La mesura es farà efectiva els pròxims dies i comporta la prohibició de tornar per un període de vuit anys.
Han passat tres anys i tres mesos empresonades
sota l'acusació d'haver col·locat un artefacte explosiu a la basílica
del Pilar de Saragossa.
DIRECTA 14/02/2017
David Bou
Mónica Caballero i Francisco Solar quedaran en
llibertat durant els pròxims dies, després que la secció quarta de la
sala penal de l'Audiència Nacional (AN) espanyola --la mateixa que les
va condemnar-- acordés substituir l'any i tres mesos de pena de presó
que els quedava per complir per la seva expulsió de l'Estat espanyol.
Caballero va rebre la notícia a la presó
d'Estremera i Solar a la de Villabona, centres des d'on seran
directament traslladades a l'Aeroport de Barajas un cop la policia
encarregada d'estrangeria faci efectiva d'ofici l'execució del decret
d'expulsió a Xile, estat d'on són originaris. Tenen un termini d'un mes
però segons un dels advocats de la defensa, José Luís Galán, "la mesura
no hauria de trigar més d'una setmana en aplicar-se".
Un cop pugin a l'avió Mónica i Francisco quedaran
en llibertat i no podran tornar a l'Estat espanyol per un període de
vuit anys. Aquest fet es produeix gràcies al fet que les defenses dels
xilens van invocar a l'article 89 del Codi Penal, que permet que les
penes de més d'un any de presó contra persones sense nacionalitat
espanyola es puguin substituir per l'expulsió del país. En casos com
aquest, on es considera que la gravetat dels delictes és major, la
justícia requereix que les condemnades hagin complert dos terços de la
pena per tal de permetre l'aplicació d'aquesta mesura.
Periple entre presons i tribunals
El 13 de novembre de l'any 2013, Mónica Caballero
i Francisco Solar van ser detingudes junt amb tres persones més a la
ciutat de Barcelona. L'operació l'ordenava l'Audiència Nacional (AN)
espanyola i estava coordinada per la Comissaria General d'Informació del
Cos Nacional de Policia, que perseguien amb les seves investigacions
les presumptes responsables de la col·locació de dos artefactes
explosius: un fallit a la Catedral de l'Almudena de Madrid i un altre a
la Basílica del Pilar de Saragossa.
Mónica i Francisco van ser empresonades
preventivament, mentre que la resta de les detingudes van quedar en
llibertat. Les dues activistes anarquistes d'origen xilè van ser
dispersades a diferents presons de l'Estat espanyol, van veure com els
restringien les comunicacions i com eren confinades en el règim FIES, de
màxim control i vigilància penitenciaria.
Passat el període de dos anys en presó
preventiva, l'AN va decidir ampliar en dos anys més la seva situació
d'excepcionalitat –empresonades sense judici– el 30 d'octubre de 2015,
just dos dies després de la segona fase de l'Operació Pandora. Aquesta
coincidència és rellevant pel fet que durant el judici de Mónica i
Francisco els informes policials i la fiscalia van abonar la tesi de
l'existència d'una organització informal anarquista amb suposades
"finalitats terroristes" anomenada GAC/FAI/FRI. Segons la policia, les
detingudes en les operacions Piñata, Pandora I i II també formarien part
d'aquest entramat que finalment els mateixos tribunals van considerar
fictici.
El judici contra les dues anarquistes es va
celebrar finalment entre els dies 8 i 10 de març de 2016 a les noves
instal·lacions de l'AN a San Fernando de Henares (Madrid). La fiscalia,
representada per Teresa Sandoval, demanava per les activistes una
condemna de 44 anys de presó pels delictes de pertinença a organització
criminal amb finalitats terroristes, estralls, lesions i conspiració per
a la comissió d'un altre delicte d'estralls terroristes, aquest darrer
motivat per la sospita policial que preparaven una acció contra el
Monestir de Montserrat.
El Suprem esmena l'AN
La secció quarta de la sala penal, presidida per
la polèmica magistrada Ángela Murillo, va desestimar finalment la tesi
de l'organització terrorista, que podria haver condicionat negativament
el desenvolupament processal de les encausades per les operacions
Pandora i Piñata. Tanmateix, la defensa de les anarquistes va denunciar
la "parcialitat de la investigació policial i el procediment judicial" i
va criticar durament en seu judicial els informes policials i la
cobertura mediàtica, les quals al seu entendre "vulneraven la presumpció
d'innocència" de les acusades.
Tot i que l'acusació particular va rebaixar la
seva petició de penes i que Mónica i Francisco van negar totes les
acusacions menys la de ser militants anarquistes, totes dues van ser
condemnades a 12 anys de presó: cinc anys per un delicte consumat de
lesions terroristes i set anys més per un altre de danys terroristes
consumats, a més de la interposició d'una indemnització de 22.775 euros a
la persona ferida a l'oïda per l'explosió del Pilar, de 182.601,75
euros al Cabildo de Saragossa, institució que es va fer càrrec
econòmicament dels desperfectes de la deflagració i de la meitat dels
costos del procediment judicial.
El recorregut judicial del cas no va acabar aquí
perquè les defenses de les anarquistes van recórrer la sentència al
Tribunal Suprem. El passat mes de desembre aquest va corregir la
sentència de l'AN agrupant en un únic acte els delictes comesos per
totes dues i rebaixant la pena de presó a quatre anys i mig per
cadascuna. Aquest fet es va produir gràcies al fet que el Suprem va
estimar que els delictes de danys i lesions terroristes no es
computessin per separat com si fossin fruit de dues accions diferents
sinó que s'interpretessin com "concurs ideal", figura penal que s'aplica
quan un sol fet dut a terme per un mateix subjecte constitueix dos o
més delictes i es considera tot com una única unitat delictiva. La
indemnització pels desperfectes de la detonació també va ser rebaixada
en 40.000 euros en considerar l'alt tribunal que no hi havia proves que
els danys es projectaren sobre béns de valor històric o cultural.
Tornada a la persecució xilena
Mónica i Francisco van arribar a Barcelona l'any
2012 procedents de Xile, després de ser absolts en un procediment
judicial que es va anomenar Cas Bombes i que va portar les encausades a
patir un continu fustigament policial i mediàtic. Aquest procés es va
obrir arran d'una investigació policial sobre una sèrie d'atemptats
reivindicats per grups anarquistes i va portar entre reixes a Mónica i
Francisco, que van complir un any de presó preventiva.
En total van ser dotze persones encausades sota
l'acusació d'haver participat en la col·locació d'una trentena
d'artefactes incendiaris entre els anys 2006 i 2009 a Xile. Els atacs
van tenir com a objectiu entitats bancàries, temples, restaurants i fins
i tot l'Agència Nacional d'Intel·ligència, però totes les encausades
van ser absoltes en considerar el tribunal que no hi havia proves
suficients contra elles. El Suprem xilè va corroborar la sentència i la
fiscalia i el Ministeri de l'Interior xilens van ser condemnats en
costos.
La reacció a Xile no s'ha fet esperar i el
subsecretari d'Interior Mahmud Aleuy ha afirmat a la premsa que
"estudiaran les mesures que prendran", després de mostrar la seva
preocupació i de tractar l'alliberament i retorn de les anarquistes en
el darrer comitè policial del Palau de la Moneda. En canvi, col·lectius
anarquistes del país andí que han dut a terme accions de suport a la
parella durant els darrers anys, estarien preparant una benvinguda a
Mónica i Francisco, que un cop a Xile no tindran cap causa pendent més
que continuar la seva lluita per l'anarquia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada