El riu Ter registra un cabal que frega la il·legalitat

El volum del gran dels rius gironins se situa al voltant dels 3 metres cúbics per segon que marca la llei franquista del 1959, encara vigent per la Generalitat 

Els pantans es recuperen però el Ter registra un cabal que frega la il·legalitat 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/02/2017 

Girona (Gironès).-  

Llegim en la premsa convencional gironina que els pantans, com ara els de Sau i Susqueda, han sortit definitivament de la prealerta per sequera de fa uns mesos i estan recuperant el seu volum habitual. I la dolenta és que, malgrat això, el riu Ter segueix amb un cabal tan baix que frega el llindar de la il·legalitat.

Els últims mesuratges del riu Ter al pont de la Barca de Girona revelen que el riu baixa a 3,28 metres cúbics per segon (a 3.280 litres per segon). Un valor molt a prop del llindar legal de 3 metres cúbics per segon que fixa la llei franquista de 1959, encara vigent per la Generalitat de Catalunya. Segons les recomanacions del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en aquesta època de l'any el gran dels rius del Nord-est de Catalunya hauria de tenir un cabal mínim de 4,6 metres cúbics per segon. I segons les entitats ecologistes com la plataforma Aigua és Vida, el cabal òptim que hauria de tenir el Ter després de passar pels embassaments és de com a mínim sis metres cúbics per segon.

Precisament, Aigua és Vida va celebrar dissabte passat una palanganada al centre de Girona per reclamar més aigua per al riu. La concentració va ser més multitudinària que altres cops i va comptar amb la participació per primera vegada de representants d'altres conques hidràuliques catalanes.

Tant Aigua és Vida com la seixantena d'ajuntaments agrupats al voltant del Consorci del Ter i les associacions d'usuaris i regants de Girona han reclamat en diverses ocasions que el problema del Ter s'abordi com una qüestió de país, ja que el transvasament del riu es fa cap a Barcelona i cinc milions de persones depenen de la seva aigua. La protesta arriba malgrat que el Govern de la Generalitat ha posat les dessaladores de la Tordera i de Barcelona a la màxima potència i ha començat a reutilitzar aigua del riu Llobregat per alleugerir la contribució del Ter. Aquestes mesures, però, no han fet que el territori afluixi a l'hora de reclamar més aigua. Que el govern autonòmic de Carles Puigdemont aprovés un decret a principis d'any que preveu deixar el riu amb un 40% menys de cabal en algunes circumstàncies ha acabat de refermar la posició (més o menys moderada) d'ajuntaments i entitats mediambientals. 

L’estat dels embassaments 

Si al riu Ter tot segueix igual, als pantans d'aquest riu la cosa ha anat a més en els últims dies. Segons va informar ahir l´ACA, el sistema Ter-Llobregat ha incrementat en 19 hectòmetres cúbics, les seves reserves arran dels episodis de pluges i nevades que s’han registrat en les últimes setmanes. Els pantans dels dos rius han passat del 60% (368 hectòmetres cúbics) al 63% (prop de 389 hectòmetres cúbics).

Segons l’ACA, en concret, el sistema Ter (Sau i Susqueda) ha estat el més beneficiat, registrant un augment de quatre punts i 16 hectòmetres cúbics, mentre que els embassaments del Llobregat han guanyat un punt i 3 hectòmetres cúbics. Així, Sau i Susqueda estan aquests dies a més del 57% (229 hectòmetres), mentre que la Baells se situa al 75% (82 hectòmetres), la Llosa del Cavall a prop del 69% i al voltant dels 55, i Sant Ponç al 93% i prop dels 23.

Pel que fa a Darnius Boadella, l’embassament que satisfà les demandes de l´Alt Empordà, aquest ha guanyat més de 6 punts i 3 hectòmeters, passant del 45% (28 hectòmetres) del 18 de gener a més del 51% (31,5 hectòmetres).