La
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny respon amb la Tercera
Marxa pel Territori a la resolució del Departament de Territori i
Sostenibilitat que dóna el vistiplau a l'asfaltatge de la pista Les
Illes-Sant Marçal.
La
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny qüestiona públicament
per què ha d'existir aquesta carretera, ja que fins a la data "ningú ha
demostrat la seva necessitat".
"Què
o a qui es pretén connectar? Perquè no serà a veïns, inexistents a
aquesta banda de la vall, ni a persones que hagin d'anar a treballar a
l'altra banda del Montseny", afirmaven des de la CSM.
 |
| El Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès un comunicat on es deia que la ponència ambiental havia resolt emetre una declaració d'impacte ambiental favorable al projecte |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 16/01/2017
Les Illes/Sant Marçal/Montseny (Baix Montseny,
Vallès Oriental).-
 |
| L'objectiu d'aquesta III Marxa pel Territori, a més de paralitzar el projecte, era també fer extensiu el problema a la resta del territori |
Llegim a DIRECTA que ahir diumenge 15 de gener, a
dos quarts d'onze del matí, començava la Tercera Marxa pel Territori per
impedir la construcció de la carretera les Illes-Sant Marçal, al
municipi de Montseny (Baix Montseny, Vallès Oriental), organitzada per
la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), junt amb
desenes d'entitats, plataformes i associacions.
Tres
anys després que s'iniciés el projecte, ara en la seva segona fase, el
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
ha emès un comunicat on es deia que la ponència ambiental havia resolt
emetre una declaració d'impacte ambiental favorable al projecte
d'arranjament i pavimentació de la pista. El que per a la Coordinadora
és "eufemismes a banda, voler construir una nova carretera a l'indret
més delicat del parc". La pista forestal està situada a la vall de la
Tordera, entre les muntanyes de les Agudes i el Matagalls i, segons
afirma la Coordinadora, és perfectament transitable i la poden fer
servir vehicles d'emergència.
El
projecte les Illes-Sant Marçal dóna aquest nom a la carretera perquè
uneix l'església de Sant Marçal, convertida en un hotel restaurant
--actualment tancat--, Sant Bernat, on també hi ha un altre hotel, el
Càmping de les Illes --propietat del que era el regidor de cultura de
l'Ajuntament de Montseny quan es va iniciar el projecte--, i el que
podria ser un nou hotel.
Carles
Lumeras, membre de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny,
explica que aquest nou hotel se situaria a la finca d'Els Terrers, un
mas abandonat i en runes que l'Ajuntament pretén requalificar com a ús
hoteler en el nou Catàleg de Masies del municipi. Segons Lumeras aquest
és l'únic argument per seguir amb el projecte endavant, ja que la
rehabilitació no es podria efectuar sense la carretera. Davant aquest
extrem, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny qüestiona
públicament per què ha d'existir aquesta carretera, ja que fins a la
data "ningú ha demostrat la seva necessitat".
Andreu
Ubach, membre de la CSM, creu que aquest asfaltatge no porta cap
benefici, només la possibilitat de massificar més el Montseny, que
s'ompli més de cotxes i es procedeixi a construir més i més. Aquesta
pista a part de suposar un impacte ambiental, denuncia Ubach, "amaga
darrere una trama que s'ensuma des d'un inici com especulativa perquè es
dedica a unir punts turístics".
La
Coordinadora creu que polítics i promotors de la comarca tenen una
visió del Montseny com a parc temàtic més que no pas com espai natural
protegit. Així, el títol del projecte: Pavimentació del camí de connexió
genera una pregunta a la CSM: "què o a qui es pretén connectar? Perquè
no serà a veïns, inexistents a aquesta banda de la vall, ni a persones
que hagin d'anar a treballar a l'altra banda del Montseny", afirmava
Ycobalzeta. "L'únic interès per als especuladors és que el Montseny
reuneix totes les condicions necessàries per a una bona inversió: per la
seva situació estratègica i pels seus valors naturals únics", seguia.
L'objectiu
d'aquesta III Marxa pel Territori, a més de paralitzar el projecte, era
també fer extensiu el problema a la resta del territori, ja que entenen
que aquest no és tan sols una qüestió local ni tan sols de les
comarques que integren el Parc Natural del Montseny, sinó que el
problema "s'ha de plantejar a escala de país i no es pot amagar sota el
paraigua de la suposada autonomia municipal", ja que "si aconsegueixen
eliminar les traves legals al Montseny, també ho faran als altres espais
naturals".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada