La central nuclear de Garoña pot tornar a operar.
La planta allargarà la seva vida útil fins l’any 2031, sempre que compleixi amb les condicions de seguretat corresponents.
La CUP-CC rebutja que la defensa de Mas negui la desobediència i dirigents del PDEcat assenyalen l'advocat d'Ortega.
Arran
atribueix a Mas, Ortega i Rigau una "traïció a l'independentisme" per
haver-se desmarcat de la desobediència enfront l’Estat.
Fiscalia
ha demanat que es condemnin a presó sis dels nou investigats acusats
d'haver apedregat el cotxe de Montoro el maig del 2014.
El Govern espanyol dóna una medalla a un coronel de la Guàrdia Civil jutjat per tràfic de drogues.
Militars i policies espanyols neguen a Estrasburg la sobirania d’Andorra.
L’exnúmero dos de la Policia espanyola es vanta d’haver infiltrat confidents a l’ANC.
També
explica que va ordenar unes quantes vegades que detinguessin membres de
la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley.
[Barcelona (República Catalana) 08/02/2017]
L’AMIC DEL POBLE
El
ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha aprovat un dictamen
favorable a la reobertura de la central nuclear de Santa María de
Garoña, sempre que l'operador de la planta compleixi amb les inversions
en seguretat que li exigeixin. La central, que està situada a 62
kilòmetres de Burgos, és propietat de Nuclenor, una empresa que està
integrada a parts iguals entre Iberdrola i Endesa.
Tot
i que el CSN ha donat llum verda a la reobertura de la central nuclear,
l'autorització ha de donar-la el Ministeri d'Energia, que decidirà si
autoritza a Nuclenor a tornar a connectar la planta a la xarxa, que
porta tancada des del mes de desembre de l'any 2012. El cicle de vida
útil de la central és de 40 anys, i finalitzava l'any 2011. El segon
govern de José Luis Rodríguez Zapaterova prorrogar-ho fins a l'any 2013,
però la central va tancar sis mesos abans per motius econòmics.
És
per aquest motiu que Nuclenor va sol·licitar l'extensió de l'activitat
de la central fins a l'any 2031, allargant la seva vida útil fins als 60
anys, ja que no hi ha límit legal de funcionament sempre que es
compleixi amb la normativa. La decisió que ha pres el CSN és que la
planta pugui tornar a entrar en funcionament, sempre que compleixi amb
una sèrie de requisits de seguretat, tot i que no haurà de passar les
revisions integrals cada deu anys per seguir operant. Aquesta decisió
pot servir de precedent per la resta de centrals nuclears que hi ha a
Espanya, algunes amb autorització per operar fins a l'any 2020, i
d'altres fins el 2024.
En
aquest sentit, l'Associació Professional de Tècnics en Seguretat
Nuclear i Protecció Radiològica (ASTECSN) ha emès un informe on s'indica
que les millores de seguretat que ha demanat fins ara el CSN no s'han
dut a terme, i que haurien de ser implantades abans d'entrar en
funcionament. La implantació d'un nou sistema de tractament de gasos, la
protecció contra la possible caiguda del sostre de l'edifici de la
turbina, l'aïllament de la contenció primària del reactor o la separació
física dels cables elèctrics de la resta del sistema són algunes de les
mesures que l'ASTECSN exigeix que es compleixin.
La CUP-CC i ARRAN rebutgen que la defensa del 9-N negui la desobediència i dirigents del PDEcat assenyalen l'advocat d'Ortega
La
CUP-CC exterioritza solidaritat amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene
Rigau perquè són jutjats per la celebració de la consulta del 9-N, però
no combrega amb l'estratègia de defensa d'aquests encausats perquè no
estan assumint la desobediència. El diputat cupaire Albert Botran ha
retret a les defenses dels tres membres de l'anterior govern de la
Generalitat que no hagi assumit que van desacatar "una ordre injusta" i
que, en canvi, es vulguin esmunyir a través d'una "escletxa legal".
L'organització
juvenil de l'òrbita cupaire Arran ha anat més enllà atribuint a Mas,
Ortega i Rigau una "traïció a l'independentisme" per haver-se desmarcat
de la desobediència, i troba que els encausats han desaprofitat una
oportunitat per demostrar davant de tothom que estan disposats a
desobeir.
En
la mateixa línia, una figura de l’òrbita cupaire com Pau Llonch ha
expressat a Twitter: "Milhomes desobedient davant la premsa, acatador
davant dels tribunals. Junqueras i Romeva faran el mateix? Flac favor
els fa". Insistint en aquesta idea, ha piulat: "L'estratègia de defensa
avui és la clau. Deixa el cul a l'aire en ulteriors procediments a
aquells que sí desobeeixin". L'advocat d'Ortega
Segons
publica Crónica Global, dirigents del PDEcat culpen Rafael Entrena,
l'advocat (i company sentimental) de l'exvicepresidenta Joana Ortega,
d'haver forçat la tesi que sosté que no es va desobeir el Tribunal
Constitucional. Pensen, segons aquest digital, que Entrena ha empès
l'argumentari en aquest sentit, de manera que els altres lletrats han
hagut d'adaptar-s'hi per no incórrer en contradiccions.
Fiscalia
ha demanat que es condemnin a presó sis dels nou investigats acusats
d'haver apedregat el cotxe de Montoro el maig del 2014
La
Fiscalia ha demanat que es condemnin a presó sis dels nou investigats
acusats d'haver apedregat el cotxe del ministre Cristobal Montoro el
maig del 2014. La fiscalia demana penes que oscil·len entre quatre i
vuit anys de presó i, a més, multes d'entre 200 i 1.000 euros. Els
considera culpables dels delictes de desordre públic amb agreujant de
discriminació per ideologia i d'atemptat a l'autoritat. A més, a un
d'ells se l'acusa d'haver agredit un agent dels Mossos d'Esquadra. Així,
la fiscalia demana una pena de vuit anys de presó, 1.000 euros de multa
i 60 euros d'indemnització pel policia agredit.
Segons
el departament fiscal, els sis acusats formaven part d'un grup
organitzat de cinquanta persones que van cridar proclames contra
Cristobal Montoro i Alícia Sánchez Camacho quan arribaven al local on
s'havia de fet un acte relacionat amb la campanya electoral al Parlament
Europeu a Vilanova i la Geltrú (Garraf).
La Fiscalia demana per als tres restants que paguin una multa de 305 euros per haver malmès el cotxe del ministre Montoro.
Pels
mateixos aldarulls que s'estan investigant, el desembre del 2015 el
jutjat de menors de Barcelona va condemnar un jove a 120 hores de
treballs en benefici de la comunitat i a dues multes, de 775 i 440
euros. Cal considerar que en el moment d'aquests fets el jove encara era
menor d'edat.
El Govern espanyol dóna una medalla a un coronel de la Guàrdia Civil jutjat per tràfic de drogues
 |
| Medalla Cruz de Plata de la Guàrdia Civil |
El
Ministeri del Interior del Govern espanyol va decidir condecorar amb la
Cruz de Plata i va mantenir amb residència oficial a un coronel de la
Guardia Civil al que una jutge estava investigant per presumptes
delictes de tràfic de drogues, suborn, organització criminal i blanqueig
de capitals. Francisco García Santaella va ser processat el 21 de
desembre per la jutgessa titular del Jutjat nombre 2 de Granada. Tot i
això, aquesta condemna no és prou important pel Govern del Regne
d’Espanya ja que va decidir la seva condecoració i permetre-li seguir
ocupant un pavelló oficial en un pavelló oficial en una caserna.
Militars i policies espanyols neguen a Estrasburg la sobirania d’Andorra
Andorra
és una extensió de l’Estat espanyol. Almenys és el que pensen policies,
militars i guàrdies civils espanyols, que han demanat la recusació del
jutge andorrà Pere Pastor Vilanova. Pastor, magistrat del Tribunal
Europeu de Drets Humans (TEDH), no ha admès a tràmit una demanda del
col·lectiu de forces de l’ordre i aquest argumenta que el jutge no és
neutral perquè és andorrà i, segons ell, el Principat depèn d’Espanya.
El col·lectiu demandant, representat per l’advocat Fernando Osuna, ha
reclamat al TEDH que s’elimini el límit imposat a les seves pensions
imposat fa 33 anys. El que plantegen policies i militars espanyols és
que estan discriminats respecte a les víctimes del terrorisme. Les
víctimes cobren íntegrament la seva pensió, mentre que els militars,
policies i guàrdies civils, si pateixen una lesió en acte de servei, la
seva pensió pateix una retallada que pot arribar als 900 euros mensuals,
segons informa l’agència EFE. El cas ha arribat fins a Estrasburg i ha
caigut en mans de Pastor. Aquest no ha admès a tràmit la demanda i,
segons el lletrat, ho ha rebutjat «en dues línies» sense una
argumentació de pes.
L’advocat
ha presentat una recusació contra Pastor perquè considera, en nom dels
seus representats, que «no és legal que un jutge d’un estat resolgui
demandes del seu propi estat, és a dir, un jutge espanyol integrat en el
TEDH no pot tractar de resoldre matèries o litigis en què intervingui
Espanya». Però Pastor és andorrà, nascut l’any 1968, i és jutge del TEDH
a proposta d’Andorra, no d’Espanya.
Els
demandants, però, insisteixen a posar en un mateix sac el Principat
d’Andorra i l’Estat espanyol, ja que, per a ells, tothom coneix la
relació d’Andorra amb Espanya i «la seva dependència administrativa en
diverses qüestions». Osuna basa la «dependència» en temes d’educació, de
defensa i militar i en què un dels dos coprínceps és espanyol,
concretament el bisbe d’Urgell. El lletrat obvia que a Andorra conviuen
tres sistemes educatius (un de propi), que no hi ha exèrcit perquè mai
ha estat en guerra però sí que té Cos de Policia propi, i que el
Coprincipat garanteix la sobirania d’Andorra des del segle XIII.
Pastor
forma part de la Secció Tercera del TEDH, integrada per set jutges, i
presidida pel magistrat espanyol Luis López Guerra. Per als recusadors,
el jutge andorrà està sota les ordres de López Guerra que, per la seva
part, no pot acceptar una demanda que va contra qui l’ha col·locat al
Tribunal Europeu.
Per
tot això, Osuna considera que «el principi d’independència i
imparcialitat judicial del TEDH respecte al poder polític quedaria
qüestionat» i, per tant, exigeix que s’anul·li la no admissió de la
demanda del col·lectiu de les forces de l’ordre, desestimada per Pastor
el passat 1 de desembre.
L’exnúmero dos de la Policia espanyola es vanta d’haver infiltrat confidents a l’ANC
 |
| Eugenio Pino, a l'esquerra |
Eugenio
Pino, ex-número dos de la Policia espanyola, ha concedit una entrevista
exclusiva al diari El Mundo, en què explica unes quantes confidències
de la seva etapa al cos policíac. Una de les més destacades és que la
policia espanyola té confidents dins l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)
que passen informació. Per aquestes fonts, segons Pino, la Policia
espanyola sap com es finança l’organització i “que no paga a Hisenda”.
Els confidents també els van comunicar que sabien on es col·locarien les
urnes durant la votació del 9-N.
Com
a cap operatiu del cos, va ser un dels homes clau de l’anomenada
operació Catalunya. Segons ell, és fals que hi hagués una brigada dins
la policia dedicada a perseguir la corrupció al Principat i els polítics
convergents.
“Al
començament del procés sobiranista ens van arribar moltes informacions
de gent que no estava d’acord amb el rumb que agafava una part de la
política catalana. En cada cas s’escull la persona adient per a
investigar, i no són mai les mateixes”, assegura.
En
matèria de corrupció, assegura que va ordenar unes quantes vegades que
detinguessin membres de la família de l’expresident de la Generalitat
Jordi Pujol Soley. Però no es va fer –diu-- perquè els jutges espanyols
són molt “garantistes”. I afegeix: “Lògicament, en una altra època hi
havia jutges més decidits, però ara són garantistes fins al final i
prefereixen ajustar tot el procés a les proves reals i efectives”.
Precisament
avui, que s’ha publicat l’entrevista, el jutge de l’Audiència Nacional
espanyola José de la Mata ha citat a declarar Eugenio Pino en qualitat
de testimoni per mirar d’aclarir d’on va sortir el llapis de memòria amb
informació dels Pujol que va servir a la Policia per a fer un informe
sobre el cas de la família de l’expresident de la Generalitat. Pino, a
l’entrevista, explica que el llapis de memòria va arribar a la Policia
de la mà del comissari Marcelino Martín Blas, ex responsable d’Afers
Interns de la Policia espanyola, a qui l’havien donat “persones
pròximes” a Método 3. I afegeix: “Aquest n’és l’origen. Potser ha faltat
una acta de lliurament”.
Cal
recordar que el jutge va posar l’informe en quarantena perquè no
quedava clar, precisament, l’origen del dispositiu electrònic. De la
Mata ha citat també Martín Blas i dos representants de l’empresa de
detectius Método 3.
Sobre
el fals compte corrent de Xavier Trias a Suïssa, Pino manté que és
verídic, perquè la informació els va arribar d’una font molt bona. A
més, afirma que van anar Suïssa a comprovar-ho: “Ens van ensenyar
captures de pantalla i ens van deixar fotografiar-les. Hi ha uns quants
policies que en són testimonis”.
També
sobre l’operació Catalunya, nega haver rebut cap ordre de l’exministre
d’Interior Jorge Fernández Díaz per investigar polítics catalans. I
afegeix que va ser “un gran ministre”.
Per la seva banda, l’ANC ha reaccionat a les declaracions d’Eugenio Pino amb un piulet irònic a Twitter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada