Mireia Boya: “La guerra bruta fa molts anys que existeix. L’Operació Catalunya ve de lluny”.
La
diputada de la CUP-CC al Parlament recorda les detencions per portar la
pancarta "Independència" fins l'assassinat de de Guillem Agulló,
passant per l'Operació Garzón, les actuacions de Milicia Catalana
passant pel cas Scala i altres.
El PSC vota contra l'anul·lació del judici a Companys.
Joan Tardà denuncia les contradiccions “socialistes” sobre aquest cas.
El Govern espanyol preveu ara l’estat d’excepció per a frenar el procés, segons El Periódico.
Un escrit dirigit a la Comissió de Venècia diu que s’aplicaria, si el 155 resultés insuficient.
 |
| Manifestació contra la guerra bruta del govern Suárez-Martín Villa contra el moviment llibetari arran del cas Scala. |
[10/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Dimecres
passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d'una comissió
d'investigació per esclarir responsabilitats en l'operació Catalunya,
orquestrada per l'Estat espanyol per treure draps bruts a
l'independentisme català. Ara bé, el debat entre els grups parlamentaris
no només va estar marcat per això, sinó que l'oposició també ha posat
sobre la taula el cas Palau.
A
la comissió d'investigació, la primera que es crea en aquesta
legislatura, hi van donar suport els diputats de Junts pel Sí, la
CUP-CC, PSC i Catalunya Sí que es Pot mentre que el PP hi va votar en
contra i Ciutadans s'ha abstingut.
Per
la seva banda, la diputada de la CUP-CC Mireia Boya ha recordat que
això no ve de nou i que l'esquerra independentista ja fa temps que
pateix l'acció del Govern espanyol. "N'hi ha hagut moltes, d'operacions
Catalunya", ha afirmat.
La
diputada Mireia Boya va recordar l'empresonament de dirigents
independentistes en les manifestacions d'ara fa 35 anys, l'operació
Garzón de l'any 1992 i l'intent d'eradicar l'esquerra al País Valencià
als anys 70 o els atemptats reivindicats per Milicia Catalana. També, a
nivell llibertari, el cas Scala.
EL PSC VOTA CONTRA LLUÍS COMPANYS
| Meritxell Batet. |
La
comissió Constitucional del Congrés de Diputats va rebutjar ahir dijous
una proposició no de llei per al "reconeixement i justa reparació" de
la figura de Lluís Companys i la resta de víctimes del franquisme. La
proposta la va presentar ERC, però el PSC (juntament amb PP, PSOE,
Ciutadans i UPN) hi ha votat en contra. No obstant això, el PSC sí que
han votar a favor d'una altra proposició no de llei molt semblant,
aquesta vegada presentada durant el mateix dimecres pel PSOE.
Concretament la proposta insta al Govern espanyol a ampliar la
consciència de la Llei de Memòria Històrica per tal que, entre altres
coses, s'anul·lin les condemnes polítiques dels tribunals franquistes.
El diputat republicà Joan Tardà ha denunciat aquesta decisió per part
dels “socialistes” via Twitter.
SOROLL D’ESTAT D’EXCEPCIÓ AL PRINCIPAT DE CATALUNYA
Els
que durant el darrer estat d’excepció espanyol, decretat pel govern
Suárez-Martín Villa, el gener de 1977, vàrem patir empresonament 18 dies
a Via Laietana i nits de dures tortures físiques ens alarmem quan
sentim que el Principat de Catalunya podria patir un nou estat
d’excepció per part del Govern espanyol. S’acaba el procés català festiu
i tot apunta a la lluita clandestina d’una nova generació de joventut
rebel i proletària, combativa i resistent.
El
Govern espanyol ha estudiat la possibilitat d’utilitzar l’article 116
de la Constitució espanyola, que fa referència als estats d’alarma,
excepció i setge, per frenar el procés independentista català en el cas
que l’aplicació de l’article 155, que permet la suspensió de les
atribucions de l’autogovern, fos insuficient. Així ho recull una
informació d’El Periódico, que cita l’escrit d’al·legacions que
l’executiu de Mariano Rajoy ha enviat a la Comissió de Venècia --que
emet dictàmens sobre lleis dels estats membres-- per justificar la
legalitat de la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional.
Aquesta reforma dota els magistrats de capacitat per a sancionar i
suspendre els càrrecs públics que incompleixin els seus dictàmens. La
Comissió emetrà un informe sobre la qüestió dissabte.
EL GOVERN RAJOY PROCLAMA QUE HO TÉ TOT PREPARAT CONTRA UN REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ
Segons
El Periódico, l’escrit que el Govern espanyol ha enviat a Venècia va
més enllà de justificar la reforma i deixa clar que ho té tot preparat
per a impedir que es faci un referèndum d’autodeterminació al Principat
de Catalunya.
“En
el cas que hi hagués una forta reticència d’un govern regional o local,
o de diversos, per complir amb les sentències i les decisions del
Tribunal Constitucional, desafiant obertament els poders d’execució del
tribunal, posant en risc el sistema constitucional en el seu conjunt, es
podrà aplicar l’article 155. Si la situació fos més greu, aleshores
l’article 116 també podria ser aplicable”, diu el text.
Segons
la Llei 4/1981, que desplega l’article 116 de la Constitució espanyol,
es declararan els estats d’alarma, excepció o setge “quan circumstàncies
extraordinàries fessin impossible el manteniment de la normalitat
mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents”.
L’estat
d’alarma es pot activar a “tot o part del territori nacional” quan es
produeixin “catàstrofes, calamitats, desgràcies públiques com ara
terratrèmols, inundacions, incendis urbans o forestals o accidents de
gran magnitud”, així com davant de crisis sanitàries, situacions de
desproveïment o paralització de serveis púbics. L’Executiu espanyol va
activar l’estat d’alarma el 2011 durant la vaga de controladors.
Aleshores va militaritzar els espais de control aeri per assegurar el
funcionament normal de les instal·lacions.
L’estat
d’excepció es pot activar “quan el lliure exercici dels drets i
llibertats dels ciutadans, el funcionament normal de les institucions
democràtiques, el dels serveis públics essencials per a la comunitat, o
qualsevol altre aspecte d’ordre públic resultin tan greument alterats
que l’exercici de les potestats ordinàries fos insuficient pe
restablir-lo o mantenir-lo”.
TOT EL PODEN A CATALUNYA EN L’AUTORITAT MILITAR ESPANYOLA
La
declaració de l’estat de setge es pot fer quan “es produeixi o amenaci
amb produir-se una insurrecció o acte de força contra la sobirania o
independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament
constitucional, que no es pugui resoldre per altres mitjans”. En aquest
cas, el Govern espanyol “designarà l’autoritat militar” que ‘sota la
seva direcció hagi d’executar les mesures que procedeixin al territori
al qual l’estat de setge es refereixi’.
Segons
les agències el portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha
assegurat que no sap quin és el contingut de l’escrit. “El govern deu
haver presentat les seves al·legacions, i ara esperarà què diu la
Comissió de Venècia”. Segons Méndez de Vigo, aquest “és un tema jurídic
enormement difícil”. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada