Set judicis a l'Audiència Nacional del Regne per comentaris a les xarxes socials.
Els fiscals demanen penes entre un i dos anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme o humiliació a les víctimes.
La neta de Carrero Blanco troba «desproporcionades» aquestes penes.
Miquel Sellarès demana la destitució d’Albert Batlle.
Homs planta cara al fiscal del Tribunal Suprem: “Assumeixo tots els fets que m’imputa i més”.
[Barcelona (República Catalana) 27/02/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Segons
la premsa convencional d’avui l'Audiència Nacional del Regne d’Espanya
celebrarà durant els propers dies set judicis a tuitaires acusats
d'enaltiment del terrorisme d'ETA i del Grapo o humiliació a les
víctimes amb els seus comentaris a la xarxa social. Entre els processats
hi ha el tuiatire al qual el fiscal demana dos anys i mig de presó per
fer mofa de la mort de Luis Carrero Blanco. Els acusats s'enfronten a
penes que oscil·len entre un i dos anys i mig de presó per un delicte
que cada vegada té més presència a l'Audiència Nacional espanyola.
De
fet, la setmana passada es va conèixer la sentència de tres anys i mig
de presó al raper mallorquí Valtonyc per injuriar el rei d’Espanya i
enaltir ETA i els Grapo a les lletres de les seves cançons.
L'acusat
més conegut dels processos que es faran és Ramón V.P., un sevillà
resident a Múrcia i conegut a Twitter amb el sobrenom de Cassandra (en
realitat es tracta d'una jove transgènere), el qual va estar durant més
de dos anys publicant missatges sobre la mort en atemptat per part d'ETA
del mariscal Carrero Blanco, president del Govern espanyol durant el
franquisme tardà. Segons ell mateix va tuitejar, eren comentaris
«d'humor negre» fets «sense maldat». Fins i tot la neta de Carrero va
considerar «desproporcionada i un absolut disbarat» l'acusació del
fiscal, que demana per al tuitaire dos anys i mig de presó i vuit anys i
sis mesos d'inhabilitació absoluta.
Però
Ramón V.P. no serà l'únic que s'asseurà al banc dels acusats de
l'Audiència Nacional aquests dies per fets similars. També ho farà
Alfredo R.M., acusat d'un delicte continuat d'enaltiment de terrorisme
amb l'agreujant de reincidència, ja que ja havia estat condemnat pel
mateix delicte el 2009, per la qual cosa el fiscal li demana dos anys de
presó i cinc de llibertat vigilada. Segons la Fiscalia, l'acusat va
utilitzar Twitter per mostrar el seu suport a organitzacions
terroristes, als seus integrants i a les accions comeses per aquests, a
més d'humiliar les víctimes del terrorisme. Entre 2012 i 2015, Alfredo
R.M. va publicar comentaris com «jo opino que GALindo mereixia un tret a
la nuca», en referència a l'exgeneral de la Guàrdia Civil, o
fotografies com la de Jesús María Echevarría, acompanyat d'una frase en
euskera «adéu i honor» que utilitza ETA per acomiadar els seus membres
morts.
L'Audiència
del Regne també jutjarà Javier M.R., acusat d'un delicte d'enaltiment
del terrorisme per la publicació de forma continuada i habitual, al
llarg dels anys 2012 a 2015, d'una sèrie de missatges, pels quals el
Ministeri Públic sol·licita dos anys i sis mesos de presó, nou anys
d'inhabilitació absoluta i multa d'una quota diària de 12 euros al dia
durant 15 mesos. Així, és acusat de publicar a través del seu compte de
Twitter missatges d'enaltiment i justificació d'actes realitzats pels
Grapo i ETA, menyspreu a les víctimes del terrorisme i la publicació de
forma continuada de fotografies d’Argala justificant i elogiant els seus
actes violents.
En
un altre cas, la Fiscalia demana per a Arkaitz T.V. dos anys de presó
per un delicte d'enaltiment del terrorisme per publicar missatges entre
2011 i 2015, de suport a ETA a Twitter, on es podien llegir comentaris
com «Joan Carles Primer, més alt que Carrero» acompanyats de consignes
utilitzades per aquesta.
Una
altra de las causes es dirigeix contra J. M. LL., el qual va inserir
entre 2008 i 2012 comentaris a vídeos de Youtube celebrant la mort de
l'expolític valencià Manuel Broseta Pont, víctima d’ETA el 1992, amb
frases com «Molt bé que matessin aquest degenerat blaver repugnant, cada
any ho celebro», fets denunciats pels fills de la víctima. El fiscal
sol·licita per a ell dos anys de presó i una indemnització de 3.000
euros per als fills de la víctima.
També
es jutjarà Jordi C.T per un delicte d'humiliació a les víctimes del
terrorisme a causa de la publicació a Twitter d'una sèrie de
fotografies, vídeos i missatges entre 2011 i 2015, pels quals la
Fiscalia li demana un any de presó i set anys d'inhabilitació absoluta.
Així
mateix, també es portarà a judici Xavier Z.M, pel qual la Fiscalia
demana un any i un mes de presó per un delicte continuat d'enaltiment
del terrorisme. Segons l'escrit de l'acusació, Xavier Z.M. va publicar
entre l'agost de 2014 i el febrer de 2015 nombrosos missatges a Facebook
en els quals mostrava el seu suport a ETA i defensava la lluita armada.
SELLARÊS DEMANA LA DESTITUCIÓ DE BATLLE
 |
| Albert Batlle |
El
primer director de la policia autonòmica catalana, Miquel Sellarès, que
encara manté un fort ascendent entre sectors d’aquest cos armat, ha
escrit un duríssim article al diari tribuna.cat on demana sense embuts
la destitució de l’actual director general dels Mossos d’Esquadra,
Albert Batlle, a qui titlla d’“impresentable i oportunista”. “Batlle”,
afegeix, “és un professional de ‘l'establishment’ sense ètica ni
capacitat política i pitjor encara una persona sense escrúpols capaç de
mentir i empastifar”.
Dies
enrere, l’actual director de la policia catalana va manifestar que si
un jutge ho ordenava, els Mossos procedirien a la detenció de la
presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.
Miquel
Sellarès, que actualment és president del Centre d’Estudis Estratègics
de Catalunya (CEEC), també ha criticat des de tribuna.cat, amb paraules
gruixudes, l’exconseller de Presidència de la Generalitat, Francesc
Homs, a qui considera el culpable de la filtració de les suposades
irregularitats econòmiques en el centre de documentació política que va
dirigir durant anys. Segons Miquel Sellarès, “la màfia de xitxarel·los
de Quico Homs fan el joc i la feina a les clavegueres de l'Estat d’una
manera irresponsable”.
FRANCESC HOMS AL TRIBUNAL SUPREM PEL 9-N
 |
| Homs davant del tribunal del Suprem amb el fiscal Moreno Verdejo al fons |
Després
de les qüestions prèvies amb al·legacions de la defensa refusades pel
tribunal i la mobilització al carrer, el judici ha començat amb la
declaració de Francesc Homs amb preguntes del fiscal del Tribunal Suprem
Jaime Moreno Verdejo. Fiscal i acusat han protagonitzat un combat
dialèctic d’una certa tensió. A diferència de Mas, Ortega i Rigau al
TSJC, Homs no s’ha acollit al dret de no declarar i ha volgut respondre
amb to directe les preguntes del fiscal.
TO PICAT
Per
començar, Moreno Verdejo li demana si ratifica les declaracions prèvies
fetes al Suprem. Homs que sí. Li demana per la seva formació. Homs diu
que és advocat. Era el màxim responsable dels serveis jurídics? Com a
responsable polític, sí. Dels afers interdepartamentals? Sí. De la
publicitat institucional? També, forma part dels aspectes de comunicació
del Govern de la Generalitat.
Homs
explica que es va canviar el plantejament inicial de la consulta amb la
primera suspensió del TC. Va deixar de ser una consulta i va passar a
ser un procés participatiu. Quan el fiscal pregunta per la ‘consulta’,
Homs el corregeix dient ‘procés participatiu’. El combat ha començat
entre aquests dos homes. El fiscal en cap del Suprem, Jaime Moreno, i el
diputat Francesc Homs, intercanvien paraules amb un to tens i
contundent. L’interrogatori és força picat.
ENGANXADA
Moreno
demana a Homs si va encarregar la publicitat institucional del procés
participatiu a l’empresa Mediaplanning. I ell ho reconeix i explica en
què consistia. També li demana si va encarregar l’organització d’una
sala de premsa a un pavelló de la Fira de Barcelona. Com que el fiscal
el talla, Homs li diu que si pot acabar de respondre les preguntes: “Si
és que li interessa saber les explicacions”.
Per
primera vegada, intervé el magistrat president del tribunal per dir a
Homs que té tot el dret de respondre i explicar-se tant com vulgui. “A
casa em van ensenyar que abans de repreguntar, calia deixar que qui
parla acabi de parlar”, diu Homs. “Això no és casa seva. És el Tribunal
Suprem”, li espeta Marchena. “Sóc conscient que no sóc a casa meva, com
es pot imaginar”, respon Homs. “Em referia a una qüestió d’urbanitat”.
Tornant
a la resposta, Homs explica que davant de la quantitat de periodistes
que s’havien acreditat per la conferència de premsa del dia 9 de
novembre calia trobar un lloc especial perquè al Palau de la Generalitat
no hi cabien. El fiscal pregunta també sobre l’encàrrec dels ordinadors
que es van comprar i es van fer servir per a la votació, així com pels
programes informàtics que es van fer per al procés participatiu.
Quan
va conèixer la providència del TC? ‘Igual que tothom’, diu Homs, ‘a
través dels mitjans de comunicació’. Quan la va conèixer, el dia 4?
‘Igual que tots vostès’, insisteixo, ‘a través dels mitjans de
comunicació.’ Homs recorda que no se’ls va comunicar personalment la
providència del TC. En aquest punt, Moreno Verdejo i Homs Molist
intercanvien uns quants cops sobre la comunicació de la providència i la
recepció al registre del Palau de la Generalitat de la notificació del
Constitucional. Homs insisteix una vegada i una altra en remarcar que no
se’ls va notificar personalment com sí que s’ha fet en les
notificacions posteriors del mateix tribunal. Homs recorda que es va fer
analitzar si la providència del TC incorporava la petició explícita que
havia fet el govern d’advertiment directe al president de la
Generalitat de les conseqüències de desobeir. Però la providència no ho
incorporava. I ha explicat també que es va presentar una petició
d’aclariment sobre els termes concrets de la suspensió que indicava la
providència.
PROCÉS PARTICIPATIU
Van
decidir no suspendre la consulta? “És que no es pot suspendre allò que
no es fa”, diu Homs, “ja l’havíem suspès i s’havia decidit de fer un
procés participatiu”. Van decidir no suspendre el procés participatiu?
“És que no quedava clar què havíem de fer en la providència del
Constitucional”, respon l’acusat. L’ex-conseller de Presidència diu que
no quedava gens clar què s’havia de fer. Homs explica que el govern
espanyol no va voler presentar un incident d’execució de la providència
primera, però com que veia que no hi hauria temps de resoldre el recurs,
es va optar per un nou recurs d’impugnació. Segons Homs, aquest era un
camí irregular. ‘He vist molts conflictes de competències durant la meva
carrera per les meves responsabilitats, però mai no n’havia vist un amb
tanta inconcreció com aquell’, explica Homs. Homs s’esforça en aquest
punt a fer notar que el govern va acatar la suspensió primera del TC i
que no tenia una decisió fàcil en un context tan confús com aquell. Es
va presentar un recurs d’aclariment al TC que no va ser respost:
“M’hauria agradat que el president del tribunal hagués vingut a
declarar. Ens va demostrar que el tribunal tenia capacitat per alterar
la seva agenda i reunir-se en poques hores a petició del govern
espanyol”, diu Homs, que vol que quedi clara la manca de resposta del TC
a la seva petició d’aclariment.
El
fiscal encara també la qüestió de les possibilitats d’haver aturat el
procés participatiu després de la providència. Homs considera que no es
podia aturar. I es pregunta que, si s’hagués pogut aturar, per què el
fiscal de guàrdia no va fer res per aturar-lo?
El
fiscal també ha volgut demostrar la desobediència d’Homs a través de
les comunicacions que hi va haver els dies previs al 9-N entre el
conseller Felip Puig, el Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI)
i l’empresa T-Systems sobre si calia suspendre la feina encarregada per
a les aplicacions informàtiques per al procés participatiu. Homs ha dit
que la carta de l’empresa demanant què havia de fer és una demostració
de la manca de claredat de la providència del TC del 4 de novembre. Diu
que en l’anterior providència de suspensió de la consulta ningú no va
dirigir-se a ell perquè no generava cap dubte. En la seva resposta a
l’empresa, Homs deia que, si no s’executava la feina encarregada, la
Generalitat actuaria legalment.
Homs
ha dit en moltes ocasions durant la declaració que assumia tots els
fets que se li imputen. Però el problema és si això pot ser tipificat
com a delicte. Homs planteja la seva defensa sense amagar els fets.
Qüestiona la via utilitzada pel govern espanyol per a cercar la segona
suspensió --la del 4 de novembre-- i recorda que el tribunal no va
respondre la seva petició d’aclariment. A més, defensa que no podia
desobeir una ordre que no era explícita i que no se li va notificar
directament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada