Sentència Cas Nóos: Sis anys i tres mesos de presó per a Urdangarin i la Infanta, absolta.
La
Infanta Cristina es lliura de la pena de presó i ha estat condemnada a
una multa de 265.000 euros.
El cunyat del rei ha estat condemnat per
frau a l'Administració i malversació de fons públics, entre d'altres
delictes.
L’antic ultra stalinista Pepe Montilla adverteix Forcadell: “Ja saps què arribarà si no fas cas del TC”
Aquest
expresident de la Generalitat del Tripartit acusa el govern autonòmic
de Junts pel Sí de fer “propaganda” i fomentar que s'intimidin jutges i
fiscals.
[Barcelona (República Catalunya) 17/02/2017]
L’AMIC DEL POBLE
L'Audiència
de Palma ha condemnat a sis anys i tres mesos de presó l'ex-duc de
Palma Iñaki Urdangarin en el 'cas Nóos', mentre que la seva esposa, la
infanta Cristina, ha estat absolta però haurà de pagar 265.000 euros com
a responsable civil de manera solidària amb el seu marit. L'ex-soci
d'Urdangarin a l'Institut Nóos, Diego Torres, ha estat condemnat a vuit
anys i mig de presó, mentre que l'expresident balear Jaume Matas a tres
anys i vuit mesos de presó. La sentència pot ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem.
En
una sentència de més de 740 pàgines feta pública aquest migdia,
l'Audiència considera que la contractació de la mercantil Nóos
Consultoria Estratègica per part del Govern autonòmic balear,
participada al 50% per Torres i Urdangarin, per a la realització de
l'anomenada 'Oficina del Projecte' i de l'Institut Nóos per a la
realització dels Illes Balears Fòrum 2005 i 2006, es va dur a terme
prescindint de la tramitació legal que era aplicable i va respondre a la
decisió unilateral de Matas, que va adoptar a causa de la influència
exercida per Urdangarin, concertat amb Torres. Per a això, Urdangarin es
va servir de l'íntima relació d'amistat que l'unia al recentment
nomenat director general d'Esports, José Luis 'Pepote' Ballester, i del
privilegiat posicionament institucional que ocupava en aquelles dates.
Les
decisions adoptades per Matas van ser traslladades per Ballester a Juan
Carlos Alía Pino, gerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) i
aquest, al seu torn, a l'assessor jurídic d'Ibatur, Miquel Àngel Bonet i
a Gonzalo Bernal, gerent de la Fundació Illesport, els quals, van
tractar de revestir de legalitat les decisions unilateralment adoptades
per Matas, simulant que havien estat preses per la Fundació Illesport a
través de la confecció d'unes actes en les que es feien constar reunions
de la Comissió Executiva o del Patronat de la Fundació que mai es van
celebrar.
Així
mateix, la Fundació Illesport es va fer càrrec del pagament de 174.000
euros que no havia d'haver satisfet, ja que tal import havia de ser
abonat per la mercantil Abasta Sport SL, i de la quantitat de 445.000
euros, corresponents als serveis relatius a l'Observatori i al Pla
Estratègic, inclosos en el conveni relatiu a l'Illes Balears Fòrum 2006,
que no van arribar a executar-se. Aquesta última quantitat es va abonar
com a conseqüència de la reiterada exigència de pagament promoguda pels
representants de l'Institut Nóos, malgrat ser conscients, l'autoritat i
els funcionaris públics, que els serveis no s'havien prestat.
Diego
Torres i Urdangarin van tributar a través de l'Impost de Societats el
que, en realitat, eren rendiments meritats com a conseqüència de la seva
activitat professional, que havien d'haver tributat a través de l'IRPF,
i es van aplicar deduccions a les quals no tenien dret, defraudant a
l'erari públic quantitats superiors a 120.000 euros.
Diego
Torres, a través d'un entramat societari internacional, radicat a
Belize i al Regne Unit, va ocultar la quota defraudada a l'erari públic,
transformant-la, per retornar-la al circuit legal mitjançant la
realització de successius traspassos de fons, fins que van acabar
dipositats en comptes la seva titularitat.
CONDEMNES
Per
tot això, l’Audiència de Palma ha condemnat Urdangarin com a autor d’un
delicte continuat de prevaricació, falsedat de document públic,
malversació de fons públics, dos delictes contra la Hisenda Pública,
tràfic d’influències i un delicte de frau a l’Administració Pública. En
total, les penes per tots aquests delictes sumen 6 anys i 3 mesos de
presó, 7 anys i un mes d’inhabilitació i una multa de 512.553,68 euros.
Urdangarin ha estat absolt de la resta de delictes dels que estava
acusat.
En
canvi, la infanta Cristina ha estat absolta dels delictes dels que
estava acusada per part de l’acusació popular, exercida per Manos
Limpias. El tribunal considera que la germana del rei Felip VI no és
autora de cap delicte, però haurà de respondre en qualitat de
responsabilitat civil a títol lucratiu, de manera conjunta i solidària
amb el seu marit, amb un topall màxim de 265.088,42 euros.
L’ANTIC ULTRA STALINISTA MONTILLA CONTRA LA REPÚBLICA CATALANA
L’expresident
de la Generalitat de Catalunya pel Tripartit i antic quadre de la
formació ultra stalinista PCE (i)/PTE José Montilla ha recordat a la
presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que en un estat
democràtic no es pot incomplir la llei ni desacatar sentències
impunement: “Ja saps què arribarà si persisteixes a fer cas omís del
Tribunal Constitucional”.
S’ha
referit així en una entrevista d’Europa Press a les dues investigacions
contra Forcadell per suposats delictes de prevaricació i desobediència
en permetre el debat i votació al parlament de diverses iniciatives a
favor del “procés constituent” que, entre altres repercussions, donen
llum verda a la celebració d’un referèndum el 2017.
“Ningú
creu que si es fa cas omís de les sentències del TC, no hi haurà
encauament?”, s’ha preguntat, i ha defensat que les sentències han
d’acatar-se encara que no agradin, com va fer ell mateix el 2010 quan
era president i l’alt tribunal va anul·lar part de l’Estatut
d’Autonomia. Defensa que la presidenta d’un parlament “no és lliure de
no complir lleis i sentències” i que si no les comparteix el que ha de
fer és treballar per canviar-les, però en cap cas desobeir-les.
Montilla
subratlla que acudir als tribunals no és la millor manera per abordar
el problema polític entre l’Estat espanyol i la Generalitat de
Catalunya, i per això es va oferir com a testimoni de la defensa de
l’expresident Artur Mas quan fa dos anys es van admetre a tràmit les
querelles contra ell per la consulta del 9 de novembre del 2014: “Però
llavors no hi havia una manifesta, clara i reiterada voluntat de no
obeir els tribunals”.
Aquest
motiu sumat al fet que “ningú no ha trucat” per demanar-li que atestés a
favor de Mas, han fet que Montilla no hagi participat en el judici pel
9-N: assegura que no hagués tingut cap problema a intervenir-hi si li ho
haguessin demanat.
Preguntat
per la sentència d’aquest judici, ha dit que no s’atreveix a aventurar
desenllaços perquè “hi ha elements perquè passi una cosa i perquè passi
l’altra”, però si que té clar que hi haurà recurs sigui quin sigui el
veredicte: ho farà Mas i les ex conselleres Irene Rigau i Joana Ortega
en cas de condemna, o bé ho farà la Fiscalia en cas d’absolució.
Sobre
la possible inhabilitació de Mas, Montilla admet que seria molt
preocupant i avisa que una decisió d’aquest tipus ‘pot ser percebuda
pels independentistes com una agressió i ser així un element
mobilitzador més’ per als sobiranistes.
Precisament
sobre les mobilitzacions sobiranistes, Montilla ha criticat la que es
va produir davant el TSJC el dia que va començar el judici pel 9-N,
coincidint amb les declaracions de Mas, Ortega i Rigau: “Manifestar-se a
la porta d’un tribunal és un acte d’intimidació que no és positiu per a
ningú, tampoc per a la imatge de les persones que es jutja”.
Considera
que aquella mobilització --a la qual Mas, Ortega i Rigau van arribar a
peu i acompanyats pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i
diversos consellers-- va ser una “escenificació legítima perquè no baixi
el suflé” independentista.
Creu
que el Govern de la Generalitat està utilitzant les institucions i fent
“massa propaganda, i ofereix pocs arguments i promou tòpics: La
propaganda està substituint els raonaments i l’anàlisi seriosa, d’una
banda i per l’altra”.
També
ha lamentat que tant Mas com Puigdemont i Forcadell “contraposin
legalitat i legitimitat, cosa que no pot fer-se en democràcia” i que,
segons ell, provoca el rebuig de la comunitat internacional.
“Si
truques a països europeus i institucions internacionals i els dius que
no compleixes la llei ni acates sentències, quantes portes se t’obren?
Cap”, ha sentenciat Montilla.
EVITAR EL XOC DE TRENS
L’expresident
Pepe Montilla confia que s’eviti el xoc de trens institucional a través
del diàleg, la negociació i el pacte entre l’estat i la Generalitat:
“Tots els conflictes acaben en negociació i pacte, i aquest acabarà així
també. El problema és que no sabem quan ni el cost que haurà tingut
mentrestant”.
Montilla
subratlla que bona part de “la culpa” d’haver arribat a aquesta
situació és del govern del PP, i assegura que s’està recollint tot el
que va sembrar fa uns anys amb el seu recurs contra l’Estatut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada