El
Tribunal Superior de Justícia declara nul·la la modificació del POUM
que integrava 50.462 metres quadrats de sòl no urbanitzable d'especial
protecció dins el polígon El Trust
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/01/2017
Cassà de la Selva (Gironès).-
Llegim en la premsa convencional que la
Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera, representada pel lletrat
David Garcia-Quintas, ha guanyat el pols al Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat i a l'Ajuntament de Cassà de la Selva
(Gironès) en aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) impedeixi la construcció d'una planta incineradora de
biomassa per generar electricitat de 50.462 metres quadrats.
L'Ajuntament havia ampliat el sector industrial el Trust per permetre
l'edificació d'aquesta infraestructura en sòl rústic protegit i la
Comissió Territorial d'Urbanisme hi va donar el vistiplau limitant a
14.757 metres quadrats la superfície urbanitzable i autoritzant a que la
resta de terreny s'usés com a zona d'emmagatzematge de combustible.
La
sentència, dictada per la secció tercera de la sala del Contenciós
Administratiu del TSJC en data 21 de desembre de 2016, declara nul·la de
ple dret la modificació del Pla d'ordenació urbanística (POUM) de Cassà
que autoritzava la construcció d'aquesta planta en sòl no urbanitzable
especialment protegit --el POUM de 2009 l'havia inclòs a l'espai natural
Serra de les Gavarres--.
L'alt
tribunal fa constar que existia la possibilitat d'autoritzar aquesta
incineradora generadora d'electricitat en cas que «s'hagués d'ubicar
necessàriament» en aquest espai però davant la pobresa dels arguments
esgrimits per l'Ajuntament, «que en part semblen tòpics a l'ús», el TSJC
troba fora de lloc haver de «sacrificar» terreny protegit. La sentència
és especialment dura amb l'Ajuntament i li recrimina el fet que «més
enllà de buscar l'opció més còmoda i beneficiosa per a l'empresa
explotadora de la planta Enerfust XXI» no hagi aportat cap raó que
permeti justificar la necessitat d'ubicar la planta en sòl de protecció
especial.
El
TSJC fonamenta la seva decisió en el fet que existia una alternativa a
la construcció de la planta de biomassa que passava per deixar-la
aixecar al sector de Ca l'Adrià, el qual està integrat per sòl
industrial. L'Ajuntament va descartar situar-la allà «per no perjudicar
usos residencials, hotelers i de restauració», «per l'expressament
qualificat com a 'sever impacte paisatgístic'» i per trobar-se allunyada
de la subestació elèctrica.
La
dèbil argumentació de l'Ajuntament per evitar autoritzar la construcció
de la planta en terreny industrial (Ca l'Adrià) i sí en terreny
protegit (el Trust) ha sigut severament criticada pel tribunal fins al
punt de preguntar-se irònicament «per quin moitu va crear [l'Ajuntament
de Cassà] un sector industrial en aquell lloc [Ca l'Adrià]» si era tan
important mantenir l'statu quo residencial, hoteler i de restauració
d'aquell sector.
Per art de màgia
Per
més que la Comissió Territorial d'Urbanisme autoritzés la modificació
del POUM de Cassà de la Selva per adaptar la normativa a les necessitats
de l'empresa que volia crear la planta de biomassa, el tribunal
considera que es tracta d'una maniobra estranya que ha de declarar-se
nul·la. En primer lloc, perquè «cap dada objectiva» explica com, sense
cap tipus de transició, un terreny no urbanitzable passi a ser
urbanitzable «de la nit al dia»; i en segon terme perquè havia de ser el
Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Ajuntament de Cassà els
que acreditessin la necessitat imprescindible d'aquest canvi normatiu
que suposa una «devaluació» del sòl protegit.
La
sentència dóna a entendre que l'Ajuntament va tractar de canviar els
usos del terreny forçant l'ampliació del polígon consolidat El Trust en
direcció als 50.462 metres quadrats que necessitava Enerfust XXI per
aixecar la seva planta. I això perquè «tampoc s'ha provat que els
serveis existents fins a la data en l'esmentat polígon, fossin
suficients per satisfer els requeriments derivats de l'ampliació de sòl
urbanitzable».
L'alt
tribunal finalitza els fonaments de la sentència indicant que la
modificació del POUM «hauria d'haver merescut una valoració negativa per
part del Departament de Territori i Sostenibilitat» d'acord al Text
refós de la Llei d'Urbanisme.
Batalla des de l’any 2010
Encara
que de la construcció de la planta de biomassa amb incineradora se'n
parla des de 2008, no va ser fins mitjan 2010 que l'oposició veïnal es
va organitzar a través de la Plataforma Antiincineradora
Cassà-Llagostera per evitar la materialització del projecte. Més enllà
de la ubicació de la infraestructura en una zona de protecció especial,
la plataforma també considerava injustificada la modificació del POUM
per haver-s’hi fet a instàncies d'una empresa privada i perquè
l'activitat afectaria la riera Cagarella i trencaria un espai que també
és un connector ecològic. No obstant això, el TSJC únicament ha tingut
en compte la qüestió del sòl no urbanitzable d'especial protecció per
dictar la seva resolució.
La
sentència no és ferma i tant l'Ajuntament de Cassà com el Departament
de Territori i Sostenibilitat poden presentar un recurs de cassació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada