Avalots al final de la manifestació contra el tribunal de Bobigny el dissabte passat |
DIRECTA 15/02/2017
Joana Voisin (París)
El passat dijous 2 de febrer, Théo i diversos
joves de la ciutat perifèrica d'Aulnay-sous-Bois van ser interpel·lats
de manera molt violenta per la policia. El suposat control d'identitat
va derivar cap a pitjor: "un policia se'm va acostar i em va donar un
cop. No vaig intentar fugir: em vaig acostar a un lloc on hi havia
càmeres. Els girava l'esquena però podia veure el que feien. Vaig veure
com un d'ells agafava la seva porra. Me la va enfonsar al cul
voluntàriament. Quan em va fer això, vaig caure sobre la panxa, ja no
tenia forces. Em van portar dins el cotxe i em van tornar a pegar: cops
de puny, cops de porra a les parts íntimes. Em van escopir a la cara i
insultar de negrato, bamboula, putilla... de tot", explica la víctima a
la cadena d'informatius BFMTV.
Des de comissaria, Théo és traslladat l'hospital
en cadira de rodes i amb la cara desfigurada. Les lesions del jove són
molt greus: l'informe mèdic constata una fissura del canal anal de
deu centímetres de profunditat que correspon clarament a la introducció
d'un objecte. "El meu germà està actualment en un estat crític i els
metges no saben dir quines seqüeles tindrà: ens diuen que hem d'esperar
un mes o dos... Ens parlen de moltes coses com ara d'incontinència. No
podem dir que està bé", relata la germana de la víctima.
L'endemà, els quatre policies van ser detinguts
de manera provisional i traslladats als locals de la Inspecció General
de la Policia Nacional (IGPN), organisme que s'encarrega de controlar el
conjunt del cos policial francès. Els agents neguen l'acusació: segons
ells, la violació s'hauria produït "per accident" i afirmen que els
pantalons haurien "relliscat sols". Tot i que el motiu inicial de la
detenció dels agressors fos la "violació col·lectiva", el passat dijous 9
de febrer, l'IGPN va acceptar la versió "no intencional" del gest del
policia, tot lamentant les "conseqüències dramàtiques d'aquest gest".
Malgrat que el jutge d'instrucció va reconsiderar els fets, avaluant que
els diferents elements podien correspondre a una violació, l'informe de
l'IGPN ha desencadenat un seguit de protestes que encara continuen.
Una allau de violències
En paral·lel a l'informe, les tensions s'han anat
fent cada vegada més importants. A Aulnay-sous-Bois, els aldarulls
duren des del 3 de febrer. El punt culminant va ser el dilluns passat:
els policies van tirotejar amb bales reals –primer cap al cel i després
cap a la multitud–, i es van dur a terme 26 detencions provisionals. Ben
aviat, fotos de les bales van circular per les xarxes socials, obligant
la Prefectura de policia de París a reconèixer que les forces de
seguretat havien fet servir foc real, tot i negar que apuntessin cap
persona. La notícia va incitar a organitzar l'endemà la primera trobada
de suport a París. Des d'aleshores, els aldarulls no han deixat
d'estendre's a diferents punts de la capital francesa i localitats
adjacents del departament de la Seine-et-Marne: Clichy-sous-Bois,
Sevran, Villepinte, Noisiel, Seine-Saint-Denis... Diversos vehicles i
contenidors han estat incendiats i, segons assenyala el blog
col·laboratiu Paris-luttes, es calcula que s'han produït més de 150
detencions provisionals.
A títol individual, algunes persones van convocar
una trobada el passat dissabte 11 de febrer davant del Tribunal de
Bobigny, on s'estan fent la majoria de les audiències de les encausades,
per denunciar el cas i les violències policials. L'acte va reunir entre
3.000 i 5.000 persones vingudes d'arreu de l'Estat francès i tot i el
caràcter pacífic de la convocatòria, la policia va començar a gasejar i
va carregar contra les participants. La gent es va dispersar i la
violència es va intensificar: la policia va disparar amb pilotes de goma
i granades de fum i dos cotxes van cremar. Unes hores després, la
Prefectura de París va legitimar la violència de les càrregues
assenyalant que la policia hauria intervingut per "socórrer una nena que
estava en un dels cotxes incendiats". La versió ha estat finalment
desmentida per la mateixa Prefectura al seu Twitter.
Davant la magnitud dels esdeveniments, el mateix
Théo ha condemnat els fets des de l'hospital on està ingressat: "tinc un
missatge per a la meva ciutat. He sentit tot el que està passant en
aquest moment i...nois, m'agradaria tornar a trobar la meva estimada
ciutat tal com l'he deixada, així que si us plau nois, pareu la guerra.
Estiguem units, tinc confiança en la justícia: nois, pareu la guerra",
ha declarat a Le Parisien TV. La mateixa cadena ha entrevistat la
germana de la víctima, que s'ha posicionat en la mateixa línia: "volem
que les coses es desenvolupin pausadament. Nosaltres el que volem és que
la justícia aporti respostes. Demanem a tots els que han creat aquests
incidents ser pacients i esperar".
L'affaire Théo: un cas d'Estat
Sota el lema #JusticePourTheo, etiqueta que s'ha
fet viral a les xarxes, moviments de suport s'han estès arreu de l'Estat
francès. Centenars de persones s'han mobilitzat de manera pacífica en
ciutats com Rennes, Lille, Nantes o Tolosa de Lleguadoc, i de manera
menys multitudinària en nombroses localitats franceses. Per altra banda,
celebritats com ara els actors Omar Sy i Vincent Cassel han denunciat
els fets, posicionant-se a favor del jove. Fa dies que el cas està
present a tots els sectors de l'opinió pública francesa, motiu pel qual
el mateix François Hollande va anar a visitar Théo a l'hospital, on va
insistir sobre el seu "comportament exemplar, digne i responsable
després del que ha passat".
Amb les eleccions presidencials cada vegada més a
prop, els principals candidats s'han hagut de posicionar. La majoria
han adoptat la mateixa postura: han mostrat el seu suport fent costat a
la víctima, tot recordant que es tracta d'una anomalia dins el cos
policial i apel·lant a l'exemplaritat de les forces de l'ordre. Marine
Le Pen n'és l'excepció. Després de visitar diverses comissaries dels
barris suburbans de París recordant alguns elements del seu programa,
com ara "rearmar la policia", va declarar públicament: "trobo
inadmissible condemnar d'aquesta manera uns policies abans que la
investigació hagi començat seriosament. El meu principi de base és:
primer dono suport a les forces policials. A no ser que la justícia
demostri que han comès efectivament un delicte o un crim". Tot i així,
el que ha generat més polèmica ha estat el desafortunat tuit del seu
responsable de comunicació que apuntava: "mentre una [Le Pen] visita els
guardaespatlles de la nació, l'altre [Hollande] va a visitar
l'escòria".
Els esdeveniments han recordat els disturbis del
2005, que van esclatar arran de la mort de dos adolescents d'origen
africà, electrocutats mentre la policia els perseguia. D'aquesta manera,
s'han tornat a posar sobre la taula dos problemes estructurals de la
societat francesa: la impunitat policial i el racisme. El cas de Théo ha
posat de manifest que el malestar dels joves de les banlieues, els
famosos "estrangers de l'interior" que ja assenyalava el sociòleg Robert
Castel, és una problemàtica que no està resolta. Serà el pròxim
president o presidenta de la República francesa capaç d'assolir el
repte?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada