàries.  
L'Audiència Nacional va condemnar a tres anys i mig de presó al cantant de sa Pobla. 
Actes a favor de la llibertat d'expressió. 
La Comissió de Venècia del Consell d’Europa insta al Govern del Regne d’Espanya a reconsiderar les mesures excepcionals que ha atribuït al Tribunal Constitucional. 
Adopta un informe crític amb l'actuació espanyola i expressa la preocupació per la possibilitat de suspendre càrrecs electes. 
 
[Barcelona (República Catalana) 11/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE 

El 22 de febrer l'Audiència Nacional del Regne va condemnar a tres anys i mig de presó el raper de sa Pobla, Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtònyc. Segons els jutges, Valtònyc hauria incorregut, a través de la seva música, en tres delictes: enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. L'advocat del raper recorrerà contra la sentència davant el Tribunal Suprem. 
Arran de la sentència de l'Audiència Nacional, diferents col·lectius i organitzacions s'han indignat, tant a les xarxes com en diferents espais de debat.
Aquest dissabte 11 de març, al pobla de Valtonyc, sa Pobla, s’ha cenbrat una jornada anomenada ‘Jornada solidària: Llibertat d'expressió. Valtonyc absolució’. 

ACTES A FAVOR DE LA LLIBERTT D’EXPRESSIÓ
Els actes han començat amb un berenar, a les 10 del matí, i la realització d'un mural en suport al cantant. A les 12 del migdia s'ha celebrat una cercavila amb batucada i xeremiers. Després, un dinar popular a la plaça Major del poble. El plat fort de la jornada és la manifestació convocada a les 5 de la tarda a la plaça Prínceps d'Astúries en suport al cantant. La jornada seguirà amb unes xerrades a la plaça Major a 2 quarts de 7 on es debatrà el cas Valtònyc i Sa Feixina Sí que Tomba. Per acabar, a les 8 del vespre, hi ha organitzat un sopar que culminarà amb un concert on actuaran: la gran orquesta republicana Dinamo, Madda Herbs, Hermano L, Valtonyc & Balle doble H, Xarxa i La vereda. 

LA COMISSIÓ DE VENÈCIA INSTA EL GOVERN ESPANYOL A RECONSIDERAR LES MESURES EXCEPCIONALS
La Comissió de Venècia del Consell d’Europa va emetre ahir divendres un comunicat molt crític amb la reforma del Tribunal Constitucional espanyol. El text, que es farà públic dilluns de manera oficial, reconeix que no hi ha estàndards europeus sobre el tema però avisa que l’actitud espanyola és “una excepció” perquè atribueix al Tribunal Constitucional drets que no li pertanyen a tot arreu i que normalment són assumits per “altres poders de l’Estat”. En aquest sentit, insta l’Estat espanyol a reconsiderar les mesures excepcionals que ha atribuït al Trbunal Constitucional i que permeten, per exemple, la persecució dels electes catalans. Reconsiderar aquestes mesures promouria “la percepció del Constitucional com un àrbitre legal”. En qualsevol cas, el dictamen diu clarament que el Tribunal Constitucional no hauria d’actuar per si mateix ordenant l’aplicació de mesures, sinó només “a petició de les parts”.
La Comissió es mostra particularment preocupada per la possible coerció a càrrecs electes per part del Tribunal Constitucional espanyol, en una referència implícita al cas català.
En l’apartat final, la Comissió de Venècia deixa clar que “no recomana” l’atribució de les noves funcions al Tribunal Constitucional espanyol, tot i que reconeix l’absència d’un estàndard europeu sobre aquesta matèria. Aquesta valoració de la Comissió de Venècia, feta a instàncies de l’Assemblea Legislativa del Consell d’Europa, és el primer cop a la política autoritària del Govern espanyol.
La Comissió de Venècia és un òrgan consultiu del Consell d’Europa, format per experts independents en el camp del dret constitucional. Va ser creat el 1990 després de la caiguda del mur de Berlín, en un moment de necessitat urgent d’assistència constitucional a Europa central i oriental. El seu nom oficial és Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret, però com que el punt de trobada és Venècia, on les sessions es fan quatre vegades a l’any, es coneix generalment com la Comissió de Venècia. 

PRESSIONS DEL GOVERN ESPANYOL A LA COMISSIÓ PER A LA DEMOCRÀCIA DEL CONSELL D’EUROPA
El Govern espanyol va pressionar per rebaixar el to del dictamen per rebaixar les crítiques a la reforma del Tribunal Constitucional. Segons ha pogut saber l’Agència Catalana de Notícies de fonts coneixedores del procés de deliberació de la Comissió de Venècia, les pressions espanyoles no van aconseguir “esborrar totalment el to crític” de l’organisme en el seu informe.

TEXT COMPLET EN ANGLÈS 
The Venice Commission adopted its opinion on the Act of 16 October 2015 amending the Organic Law no. 2/1979 on the Constitutional Court of Spain at its 110th plenary session held in Venice from 10 to 11 March. The opinion was issued upon request by the Council of Europe’s Parliamentary Assembly Monitoring Committee.
As a starting point, the Venice Commission recalled that judgments of Constitutional Courts have a final and binding character and that they have to be respected by all public bodies and individuals. Disregarding such a judgment is equivalent to disregarding the Constitution and the Constituent Power. When a public official refuses to execute a judgment of the Constitutional Court, he or she violates the principles the rule of law, the separation of powers and loyal cooperation of state organs. Measures to enforce these judgments are therefore legitimate. The opinion examines to which extent the amendments are an appropriate means to achieve this legitimate objective.
On the basis of a comparative overview, the Commission finds that the responsibility for the Constitutional Court to contribute to the execution its own decisions is the exception and this task is usually attributed to other state powers.  Attributing the overall and direct responsibility for the execution of the Constitutional Court’s decision to the Court itself should be reconsidered in order to promote the perception of the Court as a neutral arbiter, as judge of the laws. For all measures of execution, the Court should not act on its own motion but only upon request by the parties.
While some of the measures examined do not raise problems (e.g. requesting the national government to ensure the execution or requesting the prosecution of the offender in the ordinary courts), questions may be raised with respect to heavy repetitive, coercive penalty payments applied to individuals and the suspension from office of officials. The Venice Commission is concerned that the Constitutional Court would have to take measures of execution in a situation where it is already facing a refusal to execute its judgments. A refusal to follow also the execution measures could challenge the authority of the Constitutional Court and, in turn, that of the Constitution itself.
In such a case, other state bodies should step in, in order to defend the Constitution and the Constitutional Court. The attribution of the power of execution of its decisions to the Constitutional Court may seem as an increase of power at first sight. However, the division of competences of adjudicating on the one hand, and of executing its results, strengthens the system of checks and balances as a whole, and in the end, also the independence of the Constitutional Court.
While the Venice Commission does not recommend attributing such powers to the Constitutional Court, it concludes that in the light of the absence of common European standards in this field, the introduction of such powers does not contradict such standards.»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada