Caça il·legal a la Vall d’Aro

El duc trobat mort d'una perdigonada a Castell d'Aro  

Denuncien la mort d'un duc abatut a trets a Castell d'Aro. 

Natura Sterna troba l'au morta d'una perdigonada. 

Era mascle, però temen que la femella abandoni la posta. 

Un cens detecta almenys vuit ducs al Parc Natural del Cap de Creus. 

Aquesta xifra representa una de les densitats més grans de Catalunya per a aquest rapinyaire protegit. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/02/2017 

Castell d’Aro (la Vall d’Aro, Baix Empordà).-  

Llegim en la premsa comarcal que l’entitat Natura Sterna va trobar ahir les restes d'un duc mascle, de l'espècie rapinyaire nocturna Bubo bubo, mort a trets a Castell d'Aro (la Vall d’Aro, Baix Empordà). El president de l'entitat, Jaume Ramot, assegurava que “amb les radiografies no hi ha cap dubte: un tret de perdigons a poca distància i inequívocament a un ocell aturat”. Ramot va posar els fets en coneixement dels Agents Rurals, que en van aixecar acta, per bé que sembla complicat descobrir el malfactor. Davant la situació, el president de l'associació reflexionava que “malgrat la covardia de l'anonimat dels responsables, les associacions de caça s'haurien de fer responsables dels actes dels seus associats i acatar solidàriament les sancions pertinents”. 

Natura Sterna fa més de vint anys que analitza la població de ducs en quinze zones del Baix Empordà, una feina que posa de manifest que la pressió humana n'està debilitant la població, d'unes 15 parelles censades i 74 polls anellats. “La caça, el cablejat elèctric i les col·lisions amb vehicles sumen més del 85% de les causes de mort en aquesta espècie”, explica Ramot, i ara hi ha una víctima més.

L'altra possible derivada rau en el fet que moltes femelles estan ja en període de posta o incubació i els mascles els duen menjar al niu. Si l'exemplar mort estava aparellat, la repercussió serà la pèrdua de la posta i el consegüent empobriment poblacional.  

Un cens detecta almenys vuit ducs al Parc Natural del Cap de Creus  

Almenys vuit ducs van ser censats aquest diumenge passat en el setè cens de ducs del Parc Natural del Cap de Creus. Aquesta xifra representa, segons fonts del parc, una de les densitats més grans que es poden trobar a Catalunya d'aquest ocell parent dels mussols.

El duc és l'espècie de rapinyaire nocturn més gran d'Europa (pot arribar als 75 cm d'alçada i als 170 cm de punta a punta d'ala), i és una espècie protegida per les directives europees. Una seixantena de persones vingudes de la comarca però també del Maresme o l’Alta Cerdanya de la van participar diumenge de forma voluntària en el cens organitzat pel parc amb la col·laboració dels Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (Apnae) i la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (Iaeden-Salvem l'Empordà). El cens s'ha de fer de forma simultània per evitar comptar dues vegades el mateix individu i estar segurs del mínim de mascles presents, que són els que canten en aquesta època de l'any amb el seu profund “uuuu” per atraure les femelles i fer valdre el seu territori. Per això es van distribuir els participants en 33 punts del parc: del castell de Quermançó (Vilajuïga, Alt Empordà) a la punta del cap de Creus (Cadaqués, Alt Empordà), i de punta Falconera (Roses, Alt Empordà) a cala Tavellera (Port de la Selva, Alt Empordà); un cop al punt, havien d'estar atents fins a les 19 h i apuntar en una fitxa el que anaven veient i sentint. Es van poder sentir o fins i tot veure ducs en nou punts, i probablement es va sentir el mateix individu des de dos llocs diferents, tenint en compte les hores i direccions en què es van detectar. Segons els organitzadors, és probable que el vent de sud que es va girar poc abans de la posta de sol dificultés la detecció d'algun altre individu present. Els qui no van poder gaudir del so del duc van poder veure cabirols, guineus, falcons pelegrins o fins i tot l'amenaçada àguila cuabarrada, o sentir el cant dels pit-roigs, tallarols i reinetes.