En
1972 la banda lionesa s’instal·la a l’Escala per dirigir des d’aquest
racó de la Costa Brava empreses immobiliàries sota la tolerància
corrupta del franquisme, la prostitució de mitja Europa i el tràfic
d’haixix.
‘L’imperi
dels lleons’, de Sebastià Bennasar, una història inspirada en alguns
dels clans francesos que han operat a casa nostra de dels anys setanta
fins a l'actualitat.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 03/02/2017
L’Escala (Alt Empordà).-
Segons la novel·la
negra de Sebastià Bennasar L’IMPERI DEL LLEONS (Alrevés Editorial), a
l’any 1972 Jean Neige i la seva banda preparen el cop que els ha de
consolidar com una de les bandes criminals més perilloses de França.
D’aquí a fer-se amb el control de la màfia a Lió hi ha un camí de sang
que ells han començat a recórrer i que els durà, entre d’altres, a
urbanitzar la Costa Brava, instal·lant el seu quarter general a la vila
de l’Escala (Alt Empordà), controlar la prostitució de mitja Europa i el
tràfic d’haixix, arribant a posar dues bombes en una pizzeria de la
Platja en una contesa violenta de rivalitat europea en el narcotràfic.
Hi ha una diversificació del diner entre la Costa Brava i la Costa
d'Atzur. Actuen els anomenats Cremadors.
“La
banda lionesa, sempre amb un peu als negocis il·legals i un altre en
els de dubtosa reputació com la construcció, el 2006 es troba en un
atzucac. Podrà el fill de Neige mantenir el clan al cim del poder? “.
Amb
aquesta història, inspirada en algunes de les bandes mafioses franceses
que han operat a casa nostra des dels anys setanta fins a l’actualitat,
l’autor s’endinsa en el més profund de l’ànima humana amb una obra clau
del gènere negre contemporani.
Les
trames de les bandes s’estenen fins al tràfic de drogues, la
prostitució, els diners bruts i els diners fàcils tant dels rics com
dels pobres. La delinqüència no entén de classes socials encara que
sempre hi ha una escala de poder que domina. Sembla mentida com amb un
treball tan bo de documentació ens trasllada a fets que els pots sentir i
percebre com si fos una pel·lícula i a més tan ben explicat que et pots
imaginar el poder que es manejava per aquells moments a la Europa més
occidental.
Tot
i ser mafiosos i en teoria són personatges freds i calculadors als que
no els importa causar el mal en benefici propi també veiem el que passa
emocionalment quan toquen a una peça clau dins el clan. Una organització
peculiar amb les seves pròpies normes que sense estar escrites tothom
que hi pertany les sap i les respecta més que a la seva pròpia vida. No
cal anar massa lluny per trobar literatura de la bona sense anar massa
lluny de casa nostra. L’autor ja tenia un lloc privilegiat a les
estanteries però amb aquesta novel·la hem de reconèixer que s’ha superat
brutalment. És addictiva, fina, dura, tractada amb veracitat i amb un
ritme que accelera la lectura.
Ara
mateix, molts escriptors del gènere de la novel·la negra han deixat de
banda les grans ciutats com Barcelona per centrar el seu relat en
escenaris com la Costa Brava, trobant com a referència comuna la vila de
l’Escala, un municipi turístic de deu mil i poc més habitants
urbanitzat quasi del tot, com si trobessin en aquest antic racó de
pescadors llops de mar, corallers i contrabandistes, que Federica
Montseny considerà el poble més anarquista que havia conegut abans del
triomf militar franquista que ho canvià tot, especialment amb la invasió
immobiliària i els clans criminals atrets per l’anonimat del fenomen
turístic de masses industrials, com si trobessin entre el Baix Fluvià i
el Baix Ter el fil conductor amb la novel·la negra.
“L’Escala
sempre ha estat un lloc màgic, molt especial”, diu Bennasar. “Potser la
proximitat grega amb la seva passió per la tragèdia ja ens crida des de
fa molt temps. En el meu cas, els crims són reals, la banda es va
refugiar en municipis costaners, va impulsar algunes de les seves
urbanitzacions i fins i tot van posar bombes en pizzeries entre bandes
rivals.” 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada