 |
| Cúes per votar el 9-N |
La Fiscalia manté les peticions d'inhabilitació pels acusats del 9-N.
Per a Artur Mas segueix demanat deu anys, i nou anys per a Joana Ortega i Irene Rigau .
La Direcció d’Igualtat de la Generalitat analitza si la xerrada del catòlic Philippe Ariño és homòfoba.
El francés, que defensa que els homosexuals no han de tenir sexe, serà a Barcelona diumenge.
L'Estat embarga 246.000 euros a l'ANC.
La mesura és conseqüència d'una multa imposada per Protecció de Dades contra la Gingaenquesta.
Ecologistes en Acció: "L'aprovació del CSN a la continuïtat de Garoña obre la porta a la prolongació del parc nuclear".
Explosió a la central nuclear de Flamanville a Normadia.
El Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya apunta que l'explosió mostra el perill de l'energia nuclear.
Un jutjat admet a tràmit la denúncia d’un particular contra Santiago Vidal per revelació de secrets i delicte informàtic.
La
fiscalia ja investigava els fets però ara haurà de deixar-ho en mans
del magistrat instructor i el TSJC. té pendent d'admetre a tràmit una
querella de Vox contra Puigdemont i Junqueras.
Un opinador del diari ABC insinua que Mas hauria de ser “liquidat” després de l’intent de “cop d’Estat”.
La
periodista de la COPE Cristina López Schlichting compara el seguiment
mediàtic de la marxa del 6-F amb els funerals de Franco.
[Barcelona (República Catalana) 09/02/2017]
L’AMIC DEL POBLE
La
Fiscalia manté les peticions de deus anys d'inhabilitació per a
l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i també manté les peticions
de nou anys per a l'exvicepresidenta, Joana Ortega, i per a
l'exconsellera d'Educació, Irene Rigau. Tots tres estan sent jutjats al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per prevaricació i
desobediència per haver fet la consulta independentista del 9-N tot i la
resolució en contra del Tribunal Constitucional (TC).
L'anunci
del manteniment de sol·licitud de penes l'ha fet el representant del
Ministeri Fiscal, Emilio Sánchez-Ulled, en la sessió d'aquest dijous del
judici del 9-N. Sánchez-Ulled ha ratificat d'aquesta manera les
conclusions provisionals que la Fiscalia va presentar a l'inici del
judici. L'acusació popular ha retirat, però, el delicte de malversació
de fons públics, que el tribunal no havia acceptat. Però han mantingut
la petició de deu anys d'inhabilitació per a cadascun dels acusats.
Les
defenses han mantingut les peticions d'absolució de Mas, Ortega i
Rigau. Segons està previst, aquest divendres serà el darrer dia del
judici amb la lectura dels informes finals, abans que quedi vist per
sentència.
LA DIRECCIÓ D’IGUALTAT DE LA GENERALITAT ANALITZA SI LA XERRADA D’ARIÑO ÉS HOMÒFOBA
 |
| Philippe Ariño |
Segons
l’agència EFE la Direcció General d'Igualtat de la Generalitat ha obert
un expedient informatiu per analitzar si la conferència que pronunciarà
el catòlic homosexual francès Philippe Ariño diumenge que ve a
Barcelona «seria sancionable» en aplicació de la llei 11/2014 contra
l'homofòbia. Segons van informar ahir fonts del Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies, de qui depèn la Direcció General d'Igualtat,
l'instructor de l'expedient ja ha sol·licitat informació a l'Arquebisbat
de Barcelona sobre l'organització d'aquesta conferència i el seu
contingut.
La
xerrada d'Ariño, que defensa que els homosexuals no han de mantenir
relacions sexuals ni tenir parella, ha estat organitzada per la
Delegació Pastoral de Joventut de l'Arquebisbat de Barcelona i se
celebrarà diumenge que ve a la tarda a la parròquia de Santa Anna, la
qual cosa ha suscitat les queixes dels col·lectius LGTBI, l'Associació
de Cristians Gais i Lesbianes i dels partits CUP i PSC.
L'obertura
de l'expedient informatiu s'ha produït després que l'Observatori contra
l'Homofòbia (OCH) hagi demanat al Departament de Treball, Afers Socials
i Famílies que, «a l'empara del deure d'intervenció de la llei contra
la LGTBIfòbia», intervingui per impedir la conferència de Philippe
Ariño. L'OCH considera que l'acte «podria vulnerar els articles 5 i 6 de
la llei 11/2014», que estableixen que «les administracions públiques de
Catalunya i el Síndic de Greuges han de vetllar pel dret a la no
discriminació amb independència de l'orientació sexual, la identitat de
gènere o l'expressió de gènere de la persona o del grup familiar». De la
seva banda, l'Ajuntament de Barcelona va traslladar ahir a l'arquebisbe
Juan José Omella la seva «preocupació» per la conferència d'Ariño i li
va demanar que procuri que el seu discurs no atempti contra els drets i
llibertats de les persones LGTBI.
L'Associació
Cristiana de Gais i Lesbianes va criticar ahir l'arquebisbe de
Barcelona, Juan José Omella, per permetre la conferència, atès que
consideren que «dona suport a una visió malaltissa de l'homosexualitat».
En un comunicat, l'associació denuncia que «per segona vegada en pocs
mesos, l'arquebisbat de Barcelona dona suport públicament a una persona
que viu la seva homosexualitat de forma malaltissa».
L'associació
recorda que al maig passat Omella va escriure el pròleg d'un llibre de
Philippe Ariño. «Les afirmacions de l'autor convidat ens fan veure la
seva experiència negativa de l'amor homosexual, que veu com un món de
mentides, que es mostra exteriorment alegre, però per dins és ple de
ràbia i tristesa», al·lega l'associació.
L’ESTAT EMBARGA 246.000 EUROS A L'ANC
"L'Estat
espanyol acaba d'embargar l'ANC 246.559,13 euros. Ens volen derrotats,
però ens mantindrem alçats i ferms. Votarem i guanyarem!". Amb aquest
missatge a Twitter ha difós el president de l'ANC, Jordi Sánchez, que
l'entitat independentista ja afronta la multa imposada per l'Agència
Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per la recollida de dades feta
mitjançant la Gigaenquesta.
Segons
va publicar el diari El País el passat 30 de gener, l'Audiència
Nacional del Regne d’Espanya va denegar el recurs presentat per l'ANC i
Òmnium Cultural contra la sanció i va ordenar l'execució pel procediment
de constrenyiment d'aquesta multa, xifrada en 400.000 euros i imposada
contra l'ANC i Òmnium pel fet d'haver preguntat als ciutadans, abans de
la consulta del 9 de novembre del 2014, quina era la seva ideologia i si
votarien a favor de la independència de Catalunya.
El
president de l'ANC ha admès que l'embargament, executat per l'Agència
Tributària, els afecta i ha anunciat que demanaran la solidaritat de la
gent en forma de donatius. Aquest sotrac econòmic s'afegeix a una sanció
anterior de l'AEPD i al pagament d'un deute amb Hisenda per impagament
de l'IVA de 172.000 euros al qual es va sumar una multa de 43.900 euros.
L'ANC va tancar el 2015 per primer cop amb números vermells: 132.000
euros de dèficit.
D'altra
banda, Sánchez ha explicat a RAC1 que estudiaran si engeguen accions
als tribunals com a reacció a les declaracions de l'exnúmero dos de la
Policia Nacional espanyola Eugenio Pino, que ha explicat en una
entrevista al diari El Mundo que la Policia té confidents infiltrats a
l'ANC. "Sabem que dins de l'Assemblea hi pot haver gent que estigui
passant informació”, ha admès.
LA CONTINULÏTAT DE GAROÑA OBRA LA PORTA A LA PROLONGACÓ DEL PARC NUCLEAR
 |
| Ecologistes en Acció |
El
Ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha decidit per majoria
informar favorablement la continuïtat de la central de Santa María de
Garoña (Burgos), obrint així la porta a la prolongació del parc nuclear
espanyol fins als 60 anys i a una possible querella de Nuclenor en el
cas que el Govern decidís no autoritzar el funcionament, segons apunta
Ecologistes en Acció en la seu portal. També remarca que, "El CSN s'ha
plegat als designis del poder polític i ha acceptat les seves
imposicions amb Garoña, que s'ha convertit en una central clau al debat
sobre el futur nuclear d'Espanya, a pesar que el president d'Iberdrola
va manifestar el seu desig de no reobrir-la". El portaveu de l'entitat
ecologista, Francisco Castejón, assenyala que "aquesta central hauria
d'estar en procés de desmantellament. S'han enterrat milers d'hores de
treball dels tècnics del CSN i dels propis recursos de Nuclenor per
mantenir un pols sense sentit. Garoña és molt perillosa i no hauria de
reabrise mai. Pel camí ha quedat francament danyat el CSN, que ha vist
com la seva reputació i la seva independència quedaven fetes trossos".
EXPLOSIÓ EN LA NUCLEAR DE FLAMANVILLE, A NORMANDIA
Aquest
matí s'ha produït una explosió a la central nuclear de Flamanville, a
Normadia, on s'està construint un tercer reactor nuclear, de tipus EPR.
Els controls de qualitat que es prenen en tot el complex nuclear queden
en entredit. Els reactors de Flamanville I i II es van connectar a la
xarxa en els anys 1985 i 1986 respectivament i són de tipus PWR,
fabricats per l'empresa francès Framatome. La sala de turbines on s'ha
produït l'explosió va ser fabricada per Alstom. L'explosió, que ha
causat diversos ferits, posa de manifest, segons El Moviment Ibèric
Antinuclear a Catalunya, "el perill de l'energia nuclear, encara que
s'hagi produït fora de la zona nuclear, a la sala de màquines. Les
centrals nuclears són instal·lacions molt complexes amb tots els seus
sistemes interconnectats i una fallida en un d'ells pot donar lloc a un
accident sever amb conseqüències radiològiques per al medi ambient i la
població. Cal avaluar les possibles destrosses que l'explosió hagi pogut
causar en sistemes vitals per a la seguretat". Segons l'entitat
ecologista, "hi ha una certa semblança amb el que va passar en
l'accident de Vandellòs I (Tarragona), ocorregut el 1989, i que va
conduir al tancament de la central: l'accident va començar amb un
incendi a la zona de turbines que es va propagar fins a l'àrea nuclear,
estant a punt de provocar una fuita radioactiva a gran escala".
L'explosió
de Flamanville es produeix quan l'agència de Seguretat Nuclear (ASN),
l'equivalent al consell de Seguretat Espanyol (CSN) està inspeccionant
una quinzena de reactors francesos, el que afegeix més incertesa a
l'estat i seguretat de les nuclears franceses. Coincideix també de ple
amb la polèmica sobre la possible reobertura de la central de Garoña
(Burgos), que està en condicions molt precàries, i amb la possible
prolongació del funcionament de la central Almaraz (Càceres) més enllà
del seu actual permís d'explotació; i la de Vandellos 2, els propietaris
de la qual planegen demanar l'allargament del seu permís aquest estiu.
La renovació del permís de Vandellòs 2 es produirà 48 dies desprès del
d'Almaraz. Si en una potència nuclear com l'estat francès amb una
agencia de control molt exigent, com és l'ASN, es produeixen aquests
successos; a les centrals de l'estat espanyol el risc encara és més
gran, donada l'excessiva permissivitat del Consell de Seguretat Nuclear.
Per
al Moviment Ibèric Antinuclear a Catalunya, "la lliçó a treure és
clara: l'energia nuclear és perillosa i els més sensat és prescindir-ne
com més aviat millor".
EL REPUBLICÀ SANTIAGO VIDAL
El
Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona ha rebut, per repartiment,
la denúncia que un particular va presentar contra l’ex-jutge i ex
senador Santiago Vidal per haver dit que el Govern ha obtingut les dades
fiscals de tots els catalans de manera il·legal. El magistrat ha admès a
tràmit la denúncia i ha obert diligències prèvies per un presumpte
delicte de revelació de secrets i delicte informàtic.
Poc
després que un diari publiqués les afirmacions de Vidal, penjades al
YouTube des de feia mesos, el partit ultra espanyolista Vox va presentar
davant del TSJC una querella contra el president de la Generalitat,
Carles Puigdemont, el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol
Junqueras, el conseller de Justícia, Carles Mundó, que són aforats, i el
secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.
Paral·lelament,
la Fiscalia General de l’Estat va ordenar a la Fiscalia Superior de
Catalunya que obrís unes diligències prèvies d’investigació per si les
declaracions de Vidal o els fets que ell explicava podrien suposar un
delicte. La Fiscalia de Catalunya, alhora, va instar el TSJC a
desestimar la querella de Vox perquè de moment no hi ha cap prova “que
avali raonablement la realitat” de la investigació però afegeix que això
no ha de ser un obstacle perquè en el cas que confirmin les afirmacions
públiques de Vidal es pugui obrir una ‘profunda’ investigació per
‘corroborar o, en el seu cas, descartar la versemblança’ de les
declaracions de Vidal.
Així,
la fiscalia sol·licitava la ‘inadmissió’ de la querella perquè ‘no
resultaria raonable sotmetre a la subjecció del procés penal qualsevol
persona partint, per tot fonament, de les manifestacions més o menys
versemblants d’un coreligionari’. Segons el fiscal, és necessari exigir
‘unes elementals dosis de concreció, les quals només podran obtenir-se a
través de la corresponent investigació preliminar’.
Ara
el jutge del TSJC haurà de decidir si admet o no a tràmit la querella
de Vox, però mentrestant, la fiscalia haurà de parar la seva
investigació i posar-se a les ordres del Jutjat d’Instrucció 13
UN OPINADOR CONTRA ARTUR MAS PEL 9-N
 |
Gabriel Albiac
|
Els
es opinadors de la premsa de Madrid encara continuen amb un to
contundent contra la defensa dels jutjats pel 9N per defugir les penes
per les quals se’ls acusa. Un dels columnistes més crispats avui és
l’escriptor Gabriel Albiac, que en un article al diari ABC titlla Artur
Mas d’haver intentat un “cop d’Estat” i es mostra indignat perquè
l’expresident no reconegui les seves accions i diu: “Davant d’un
colpista que perd el seu escac, s’obre un sol destí raonable: ser
liquidat per l’adversari o ser-ho per si mateix”. I afegeix: “En un cop
d’Estat, vences o mors”.
Albiac ('ABC') diu que Mas és "menys que escòria".
En
aquest sentit, exclama que “un golpista que fuig o s’emmascara després
de perdre és menys que escòria”. I continua: “La pusil•lanimitat de ‘don
Arturo’, fent el petarrell [pucheros, en el text original] davant els
jutges perquè ningú l’havia avisat que violar la llei es paga, mouria al
vòmit a un colpista honest”. Albiac, però, va més enllà i fa servir el
tradicional estereotip de l’home com una figura valenta i amb honor
--sovint criticat pel feminisme-- dient que “en altres temps, un
colpista era un home d’honor, un home digne. Senzillament, un home”.
Els
actuals dirigents independentistes, una "vella banda de saquejadors del
diner públic". L’opinador, que diu que està seguint el judici “només
amb fàstic”, també descriu els actuals dirigents independentistes com
“la vella banda de saquejadors del diner públic, que es va formar durant
decennis a l’entorn del clan Pujol”. A és, els acusa de “perseverança
en el robatori, sota la inèrcia del 3%”. També aventura que si el “cop
d’Estat”, és a dir, la independència, arriba a temps, “Pujol i els seus
hereus seran transformats en herois de la pàtria, en forjadors de la
nació”.
Una
columnista de 'La Razón' equipara la cobertura mediàtica del 6-F amb la
dels funerals de Franco. Al seu torn, la periodista de la COPE Cristina
López Schlichting signa una columna d’opinió a La Razón –propietat del
Grupo Planeta– on parla de la manifestació del 6F criticant amb duresa
els mitjans de comunicació catalans: “L’enorme xarxa de ràdio i
televisions de la Generalitat bombardeja després a l’audiència amb les
imatges fins a aconseguir el mateix èxtasi col•lectiu que es va
aconseguir amb els funerals de Franco”. I ho rebla així: “Quina asfíxia
una societat tancada sobre si mateixa en un món global, un sistema
polític que revifa el caïnisme”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada