Una hipotètica invasió del Pacte de Varsòvia amb150.000 soldats pel Nord-est de Catalunya

L'OTAN descriu les possibles línies d'entrada en cas d'invasió en un informe fins fa molt poc classificat com a «Top Secret»  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/02/2017 

Girona (Gironès).- 

El DIARI DE GIRONA publica documents desclassificats de la CIA, l’OTAN i altres serveis d’Intel·ligència. Un d’aquest tracta de la possibilitat fa 60 anys de l’ocupació militar del Pacte de Varsòvia de l’Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya per part de 150.000 soldats fins a la invasió de tota la Península Ibèrica, d’Algeciras, Gibraltar, Cartagena i València a Madrid i Lisboa.

L'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) era molt conscient del pes mundial de la Unió Soviètica (URSS) després de la Segona Guerra Mundial interimperialista. Els aliats occidentals en la Guerra Freda ho tenien tot previst, fins i tot com respondre davant una hipotètica invasió del Pacte de Varsòvia al sud d'Europa i al nord de l'Àfrica. El 1953 van elaborar un informe classificat com a «top secret» i titulat: «La força i les capacitats del bloc soviètic» que incloïa la possible campanya a la península Ibèrica, amb 150.000 soldats creuant per les comarques del Nord-est de Catalunya des del Pirineu.

L'informe forma part d'un conjunt de documents desclassificats per l'OTAN el passat desembre. En aquest cas, són 355 pàgines on ho detallen tot en el cas d'esclatar una guerra mundial entre el 1953 i el 1956. En tres blocs, desgranen la política soviètica, la seva economia, els efectius militars, els sistemes de defensa, les infraestructures... i una estimació de quines intencions podrien tenir en cas d'iniciar la invasió per dominar-ho tot.

I és que, segons l'OTAN, el bloc de l’Est (inclosos els països satèl·lit de la URSS) podria mobilitzar en cas de guerra «fins a 19 milions de persones, a més dels que ja estan a les forces armades, sense perjudici greu de la seva economia». Com a exemple, les tropes terrestres tindrien 5.000.000 efectius i les forces aèries 800.000, més els reservistes. 

CAMPANYA A LA PENÍNSULA IBÈRICA

El document atlantista dedica dues pàgines a la hipotètica «campanya a la península Ibèrica», en cas d'èxit dels soviètics en la conquesta de bona part de la resta d'Europa.

Els «passos a través del Pirineu determinaran la mida i la composició de forces soviètiques», prossegueixen. El gruix atacaria a través dels passos de les dues costes, és a dir, per la Costa Brava i pel País Basc i, amb menys efectius, pels passos interiors per «envair el Pirineu» i assegurar l'Ebre.

A banda d'això, també hi hauria la possibilitat d'atacs aeris i a través de la mar per debilitar les defenses del Pirineu.

Segons l'informe, atacarien el Pirineu fins a 30 divisions de combat soviètiques que avançarien en la campanya de la península Ibèrica. Com es pot comprovar en un mapa, inclòs en l'informe, l'OTAN preveia que unes 10 divisions soviètiques entressin per la demarcació de Girona, des del Pirineu, per anar cap al sud peninsular i l’Àfrica del Nord per València, Cartagena, Algeciras i Gibraltar. Una divisió soviètica en aquella època suposaven entre 12.000 i 15.000 militars, és a dir, fins a 150.000 soldats en total que passarien la frontera pel Pirineu de la Cerdanya, la Garrotxa i l’Alt Empordà, es passejarien pel territori batallant i avançarien cap al sud.

Abans de creuar, però, els aliats atlantistes creien que els soviètics s'haurien pres «una pausa considerable» per «construir unes forces d'atac d'aquesta mida». A més, les forces de reforç aèries i per mar dependrien de les disponibilitats soviètiques del moment en funció de les seves victòries i conquestes anteriors, també en cas hipotètic.

Imaginant que superen el Pirineu, el flanc del mediterrani tindria tres objectius. Una columna (unes cinc divisions) es desviarien a València (fins i tot sense tenir com a gran objectiu Barcelona), mentre la resta anirien a Cartagena i finalment Algeciras, on es retrobarien amb la columna que hauria avançat pel centre, passant per Madrid --altres a Lisboa-- conquerint els grans ports i Gibraltar. 

EL PROBLEMA DE L’AMPLE DE VIA

L'informe inclou «consideracions logístiques». Són els «inconvenients» que es podrien trobar els soviètics al Pirineu. De fet, és un inconvenient que avui en dia encara és d'actualitat (tot i que en el cas de la suposada guerra seria negatiu només per als soviètics): les vies del tren són diferents a França i a Espanya. «L'amplada de les vies de 5 peus i 6 polzades no permet el seu pas des del sistema ferroviari francès», diu l'OTAN. A més, el manteniment de les vies a Espanya durant anys ha estat «inadequat» i «van curts d'estoc». 

Així, conclou, sense la possibilitat d'utilitzar inicialment les vies, les forces soviètiques a Espanya «estarien limitades», només «amb les carreteres disponibles» i, potser, pel que els arribi a través dels ports mediterranis i atlàntics.  

GUERRA DE GUERRILLES DE L’OTAN

Finalment, a més de les dificultats del Pirineu --una consideració que la CIA també preveu en els seus informes estratègics d'Espanya--, les muntanyes i el terreny abrupte de l'interior, avisen, són excel·lents per a «activitats de les guerrilles» amb les qual «els espanyols són notòriament famosos».  

En paral·lel, l'informe inclou un altre mapa en el qual es veu el potencial abast dels míssils soviètics des dels Urals. El seu radi assoliria de ple la Costa Brava i tota la demarcació de Girona.