Alfonso Guerra insinua que cal suspendre l'autonomia de Catalunya.
El nou senador d'ERC denuncia atacs racistes.
Juan Luis Cebrián també per la intervenció estatal de la Generalitat.
El Senat va acollir l'homenatge a un ministre franquista.
La portada d’El Jueves desafia de nou la monarquia.
El TSJC avisa Puigdemont i Forcadell de les conseqüències de tirar endavant el referèndum.
Dos
secretaris del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els
notifiquen personalment la sentència del Tribunal Constitucional.
[Barcelona (República Catalana) 21/02/2017]
L’AMIC DEL POBLE
El
20 d'abril del 1977, en temps del primer govern Suárez-Martín Villa, el
Regne d’Espanya va ratificar el pacte internacional de drets polítics i
civils i el pacte internacional de drets econòmics, socials i
culturals, que havia aprovat l'assemblea general de l'ONU el 16 de
desembre del 1966. L'article 1.1 dels dos tractats diu: "Tots els pobles
tenen el dret a l'autodeterminació. Gràcies a aquest dret decideixen
lliurement el seu status polític. El punt 3r diu: "Els estats signants
d'aquest pacte, incloent-hi els que administren territoris no autònoms,
facilitaran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran
aquest dret d'acord amb les disposicions de la carta de les Nacions
Unides". La Constitució espanyola diu a l'article 96 que els tractats
internacionals, publicats oficialment al Regne d’Espanya, seran part de
les lleis espanyoles.
Alfonso
Guerra, qui va ser vicepresident del govern de Felipe González, aposta
per aplicar l'article 155 de la Constitució espanyola, i així suspendre
l'autonomia de Catalunya davant el desafiament català de fer un
referèndum. En un article a la revista Tiempo, publicada aquest
divendres, González insinua aquesta idea: "Es recorre a una entelèquia
d'apel·lació al diàleg mentre el nacionalisme fa passos cada dia cap a
la ruptura de la nació. Per què s'ignora que la Constitució estableix
els mecanismes per solucionar els casos en què les autoritats no
compleixen amb les seves responsabilitats? [...] No és fàcil entendre
que Govern i partits constitucionalistes no explorin aquesta
possibilitat", diu en l'article.
"El
Govern d'Espanya ha optat per una complaent espera, sota la creença que
les coses s'arreglarien soles, postura còmoda i irresponsable, ja que
el resultat està a la vista. El nacionalisme ha interpretat aquesta
passivitat com un signe de debilitat i ha contestat amb una escalada de
provocacions i amenaces", afegeix Guerra. I continua: "Amb aquest
panorama, no es pot seguir contemplant l'horitzó. És hora de canviar
d'estratègia i actuar en conseqüència".
Guerra
qualificada també d'"antidemocràtica" la mobilització ciutadana del
6-F: "És un acte que demostra que a Catalunya no hi ha una situació
normal de democràcia", argumenta Guerra. "No poden donar un cop a les
normes de convivència establint unilateralment una nova realitat
política".
ATACS RACISTES CONTRA UN SENADOR D’ERC
Robert
Masih, el nou senador d'ERC, que substitueix Santiago Vidal, va
denunciar ahir haver estat víctima d'insults racistes i xenòfobs després
de la seva presa de possessió. Segons va denunciar ahir, Masih va rebre
aquests atacs a les xarxes socials pel simple fet del seu origen indi i
de defensar la independència de Catalunya. El senador situa l'origen
dels insults fora de Catalunya i va assegurar que “aquí mai no hem
viscut res de similar”. Segons el seu criteri, “hi ha molta gent a la
resta de l'Estat amb aquesta mentalitat que haurien de canviar i que hi
han de treballar”.
Davant
aquesta situació, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, va defensar el
senador i va qualificar de “vergonyós” que Masih hagi “patit racisme i
xenofòbia a tots els nivells”.
D'altra
banda, ERC prepara pel diumenge 4 de març una gran acte de partit que
significarà l'acte central de la campanya La República que volem i també
el començament de la campanya per reclamar el sí en el referèndum que
es vol convocar sobre la independència del país. L'esdeveniment aplegarà
els principals líders del partit republicà.
CEBRIÁN TAMBÉ PER LA INTERVENCIÓ DE LA GENERALITAT
 |
| Juan Luis Cebrián |
Al
president executiu del grup Prisa (El País, Cadena SER…) li han
publicat una llarga entrevista al diari El Mundo (20-02-2017) que ha
merescut un titular a la portada del diari de la competència. Tenint en
compte la històrica enemistat que hi ha entre les dues capçaleres de la
premsa madrilenya --en el passat, s’han barallat als jutjats i s’han dit
de tot--, és sorprenent la generositat del diari El Mundo, diari que
actualment és propietat de l’empresari italià Urbano Cairo, amb el seu
arxienemic, a qui ajuden en la promoció del seu llibre de memòries
Primera página. Aquest favor del diari El Mundo a Juan Luis Cebrián
s’emmarca en els intensos rumors que, des de fa mesos, hi ha a Madrid
sobre una pròxima fusió dels dos grups periodístics, que han fet
traumàtiques retallades de plantilles i passen per gravíssims problemes
econòmics derivats del seu enorme endeutament. En els últims anys, la
tirada d’ambdós diaris ha patit una forta davallada de més del 50% i, en
l’actualitat, El País acredita una difusió de 184.710 exemplars, mentre
que la d’El Mundo és de 101.967.
En
aquesta entrevista, a Juan Luis Cebrián li surt la vena autoritària
espanyolista i es mostra partidari de la intervenció de la Generalitat
de Catalunya, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, si el
president Carles Puigdemont persevera en la seva aposta independentista.
També es pregunta: “Si el gendre del rei pot anar a la presó, per què
no Artur Mas?”, equiparant sense cap mena de rigor intel·lectual un cas
de corrupció amb la consulta del 9-N. També explica que, anys enrere, es
va reunir amb una alta representació política enviada per Jordi Pujol a
Madrid i, juntament amb Jesús Polanco, van pactar la censura de
determinades informacions periodístiques sobre el cas Banca Catalana.
EL SENAT VA ACOLLIR L’HOMENATGE A UN MINISTRE FRANQUISTA
El
Senat va acollir l'homenatge a un ministre franquista. Va ser un acte
oficial per recordar el polític falangista Cruz Martínez Esteruelas que,
segons publica el diari Público, va tenir lloc a petició de la fundació
ultraconservadora Tomás Moro ara fa un mes. L'acte era la presentació
d'un llibre que recull les intervencions de Martínez Esteruelas durant
la seva etapa com a procurador a la Corts franquistes entre els anys
1965 i 1976. Per a més inri, el volum està editat pel Congrés dels
Diputats. Cal també destacar la seva presència als debats de lleis
determinants de la dècada dels 60 com la llei de Premsa i la d'Ordre
públic. Més endavant, el polític va ser nomenat ministre de Planificació
i Desenvolupament del Gabinet de l'almirall Carrero Blanco, quan Franco
el va designar president del govern espanyol. En morir el militar, i
sota les ordres de d'Arias Navarro, Martínez Esteruelas va ser també
ministre d'educació. La presentació del llibre va tenir lloc al saló
dels 'Pasos Perdidos' del Senat i va comptar amb el president de la
cambra, el popular Pío García Escudero, com a padrí de l'acte. També el
van acompanyar dos dirigents de la fundació Tomás Moro, fundada pel
mateix dirigent falangista homenatjat.
LA PORTADA D’EL JUEVES SOBRE LA MONARQUIA
El
Jueves desafia de nou la monarquia espanyola. La revista satírica El
Jueves torna a desafiar l’Estat espanyol. La portada de demà serà, de
segur, polèmica. Fa pocs anys, la revista en va fer una de molt similar
però que tenia de protagonistes el rei espanyol, Felipe VI, i la seva
esposa, Letizia. La justícia va decidir aleshores d’embargar aquella
portada adduint que “atacava” directament la monarquia espanyola.
EL TSJC AVISA PUIGDEMONT I FORCADELL DE LES CONSEQÜÈNCIES DEL REFERÈNDUM
Dos
secretaris del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’han
presentat aquest dimarts, poc abans de les dotze del migdia, al Palau de
la Generalitat per notificar al Govern autonòmic català la decisió del
Tribunal Constitucional espanyol d’anul·lar definitivament la resolució
que el Parlament de Catalunya va aprovar al debat de política general
que contenia la previsió de fer un referèndum sobre la independència de
Catalunya el setembre de 2017, a tot estirar, tant si hi ha acord amb
l’estat com si no. Els secretaris judicials han aprofitat que el
president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers --a
excepció de Jordi Jané i Jordi Baiget, que estaven fora-- eren a la
reunió setmanal del consell executiu per a lliurar-los personalment la
notificació en nom del TC, donant-los així per avisats de les
conseqüències de l’incompliment. Els membres del Govern de la
Generalitat han hagut de signar el document i se n’han quedat un
exemplar.
També
la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha rebut personalment la
notificació del Tribunal Superior. El proppassat 14 de febrer el ple del
Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar definitivament, per
unanimitat, la resolució de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP-CC sobre el
referèndum unilateral, i va acordar de traslladar a la fiscalia les
circumstàncies de l’actuació de la presidenta del Parlament, Carme
Forcadell, i dels membres de la mesa favorables al referèndum perquè
obrís, si ho considerava oportú, una nova actuació penal contra ells.
Els magistrats havien suspès cautelarment la resolució pactada entre
JxSí i la CUP-CC el passat 15 de desembre al Parlament, i el dia 14 de
febrer van emetre sentència on anul·laven de manera definitiva els
aspectes impugnats per l’advocat de l’estat. Tal com demanava el Govern
espanyol, també traslladaven el cas a la Fiscalia per si aquesta
considerava que calia fer noves actuacions penals contra Forcadell i
quatre altres membres de la Mesa del Parlament: Lluís Corominas, Anna
Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Els magistrats actuaven com ja
van fer el 10 d’octubre en relació a la votació de les conclusions de la
comissió d’estudi del Procés Constituent, quan van traslladar el cas a
la fiscalia i aquesta va presentar una querella per prevaricació i
desobediència davant el TSJC contra Forcadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada