El
26 de novembre de 1948 creuà el Pirineu amb Celedonio García, Josep
Lluís Facerias, G. i el guia Jesús Martínez Maluenda. Després de
travessar la carretera de Berga a Ripoll) Wenceslao tenia molt inflats
els peus. El grup anava per la riera de Santa Maria de Merlès per les
Lloses. Decidí buscar refugi en una cavorca per descansar. Martínez i
Facerias van anar a comprar menjar en un mas. Al capvespre el grup
emprengué viatge cap a Artés fins arribar a Sant Vicenç de Castellet i
agafar un tren fins a Barcelona.
En
una ocasió, després de caminar durant vuit dies des de Manresa el grup
«Los Maños» arribà a Perpinyà, on Wenceslao i els seus companys van
coincidir a la ciutat casualment amb Facerias, Guillermo Ganuza Navarro,
Jesús Martínez Maluenda i Juan Serrano.
Wenceslao
Jiménez Orive:
El 28 de gener de 1922 neix a Xijón (Astúries)
l'anarquista, anarcosindicalista i resistent llibertari antifranquista
Wenceslao Jiménez Orive --alguns citen el seu primer llinatge com
Giménez--, conegut com Wences i Jimeno. Era el major de quatre germans
(Enrique, Rodolfo i Vitoria). Quan era un infant es traslladà amb la
seva família a Saragossa (Aragó), ja que el seu pare, ferroviari, havia
estat destinat a la ciutat. Aquest, militant anarcosindicalista, va ser
nomenat secretari del Sindicat de Ferroviaris de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) de Saragossa.
Després
del cop d’estat militar franquista, en els primers dies d'agost de
1936, quan el seu pare feia el servei d'interventor entre Saragossa i
Canfranc (Jacetània, Osca, Aragó), fou detingut, baixat a l'estació de
Jaca (Jacetània, Osca) i afusellat pels feixistes amb altres confederals
a les afores de la ciutat.
Aleshores
Wenceslao estudiava disseny a l'Escola Industrial de Saragossa i més
tard abandonà els estudis per no haver d'afiliar-se a la Falange.
Esdevingué ferroviari i a començaments dels anys quaranta va ser
detingut en dues ocasions per repartir propaganda antifranquista i
anarcosindicalista.
En
1946 s'ajuntà amb un grup de les Joventuts Socialistes, però gràcies al
militant llibertari Ignacio Zubizarreta Aspas (Zubi) s'adherí a la
clandestina Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).
L'agost de 1946 va ser detingut, amb Zubizarreta, a Saragossa; brutalment torturat, fou alliberat tres mesos després.
El juliol de 1947 fou nomenat delegat d'Aragó al Ple Nacional de Regionals de la FIJL que se celebrà a Madrid.
El
maig de 1947 participà en un intent d'atemptat contra el dictador
Francisco Franco a la carretera nacional Madrid-Saragossa, a l'alçada
del Puerto de la Muela (La Muela, Valdejalón, Saragossa), a prop de
Calatayud (Saragossa), i com que no reeixí marxà a la serra on s'integrà
en un grup de la guerrilla rural. Decebut per la ineficàcia d'aquesta
mena de guerrilla, passà la frontera del Pirineu, on va fer feina primer
a Lió (Roine, Alvèrnia Roine-Alps, Occitània) i després a París (Illa
de França) com a obrer ajustador. Establí contactes amb l'activista
anarquista Josep Lluís Facerias i s'integrà en el seu grup de guerrilla
urbana llibertària. Durant la seva estada a l’hexàgon francès havia
elaborat un esquema d'organització i d'actuació clandestina, projecte
que, en nom de diversos grups d'acció, pensava sotmetre a la Comissió de
Defensa del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i a la Comissió de
Relacions de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) en l'Exili, un
esquema, com que l'estructura orgànica de l'MLE no es modificà, quedà
com un simple esborrany.
El
26 de novembre de 1948 creuà en direcció sud el Pirineu amb Celedonio
García, Josep Lluís Facerias, G. i el guia Jesús Martínez Maluenda (El
Maño). Anaven a pas accelerat i després de travessar la carretera de
Berga (Berguedà) a Ripoll (Ripollès) Wenceslao tenia molt inflats els
peus. El grup anava per la riera de Santa Maria de Merlès (Lluçanès,
Berguedà) per les Lloses (Ripollès). Decidí buscar refugi en una cavorca
per descansar. Martínez i Facerias van anar a comprar menjar en un mas
freqüentat per contrabandistes. Al capvespre, una vegada el grup havia
reposat i menjat emprengué viatge cap a Artés (Bages) fins arribar a un
mas que hi ha prop de Sant Vicenç de Castellet (Bages), on es canviaren
de la roba de muntanya per la de ciutat ja havien d’agafar el tren fins a
Barcelona.
A
causa de certes discrepàncies amb Facerias, a Barcelona creà el febrer
de 1949 el seu propi grup («Los Maños»), que fou força actiu a
Barcelona, Madrid i altres zones.
La primera acció de («Los Maños», aquell mateix febrer de 1949, fou atemptar contra el confident Antonio Seba Amorós.
El
2 de març de 1949, amb els germans Josep i Francesc Sabaté Llopart,
Simón Gracia Fleringan, Carlos Vidal Pasanau, José López Penedo i Josep
Lluís Facerías, participà en el metrallament a Barcelona de l'automòbil
d'Eduardo Quintela Boveda, cap de Brigada Politicosocial de la policia,
que justament aquell dia no viatjava al cotxe.
Mentre
Cèsar Saborit Roig es quedava a Barcelona, acompanyats pel guia
Francesc Denís (El Català), una part del grup «Los Maños», amb el mateix
Wenceslao, sortí de Manresa (Bages) en direcció a la frontera
pirinenca. Després de caminar durant vuit dies el grup arribà a Perpinyà
(Rosselló) on Wenceslao i els seus companys van coincidir a la ciutat
casualment amb Facerias, Guillermo Ganuza Navarro, Jesús Martínez
Maluenda i Juan Serrano, que es disposaven a travessar el Pirineu en
direcció a Barcelona.
El
22 de desembre de 1949, amb altres companys --Daniel G. M. (Rodolfo),
Salvador Luis Benito (Salgado), Plácido Ortiz Gratal i Simon Gracia
Fleringan--, marxà se nou a Barcelona per ocupà el lloc d'altres
militants caiguts en la repressió (Julio Rodríguez, José Luis Barrao,
Francisco Martínez, etc.).
Wenceslao
Jiménez Orive va ser tirotejat sense previ avís per la policia el 9 de
gener de 1950 en un carrer de Barcelona. Ferit, per no caure pres a mans
de les forces de repressió de la dictadura franquista, se suïcidà
prenent una càpsula de cianur que portava muntada a la part superior de
la ploma estilogràfica. El seu grup havia estat delatat per Niceto
Pardillo Manzanero (El Chaval), un cenetista expulsat de «Los Maños» per
mala conducta, al comissari de policia Pedro Polo Borreguero. Niceto
Pardillo va ser protegit pel franquisme i la tardor de 1976 es va
descobrir que treballava amb el nom de Niceto Borrell en els tallers del
diari LA VANGUARDIA, a Barcelona, on anys enrere havia patit un
accident i s’havia quedat sense dits a la mà dreta. Una vegada detectat
per militants llibertaris va deixar la feina i novament desapareix. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada