Sobre
el botifler stalinista Joan Boada hi ha qui escriu: “És un perdedor i
com a tal perdedor està ressentit contra la gent de Catalunya”.
Telespectadors de TV3 el titllen de “fill de puta”, “rata”, “botifler”, “imbècil” o “carapolla”.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 08/02/2017
Girona (Gironès).-
Joan Boada Masoliver,
erigit en un cap de txeca quan va fer empresonar per la cara Núria
Pòrtulas o junt al conseller d’Interior de la Generalitat tripartita,
Joan Saura, va fer assaltar el 29-S de 2010 l’antic edifici de Banesto
ocupat a la plaça de Catalunya de Barcelona --amb violentes càrregues
policials a la plaça Universitat, plaça de la Catedral i via Laietana--,
també conegut en alguns sector gironí com En Poca Broma, ara com a
militant d’Iniciativa ensenya la pitjor cara del stalinisme, la que el
maig de 1937 liquidà junt amb el representant del capitalisme espanyol i
president de la República espanyola, Manuel Azaña, la independència
política i econòmica de que gaudia Catalunya des del 19 de juliol de
1936 gràcies a l’anarquisme social i l’anarcosindicalisme, els seus
dimonis particulars.
Així,
segons informa el digital E-NOTÍCIES, la presència de Joan Boada en el
debat del Més 3/24 va provocat un allau d’insults cap el que fou diputat
per Iniciativa al Parlament de Catalunya i antic secretari general
d’Interior en el govern autonòmic del Tripartir, que ha defensat que ell
no se sentia jutjat per l’Estat espanyol pel 9-N, a més de mostrar-se
contrari --tal i com ha fet en anteriors ocasions-- amb el procés
sobiranista català.
A
Boada li han dit a twitter “fill de puta”, “rata”, “inútil”, “ruc”,
“patètic”, “fastigós”, "llimac”, “impresentable”, “estúpid”, “fill del
tocinaire”, “carapolla”, “merda”, “imbècil” o “tonto”, entre d’altres.
Tot i això, l’insult més habitual ha estat el de “botifler”. Fins i tot
alguns telespectadors expressaven el seu desig de pegar-li.
El
DIARI DE GIRONA publica alguns d’aquests twitter: “Veig que parleu d’en
Boada, és un tio tan inútil que no té gràcia ni borratxo per barraques
de Girona”; “Boada és una amalgama barata dels botiflers més patètics
del país, de Boadella a Duran passant per Loquillo”; “És un perdedor i
com a tal perdedor està ressentit contra la gent de Catalunya”; “Es pot
ser fastigós, bastant fastigós, molt fastigós, fastigosíssim i Joan
Boada...”; Lo Boada al carrer! Fill de la gran puta”; “Ara mateix em fa
més fàstic en Boada que en Franco Rabell i en Fachín junts”; “Per mi és
un motiu d’Orgull no compartir lluita amb l’imbècil del Boada”; “Ni cas
d’en Carapolla. Un espectre del passat”; “Joan Boada Fill de Puta”.
D’altres, amb coses com ara: “Arribo a tenir Joan Boada davant i no
responc dels meus actes”; “Es mereix una bufetada ‘a lo Comín’ he he”.
Com
era d’esperar, el diari convergent EL PUNT AVUI no diu la meva boca es
meva sobre aquesta qüestió a pesar que Boada es va referir a no
sentir-se jutjat per l’Estat, en al·lusió a les paraules que el
president de la Generalitat i ex alcalde de Girona per CiU, Carles
Puigdemont, havia dirigit en el seu missatge institucional aquell matí
abans de les declaracions d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau davant
el TSJC al Palau de Justícia a Barcelona en el primer dia –dilluns--
del judici pel 9-N. No sigui que els lectors d’aquest pamflet de premsa
es donin compte que tenen molts incontrolats entre la militància de
Junts pel Sí.
Però
les coses no van del costat del vent d’en Boada --que es va afiliar a
CCOO d’Ensenyament quan feia de professor a l’Institut Ramon Muntaner de
Figueres i d’aquí cap a Iniciativa, on va arribar a ser el coordinador
intercomarcal gironí i diputat en diferents legilatures del Parlament de
Catalunya-- i de comandar l’Ordre Públic a Catalunya ha passat a ser
vilipendiat al Twitter.
Sobre la situació catalana circula aquest missatge:
“Estat
d’alerta 2: a partir de demà, comencen a Catalunya una sèrie de mesos
en que la pressió política es tornarà molt intensa. Serà la lluita entre
un Estat que tota la seva força (Policia, Servei Secret, Guàrdia Civil,
Constitució, Tribunal Suprem, inclòs Hisenda) anirà contra la decisió
del Parlament de Catalunya de fer un Referèndum legal i pactat;
vinculant si se sobrepassa el 50%+1 dels vots, segons expliquen els
Drets Fonamentals de les Nacions Unides. L'única força dels catalans es
el vot democràtic. Anoteu bé la desproporció de forces i penseu en
possibles situacions: Intervencions telefòniques, escorcolls particulars
o d'empreses, incautació d'ordinadors, emails, tablets i mòbils,
detencions il·legals, etc. Que cadascú faci el seu pla preventiu, i
doneu preferència a la comunicació oral sobre les altrres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada