 |
| El fort vent treu la bandera monàrquica espanyola del Palau de Justícia |
Un
fort cop de vent tomba a dalt del Palau de Justícia de Barcelona les
banderes de la monarquia espanyola i de la Unió Europea mentre es manté
dempeus la senyera.
La monarquia borbònica criminalitza a Catalunya la democràcia directa col·lectiva en el cas 9-N.
Els que acceptaren el pacte amb el franquisme el 1977 ara passen pels tribunals de l’Estat.
Escenificació de la ruptura de la burgesia nacional catalana amb les oligarquies castellanes.
Inici
de la revolució burgesa catalana i necessitat històrica a tornar a la
independència catalana del triomf proletari del 19 de juliol de 1936.
La irritació de la premsa de Madrid pel recorregut multitudinari de Mas, Ortega i Rigau.
Els mitjans espanyols han tendit a reduir o ridiculitzar la manifestació al passeig Lluís Companys.
El ministre de Justícia titlla de "numeret" el suport a Artur Mas.
Rafael Catalá reitera que no hi haurà referèndum català.
Fernández Díaz, assenyalat pels àudios del Fernándezgate.
L’exministre va autoritzar les gravacions al seu despatx, segons El Independiente.
[Barcelona (República Catalana) 06/02/2017]
L’ANIC DEL POBLE
Un
fort cop de vent tomba a dalt del Palau de Justícia de Barcelona les
banderes de la monarquia espanyola i de la Unió Europea mentre es manté
dempeus la senyera. En aquell moment la monarquia borbònica criminalitza
a Catalunya la democràcia directa col·lectiva en el cas 9-N en una
mostra de decadència de que fou l’imperi espanyol. Espanya penjada en
una canya, si la canya cau: Espanya adéu siau. Realment, els mateixos
burgesos i petit burgesos catalans que acceptaren el pacte amb el
franquisme el 1977 ara passen pels tribunals de l’Estat espanyol. Amb el
pas sota l’Arc de Triomf, al passeig Lluís Companys de Barcelona, de la
comitiva des del Palau de la Generalitat al Palau de Justícia s’ha
viscut a través d’uns cinquanta mil petits burgesos, funcionaris i
burgesos –sense presència de la classe obrera catalana que aquesta hora
era explotada en la feina per aquesta mateixa petita burgesia i burgesia
nacional al servei de la banca i del capitalisme mundial de la
globalització neoiberal-- congregades des de primera hora del matí
d’aquest dilluns una escenificació de la ruptura de la burgesia nacional catalana amb les oligarquies castellanes
Aquest
inici avui de la revolució burgesa catalana és una necessitat
dialèctica històrica que no tindrà cap sentit històric fora del fet de
poder recuperar la independència catalana del triomf proletari del 19 de
juliol de 1936. Però la revolució burgesa de febrer no ens alliberarà
del jou oligàrquic castellà, doncs l’alliberament nacional català solant
serà possible amb una revolució proletària que imposi la independència i
el socialisme autogestionari i autogestionat, com la independència de
fet del 19 de juliol de 1936 sorgida de les barricades obreres de
Barcelona, estrangulada per la reacció republicana burgesa i stalinista
el maig de 1937.
Alguna
cosa de rupturista van tenir les urnes de cartró del 9-N, ja que de
manera autoconvocada i amb voluntariat es va exercit la funció
col·lectiva de la democràcia directa autodeterminada en la voluntat
manifesta i proclamada de gaudir d’un procés de república independent
catalana, que cal defensar de totes i a totes enfront la inquisició
monàrquica espanyola, que avui per avui solament podem treure’ns de
sobre en les comarques catalanes, cantó per cantó alliberat dels Borbons
en aquest primer quart del segle XXI. No hi haurà independència real i
efectiva sense la construcció d’una societat catalana que sigui
socialista autogestionària vers el Comunisme autogestionat ecologista
llibertari.
Per
molts anarquistes, l’escenificació de seguici del processat Artur Mas,
per haver estat president de la Generalitat de Catalunya el 9-N, sota
l’Arc de Triomf de Barcelona i envoltat de la multitud amb banderes i
cants dels Segadors, ens feia pensar en l’entrada triomfal del general
Charles De Gaulle a París l’agost de 1944. En ambdues ocasions, tot
canvia però el domini capitalista segueix explotant, espoliant i
oprimint la classe obrera a casa nostra o a la República francesa. Però
mentre la situació d’ocupació imperialista aliada de París no va
permetre cap revolució social avui el socialisme revolucionari cal que
inici les passes necessàries per impulsar al Principat de Catalunya la
revolució proletària, tot recuperant el poder perdut el maig de 1937,
una situació de derrota obrera que va permetre l’entrada triomfal de
l’exèrcit franquista a Barcelona i provocà la trista Retirada de primers
de febrer de 1939. Cal recuperar l’orgull de classe i enderrocar el
domini del Capital a casa nostra a partir del mateix moment de l’atac
borbònic contra les institucions catalanes, com el 19 de Juliol de 1936
va fer el proletariat enfront l’aixecament facciós franquista. Aleshores
les banderes negres i vermelles desfilaran per Catalunya al costat de
l’estel vermell solitari de l’emancipació nacional.
Els mitjans espanyols han tendit a reduir o ridiculitzar la manifestació al passeig Lluís Companys
De
la jornada d’avui pel judici a un expresident de la Generalitat de
Catalunya i dues ex conselleres per haver impulsat el procés
participatiu del 9-N, allò que més ha irritat la majoria de la premsa
espanyola ha estat el recorregut a peu que han fet els acusats des del
Palau de la Generalitat, on els havia rebut el president Carles
Puigdemont, fins a la seu del tribunal al Palau de Justícia al passeig
Lluís Companys.
El
diari El País ha destacat al llarg del matí el judici al 9-N com a tema
principal, i ho acompanyava d’una crònica titulada: ‘De Palau a Palau
passant per l’Arc del Triomf’, que destacava que “Mas, Ortega i Rigau
s’han fet un bany de masses abans d’asseure’s al banc amb una posada en
escena perfectament planificada i entre crits continus d’independència,
no esteu sols i ni un pas enrere”. El diari ha fet una descripció del
recorregut, els carrers i els llocs simbòlics per on han passat, com el
Fossar de les Moreres i el Born. I ha destacat que “Mas, Ortega i Rigau
no tenien pressa per arribar [al jutjat] i desitjaven continuar el bany
de masses”.
A
la tarda, aquest diari ha acabat reduint el tema pràcticament fins a
fer-lo invisible a la portada, i la crònica n’ha acabat desapareixent
del web. Ha estat la tònica general dels mitjans espanyols: a mesura que
augmentava la presència del judici al 9-N a la premsa de tot el món,
disminuïa en la premsa de Madrid.
El
concepte de “bany de masses” dels tres acusats s’ha anat repetint en
les cròniques que han mirat de disminuir i fins i tot ridiculitzar la
multitudinària mostra de suport a Mas, Ortega i Rigau. Així s’ha titulat
la crònica del diari El Mundo. “Aquest dilluns el moment buscat per a
la posteritat era el pas de Mas i la comitiva principal sota l’Arc de
Triomf”.
El
diari La Razón també hi ha insistit. “Mas i els seus consellers ja
tenen el seu passeig triomfal”, diu el titular de la crònica, que és
il·lustrada amb una foto no pas del passeig Lluís Companys, que era ple
de milers de manifestants, sinó d’un punt de vista molt més tancat, on
no es veu gaire gent, en un carrer molt més estret.
La
crònica del digital El Confidencial parla de “processó triomfal de Mas
fins al tribunal que el converteix en màrtir”. Inclou comentaris com
ara: “La gent ha faltat a la feina i ha gastat els seus diners per
arribar fins aquí”. I afegeix: “No es pot parlar que hagi estat una
manifestació espontània del poble, o d’una part del poble. Els mitjans
catalans fa dues setmanes que anuncien insistentment la que seria una
enorme concentració ciutadana, és a dir, convocant-la. Aquí s’han
assolit nivells de manipulació inèdits, fins i tot per a una societat
acostumada a la polarització”.
Però
el titular que segurament s’endú el premi de sorprenent és el de la
crònica d’Ok Diario, el diari dirigit per Eduardo Inda. Malgrat
l’evidència de la dificultat d’avançar cap al tribunal per la gentada
que hi havia, el titular ha estat: “Mas, Ortega i Rigau es riuen del
tribunal arribant mitja hora tard”. I en el text diu que “duien un pas
lent i es feien fotografies en diversos punts del curt recorregut, en
què s’han recreat fins i tot quan el rellotge ja superava les 9:00”.
Més: “Amb gest relaxat i entre crits de joia d’incondicionals, com si de
salvadors o de màrtirs es tractés, els presumptes delinqüents han
arribat a pujar a una tarima a saludar a les portes del jutjat,
pressionant encara més uns magistrats que el Ministeri de Justícia no
dubta que procediran aliens a la teatralització muntada a l’exterior”. I
encara que sembli mentida, acaba així: “S’especulava que els acusats
busquessin el retard per obligar els Mossos d’Esquadra a actuar per
fer-los afanyar i seure al banc dels acusats. Si era així, no han
aconseguit la foto malgrat haver estirat més del compte el temps de
compareixença, fent esperar als responsables d’aplicar la llei”.
Rafael Catalá reitera que no hi haurà referèndum català
El
ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha etiquetat de "numeret" impropi
d'una democràcia la manifestació de milers de persones que han donat
suport a l'expresident Artur Mas, a l'exvicepresidenta Joana Ortega i
l'exconsellera Irene Rigauabans que comencés el judici per
l'organització de la consulta sobiranista del 9-N. En declaracions a la
COPE, Catalá també ha reiterat que no se celebrarà cap referèndum a
Catalunya i que el Govern espanyol té estudiades "totes les
alternatives". "A Catalunya, estan mirant de confondre", ha afegit. En
aquest sentit, considera que "la democràcia és el respecte a les
institucions, mentre que el que s'està fent avui no és respectar el
poder judicial". Acompanyats d'un bany de masses, Mas, Ortega i Rigau
han accedit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb retard, la
qual cosa no ha agradat a la sala, que s'ha constituït a les 9 en punt.
Fernández Díaz, assenyalat pels àudios del Fernándezgate
L’anterior
ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va autoritzar la
instal·lació d’un dispositiu per enregistrar els àudios de converses que
mantenia en el seu despatx oficial, segons revela El Independiente.
Aquest nou diari digital recull la versió de fonts properes a Fernández
Díaz que neguen que l’aleshores titular d’Interior sabés que s’estava
gravant l’àudio de la seva coneguda conversa amb l’exdirector de
l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, però obre la seva
informació assenyalant que fonts solvents han confirmat que el ministre
n’era conscient. Segons El Independiente --fundat per l’exdirector del
diari El Mundo Casimiro García-- Abadillo-, l’autorització per part de
Fernández Díaz explicaria per què la investigació que va endegar la
Policia Judicial va concloure sense resultats i per què l’aleshores
ministre no es va querellar contra el diari Público, que havia revelat
els àudios de la seva conversa amb De Alfonso, on parlaven de destapar
escàndols sobre dirigents de formacions independentistes catalanes. El
Independiente diu que basa la seva informació en diverses fonts que
assenyalen que Fernández Díaz va donar el vistiplau a la col·locació
d’un dispositiu de gravació per recomanació del comissari Eugenio Pino,
director adjunt operatiu de la Policia Nacional i home de la seva
confiança. Segons la mateixa informació, el sistema d’enregistrament es
va instal·lar l’octubre del 2014 amb l’objectiu de tenir proves sobre
allò que interlocutors del ministre, com De Alfonso, havien dit per si
es donava el cas d’un eventual desmentit o d’un pas enrere. Pel que fa a
l’exdirector d’Antifrau, les fonts del diari El Independiente expliquen
que Interior no les tenia totes amb ell perquè va ser nomenat a
proposta de CiU i perquè tenia fama de gravar les seves converses.
El
sistema d’enregistrament va funcionar durant mesos, per la qual cosa
s’apunta que existeixen més gravacions com la revelada pel digital
Público captades al despatx de Fernández Díaz, de qui es diu que estava
“obsessionat” amb el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada