Les aventures diplomàtiques del tàndem Pujol-Sumarroca

Fragment de la portada del nou llibre de Rafa Burgos 

Avancem un dels capítols del llibre del periodista Rafa Burgos 'L'orgia diplomàtica' (Pol·len Edicions, 2017), publicat amb la 'Directa', que relata com algunes famílies de la burgesia catalana s'han servit de càrrecs consulars honoraris per als negocis  

DIRECTA 03/02/2017 

Rafa Burgos  

Jordi Sumarroca, fins fa uns mesos cònsol de Lituània a Barcelona, està sent investigat en el sumari judicial que investiga el pressumpte cobrament de comissions il·legals per part de Jordi Pujol Ferrusola

L’excònsol de Lituània a Barcelona és, potser, un dels empresaris amb més càrrecs de Catalunya. A més, els seus cognoms són clau per entendre la història econòmica de Catalunya dels darrers anys, sobretot en època dels governs de Jordi Pujol i Soley. Controlen un grapat d’empreses de la construcció, la majoria de les quals han obtingut força concursos públics de l’administració catalana. I un factor clau per entendreu pot ser l’estreta col·laboració amb Jordi Pujol Ferrusola, qui com veurem també va mirar de treure el nas en aquest món de la diplomàcia. De moment, però, la representació consular d’aquesta república bàltica ha quedat vacant arran de la imputació judicial d’en Sumarroca pel conegut cas Petrum que va esclatar a Torredembarra (Tarragona). Anem, però, a pams.

Una de les constructores més importants dels últims anys a Catalunya ha estat Comsa-Emte. És la unió, l’any 2009, de dues empreses (i dues nissagues familiars): els Miarnau (Comsa, que s’enlairaria amb la construcció de línies ferroviàries per a Renfe durant els anys 40) i els Sumarroca (Emte; Carles Sumarroca i Coixet169 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i, la seva dona, de cognom Claverol, va ser sòcia de Marta Ferrusola a l’empresa Hidroplant). Un dels fills de la parella, Jordi Sumarroca Claverol, va abandonar el càrrec de conseller delegat d’una altra de les constructores de la família, Teyco, pel cas Petrum (així com el de cònsol honorari de Lituània). Se l’investiga per possibles donacions a la Fundació Catdem, dins l’òrbita de CDC, a canvi de concessions d’obres.  

El consolat de Lituània a Barcelona va compartir seu amb l'empresa Teyco mentre el seu propietari, Jordi Sumarroca, en va ser titular 

Entre la quantitat de càrrecs que en Jordi Sumarroca Claverol té (o ha tingut) destaquen: sector hoteler (Allium Hotels SL i Sangelo Hotels SL), sector alimentari (Selfoods SL), sector immobiliari (Neu 1500 SL, empresa que hauria venut un apartament situat a Baquèira Beret al matrimoni format per Luis Bárcenas i Rosalía Iglesias, transacció que s’està investigant arran del suposat finançament irregular del PP) o el sector de la construcció (a banda de les més conegudes, va crear Lubango 2002 SL, on Jordi Sumarroca fou apoderat i que, en l’actualitat, té a Juan José Rubio Riera com a administrador únic; rep el nom d’una ciutat d’Angola).

En l’època en què exercia de cònsol del país bàltic, Comsa-Emte (a través de les seves filials a Polònia, Trakcja PRkil, i a Lituània, Kauno Tiltai) va aconseguir contractes per a la modernització de la xarxa ferroviària d’aquests països. L’import ascendia a 85 milions d’euros, segons informava l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Vilnius (capital de Lituània) el juliol del 2013. Dos anys més tard, se n’adjudicava uns altres (ara, però, també s’incorporaven al negoci de les carreteres) per un import de 187 milions d’euros. 

Pujol Jr. va intentar comprar el consolat de Gabon 

Per la seva banda, l’amic d’en Sumarroca Claverol, Jordi Pujol Ferrusola, està sent investigat arran del suposat cobrament de comissions il•legals per part d’Emte (família Sumarroca) entre els anys 2004 i 2011. I és que la biografia de Pujol també té una derivada que l’apropa (i molt) al món de la diplomàcia. De fet, hauria intentat comprar el càrrec de cònsol honorari d’un país africà: Gabon.

Però, abans d’arribar a aquest punt, caldria mirar enrere. L’interès pel país africà ja venia de lluny (quan un dels germans, l’Oriol Pujol, començava a obrirse pas en el món de la política): “Un altre home del partit que l’anima és Josep Maldonado, delegat del Govern a Tarragona en aquell temps i secretari general de l’Esport a finals de 2002. Amb Maldonado, que també havia estat molt amic i soci de Jordi Pujol Ferrusola, Oriol va fer un llarg viatge a l’Àfrica, a Gabon”.

El seu germà gran, Jordi, va viure-hi una temporada. Per tant, coneix prou bé la manera com se les gasta la família Bongo, qui governa amb mà de ferro el país des dels anys 50 del segle passat. Ara hi ha al capdavant l’Alí Bongo, fill de l’Omar Bongo (qui va morir a la Clínica Quirón de Barcelona el 7 de juny del 2009).

Les bones relacions de Pujol amb aquest país el porten a augmentar la quantitat i la varietat dels seus negocis: projectes d’electrificació per als quals recomana l’empresa Isolux-Corsan (s’investiga si el seu president Luis Delso li hauria pagat comissions irregulars per uns negocis a Mèxic) o la posada en marxa de la Lliga de Futbol Professional a Gabon (en aquest cas se n’encarregaria Mediapro171 —mitjançant la seva filial portuguesa Medialuso— i l’exvicepresident del Barça Jaume Ferrer, a qui s’uniria l’exsecretari tècnic del futbol base del club Albert Puig). El 14 de setembre de 2009 Jordi Pujol Ferrusola enviava una carta al president de la República de Gabon on oferia l’experiència d’empreses catalanes, entre elles Isolux, per tirar endavant tot tipus de projectes al país.

I ja que hem parlat del Barça, no m’hi puc estar de recordar la polèmica visita que va fer el jugador argentí Leo Messi a Gabon a mitjan juliol del 2015 (gràcies, segons apuntaven alguns diaris esportius, al seu amic Samuel Eto’o). Anava acompanyat d’Alejandro Echevarría Arévalo (padrí al casament de Josep Pujol Ferrusola i cunyat de Joan Laporta, per a qui va treballar com a responsable de Seguretat quan era president del club; per cert, un Echevarría que va estar vinculat a la Fundación Francisco Franco, com el seu pare: Juan Echevarría Puig, expresident de Fecsa i Nissan Motor Ibérica).

D’altres negocis relacionats amb el primogènit dels Pujol haurien estat els de la indústria farmacèutica. Per això, oferia al país africà la possibilitat d’exportar medicaments a través de l’empresa Ibadefarma. D’ella n’ha estat president José Herrero de Egaña y López del Hierro (potser els sona el segon cognom, doncs és nebot d’Ignacio López del Hierro, el marit de l’expresidenta de Castilla la Mancha María Dolores de Cospedal; l’Ignacio també hauria fet negocis amb els Pujol a través de l’empresa Ibadesa Cat SL, llavors parcialment en mans de Jordi Puig, germà de l’exconseller de la Generalitat Felip Puig). José Herrero va ser president de la productora de televisió Vértice 360º, que va obtenir contractes de la televisió autonòmica de Castilla la Mancha (i per la que també va passar l’exministre Josep Piqué).

D’Ibadesa Exportaciones y Servicios SA, creada el 1988, va ser conseller Javier Valero Artola. Curiosament també va ser-ho de la CESCE (Compañía Española de Seguros y Créditos a la Exportación), societat pública encarregada d’atorgar crèdits per fer treballs a l’estranger. Entre ells, a Ibadesa per a feines a Angola. La major part dels crèdits no s’han retornat mai perquè els projectes van quedar empantanats.

José Herrero de Egaña y López del Hierro també aconseguiria feines al país africà per a l’empresa Elecnor a través de Global Advising Services, de la que n’era president. I no m’ho podia deixar. L’Herrero és cònsol honorari de Nicaragua a Las Palmas de Gran Canaria. Potser ell era un dels membres del lobby, format en la seva majoria per ambaixadors, del que es va parlar fa temps i que li hauria obert les portes a Jordi Pujol per tirar endavant els seus negocis internacionals. Un altre podria haver estat José Manuel Fernández Norniella (vicepresident de Bankia amb Rodrigo Rato i qui està imputat pel cas que porta el nom de l’entitat i exsecretari d’Estat de Comerç entre 1996-1998). Un Fernández Norniella molt ben relacionat amb Juan Costa, secretari d’Estat de Comerç i Turisme a mitjan 2001. Data en què Jordi Puig li envia a Norniella aquest escrit: "Te adjunto carta del secretario técnico de la Presidencia de la República Dominicana en relación con el proyecto de Merca Santo Domingo. Como puedes ver, es la comunicación priorizando el proyecto para que Costa pueda dar su autorización para la cobertura con Cesce [Compañía de Seguros Española para la Exportación]. Asimismo, te adjunto carta del Ministerio de Agricultura español indicando el procedimiento para que pueda ser priorizado el proyecto. Tenemos constancia de la voluntad de Moncloa para apoyar este proyecto”.

Continuem amb Jordi Pujol Jr. perquè hauria intentat anar un pas més enllà en la seva deriva empresarial. El seu enllaç a Gabon per tirar endavant tots els projectes (tal i com explicava en aquella carta enviada al president Alí Bongo) era l’andorrà Josep Duró. A ell li hauria enviat una altra carta a mitjan de gener 2012. En ella es plantejava comprar el càrrec de cònsol honorari de Gabon a Barcelona, a canvi del pagament de 17 milions de pessetes (poc més de cent-mil euros). Com avançament del total, parlava d’una primera aportació 5 milions de pessetes en concepte de gestions. Tot plegat, una mostra de les bones i fructíferes relacions que tenia amb alts membres del país africà: "Así, alquiló su formidable mansión de Pedralbes (valorada en unos seis millones de euros y que él y su esposa habían comprado oficialment por algun más de 21.000 euros) a los que en el entorno llamaban los negros. Los inquilinos eran, además de su raza, familiares del primer ministro de Angola. La policía investiga ahora si Pujol Ferrusola también cedió o alquiló otro piso de Barcelona para que viviera en él uno de los diplomáticos de Gabón que le habrían ayudado a mover el dinero sin dejar rastro”.

Actualment, el càrrec de cònsol honorari del Gabon a Barcelona (la seu estava situada al carrer Rosselló número 257) es troba vacant. En saber-se la notícia de la possible compra del càrrec per part de Pujol, no molt publicitada tot sigui dit, van saltar les alarmes en recordar-se la inviolabilitat de la que gaudeix la valisa diplomàtica. I, per tant, tot el que es pot introduir o treure del país a través d’ella (i sense cap tipus de control).

Ja per acabar, a mode de curiositat, direm que Jordi Pujol Ferrusola es va iniciar en el món dels negocis amb, entre d’altres, la venda del 16 % que FCC tenia del World Trade Center de Barcelona. El responsable de la constructora a Catalunya, Jordi Piera Coll, va sortir esquitxat pels casos Gisa i Bárcenas. El director de FCC Construcción era José Mayor Oreja (germà de l’exministre d’Interior Jaime Mayor Oreja). Anys després, el juny del 2015, ens assabentàvem que la societat V2MI Capital es feia amb el 60 % que Civis Corporación tenia de Gestió i Serveis Trade Center, el gestor del WTC. L’empresa GIS Trade Center també es dedica a: “Gestiona el centro de negocios y todas las salas VIP del Aeropuerto de Barcelona-El Prat, y la sala premium del Aeropuerto de Madrid-Barajas Adolfo Suárez”.

Entre totes aquestes sales hi trobem la d’Autoritats, reservada només a alts representants de l’Estat en l’exercici de les seves funcions. Sempre prèvia petició. Inclosos, per descomptat, els ambaixadors. Tots ells tenen el privilegi de no passar per cap tipus de detectors (o duanes) en accedir a l’avió.