El
maig de 1948 sortí del poble de Arboçols, al Conflent, amb l’expedició
guerrillera d’en Quico Sabaté i el seu germà Josep, Ramon Vila
Capdevila, Josep Dot, Alejandro Tibucio, Carles Vidal Pasanau i
‘Benítez’
Francisco
Martínez Márquez:
El 27 de gener de 1922 neix al barri del Clot de
Barcelona el militant anarquista i anarcosindicalista i guerriller
antifranquista llibertari Francisco Martínez Márquez, conegut sota els
pseudònims de Paco i Porthos. Freqüentà l'escola racionalista «Natura»,
fundada pel Sindicat Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball
(CNT), i l'Ateneu Llibertari del Clot.
Ben
aviat s'afilià a les Joventuts Llibertàries. Després d'haver participat
el juliol de 1936 en els combats contra els colpistes feixistes i en
maig de 1937 en els enfrontaments contra els stalinistes als carres
barcelonins, el març de 1938 marxà cap al front enquadrat en els
Batallons de Joventut.
Ferit
en una cama, va ser enviat a la reraguarda fins la Retirada de febrer
de 1939, quan s'exilià amb els seus pares i després participà en la
Resistència contra els alemanys.
Entre
1944 i 1954 fou membre del Batalló «Libertad», format gairebé totalment
per llibertaris de la Península, i participà en la presa de les últimes
posicions alemanyes al front de l'Atlàntic (Pointe de Grave i Royan).
Després
de l'Alliberament, milità en la Federació Local de la CNT-AIT de Tolosa
de Llenguadoc (Alt Garona, Migdia Pirineu, Occitània) i el maig de 1945
fou delegat en el Primer Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE)
en l'Exili celebrat a París (Illa de França). El març de 1946, en el
Segon Congrés celebrat a Tolosa de Llenguadoc, va ser nomenat secretari
de Coordinació en el Comitè Nacional de la Federació Ibèrica de
Joventuts Llibertàries (FIJL) i aquest mateix any va fer mítings a La
Sala (Avairon, Migdia Pirineu, Occitània) i Marsella (Boques del Roine,
Provença, Occitània).
En
1947 passà, com a delegat de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de
la FIJL, a la Península per a partipar-hi en la lluita clandestina
antifranquista. El juliol de 1947 representà l'Exili en els plens
nacionals de la FAI i de la FIJL celebrats a Madrid (Castella la Nova) i
l'octubre assistí a la Plenària de les Joventuts Llibertàries de Tolosa
de Llenguadoc, com a representant del seu Comitè Nacional.
En
1948 participà en les accions guerrilleres a la vall del Segre i en les
del grup de Francesc Sabaté Llopart (Quico). També fou membre del grup
d'acció «Tres de Mayo», amb Liberto Sarrau, Raul Carballeira i Joaquina
Dorado Pita. El 15 de maig de 1948 Quico Sabaté fugí d’un control de la
Gendarmeria en la carretera Nacional-115, prop del veïnat de la
Cabanassa, a Ceret (Vallespir), a 8 quilòmetres
de la frontera. Poc després, hi va haver un registre al mas Casanova
Llobeta, amb presència de la companya d’en Quico, Leonor. Aleshores,
Sabaté s’amagà a casa del seu amic Jacques Pignol, a Arboçols
(Conflent), a pocs quilòmetres. D’allà sortí l’expedició guerrillera
d’en Quico Sabaté amb el seu germà Josep i Francisco Martínez Márquez,
Ramon Vila Capdevila, Josep Dot, Alejandro Tibucio, Carles Vidal Pasanau
i ‘Benítez’.
En
1949 va ser membre del Comissió de Defensa de l'Interior (CDI) a
Barcelona i el març d'aquell any acompanyà a l’altra banda del Pirineu
Josep Sabaté Llopart, que estava ferit.
El
18 de febrer de 1949, amb Santiago Amir Guañas (El Sheriff), Ginés
Urrea Piña i altres companys, participà en l'expropiació de la sucursal
al passeig Sant Joan de Barcelona del Banc Central, portant-se 77.699
pessetes.
El
26 de febrer de 1949 quan un operatiu policial, encapçalat per Pedro
Polo Borreguero, tractava de capturar-lo a l’entrada del Cinema Amèrica,
a l’avinguda marquès del Duero núm. 21 (ara avinguda del Paral·lel),
els germans Sabaté, Josep González Puig i Francesc Massip Valls van
abatre el policia Oswaldo Blanco Gregorio a l’entrada del Cinema Condal,
al núm. 91 de la mateixa avinguda barcelonina.
El
15 de maig de 1949 atemptà, amb altres companys, contra els consolats
del Perú i del Brasil a Barcelona, a resultes de la votació d'aquests
dos països a favor de l'entrada de l'Espanya franquista en
l'Organització de Nacions Unides (ONU).
El
20 de maig de 1949, amb Santiago Amir Guañas, Ginés Urrea Piña i
Antonio Moreno Alarcón, es presentà en el domicili del contractista
d'obres públiques Francesc Puig Alemany, al carrer Tarragona núm. 36 de
Barcelona i, fent-se passar per inspectors d'impostos, recaptaren 75.000
pessetes per al Moviment Llibertari.
El
2 de juliol de 1949, amb Domingo Ibars Juanias, Pere Adrover Font,
Arquímedes Serrano Ovejas i César Saborit Carralero, participà en
l'atracament de la fàbrica de ceràmiques ICAM, al carrer Pere IV núm.
109, emportant-se 50.000 pessetes.
El
16 d’agost de 1949, amb Josep Lluís Facerias i altres, participà en
l’atracament al mas del Bosc, en el terme de Sant Cugat del Vallès
(Vallès Occidental), a la carretera de la Rabassada.
Com
a delegat de Defensa, acompanyà el company ferit a Santpedor (Bages)
Isidoro Crespiera Santamaría al domicili de Ramon Loscos Viñas, al
carrer Josepa Massanes núm. 44 de Barcelona, i després traslladat a casa
de la germana de Cèsar Saborit, al núm. 1 de carrer Bolívar de la
ciutat.
El
27 de setembre participà amb el seu grup en el cop a les oficines de
Maurici Arbella i Burcher, empresari de la construcció, però en aquesta
ocasió no trobaren diners.
El
30 de setembre, amb el mateix grup més el reforç de José Pérez Pedrero i
Julio Rodríguez, atracà l'empresa «Edificios y Estructuras», on es
pogueren apropiar de 7.000 pessetes.
El
9 d'octubre, amb Julio Rodríguez, Pere Adrover Font, Miguel García
García, Manuel Fornés Marí i César Saborit Carralero, assaltà el meublé
«La Casita Blanca», al carrer Bolívar de Barcelona, emportant-se 37.000
pessetes i la documentació dels clients.
El
14 d'octubre, amb Josep Sabaté Llopart, Pere Adrover Font, César
Saborit Carralero i Juan Serrano, participà en l'atracament a la joieria
de Manuel Capdevila Massana, a la via Laietana núm. 129, en el qual es
portaren 400.000 pessetes.
L'endemà,
15 d'octubre de 1949, amb Ginés Urrea Piña, José Pérez Pedrero,
Arquímedes Serrano Ovejas, Santiago Amir, Julio Rodríguez Fernández i
César Saborit Carralero, s'apropià de 31.000 pessetes en l'atracament de
l'empresa «Construcció Pàmies, S. A.», al carrer Aribau núm. 117 de
Barcelona.
Francisco
Martínez Márquez fou abatut per la policia franquista el 21 d'octubre
de 1949 al carrer Rosselló de Barcelona, cantonada amb el carrer 2 de
Maig, davant la fàbrica de cervesa Damm, en un enfrontament i fou
enterrat el 26 d'octubre en una fossa comuna del cementiri barceloní de
Montjuïc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada