En
el decurs de la Retirada de febrer de 1939, tota la seva família,
llevat de dos germans majors que lluitaven al front, creuà el Pirineu.
El seu pare va ser internat als camps de concentració d'Argelers de la
Marenda i de Bram i ell, que només tenia 16 anys, i una part de la seva
família, va ser enviat al departament de les Vosges.
Alberto
Payán:
El 4 de gener de 1923 neix a La Línea de la Concepción (Cadis,
Andalusia) l'anarcosindicalista Alberto Payán.
El
juliol de 1936, quan el cop militar feixista, la seva família es
trobava a Tànger (Marroc) –aleshores una ciutat en condomini de zona
internacional-- on el seu pare treballava de lampista i ell estudiava a
l'Escola Francesa.
L'abril de 1937 tota la seva família aconseguí arribar a Barcelona, on continuà els seus estudis a l'escola catalana.
En
el decurs de la Retirada de febrer de 1939, tota la seva família,
llevat de dos germans majors que lluitaven al front, creuà el Pirineu.
El seu pare va ser internat als camps de concentració d'Argelers de la
Marenda (Rosselló) i de Bram (Aude, Llenguadoc, Occitània) i ell, que
només tenia 16 anys, i una part de la seva família, va ser enviat al
departament de les Vosges (Lorena, Gran Est). Després de tres mesos,
quan la guerra interimperiasta amb Alemanya era imminent, va ser enviat a
un camp de refugiats a Garait (Cruesa, Llemosí, Occitània). El maig de
1940, amb la declaració de guerra, el camp va ser clausurat i esdevingué
la seu d'una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Mentre les
seves germanes eren enviades a realitzar tasques agrícoles, ell fou
destinat a la construcció d'una fàbrica de cartutxos.
Durant
l'ocupació alemanya treballà als boscos per abastir de fusta les
fàbriques d'esclops. En 1944 s'afilià a la Federació Local de Garait de
la Confederació Nacional del Treball (CNT), que comptava aleshores amb
una trentena de militants. Va ser nomenat comptable d'aquesta Federació
Local, encarregat de distribuir els segells de cotització als militants.
En
1946, buscant feina, s'establí a Montluçon (Alier, Borbonès, Alvèrnia,
Occitània) on trobà feina a la fàbrica Dunlop, treball en el qual restà
fins al 1981. Militant de la Federació Local de Montluçon de la CNT-AIT,
entre 1962 i 1963 fou secretari d'Administració de la CNT del massís
septentrional (Occitània). En 1978 fou nomenat tresorer de la Federació
Local de Montluçon i entre 1982 i 1989 exercí d'administrador de la CNT
del massís septentrional.
El
seu testimoni va ser recollit per Pierre Buboisset en el seu llibre La
CNT en exil. Une présence libertaire espagnole dans le Puy-de-Dôme de
1945 à 1975.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada