A
principis de 1939 es va exiliar i fou internat als camps de Bram i
d'Argelers de la Marenda, i després marxarà a l'Argentina, Uruguai i
Mèxic, on s'instal·larà definitivament en 1942
Miguel
Giménez Igualada:
El 26 de gener de 1888 neix a Iniesta (Conca,
Castella la Nova) el militant anarcosindicalista, destacat pensador
anarcoindividualista i francmaçó Miguel Giménez Igualada, també conegut
com Miguel Ramos Giménez i Juan de Iniesta.
Durant
la seva joventut exercirà diverses professions (taxista, xarlatà de
fira, bover, criador d'animals, jardiner, capatàs agrícola d'una
indústria sucrera, mestre racionalista a l'Ateneu Llibertari de Las
Ventas de Madrid i a l'Ateneu de Gràcia a Barcelona, conferenciant...).
Membre del sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball
(CNT) des de la dècada de 1920, en 1933 impartí conferències a Sant
Adrià de Besòs (Barcelonès Nord) i Manzanares (Camp de Calatrava, la
Manxa, Ciudad Real, Castella la Nova).
El
cop d'estat militar franquista de juliol de 1936 el sorprèn a
Barcelona, on va participar en la gestió del municipal Teatre del Poble.
Entre octubre de 1937 i febrer de 1938 es fa càrrec de la direcció de
l'editorial valenciana «Nosotros», que publica la revista del mateix
nom, dirigida per Rodolfo González Pacheco i des del segon número pel
propi Giménez Igualada, i on apareixeran articles del grans pensadors
individualistes, com ara el Han Ryner, Manuel Devaldès i d'Émile Armand;
a més d'articles de Felipe Alaiz, Costa Iscar, Fontaura, Juan de
Hiniesta, Higinio Hoja Ruiz o Gonzalo Vidal.
Encapçalà
el grup «Incontrolados» dels «Aguiluchos» de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). També participarà en la publicació de Al Margen.
Publicación quincenal individualista (1937-1938), dirigida per Vicente
Galindo (Fontaura). Profundament influït per la lectura de Max Stirner,
de qui serà el seu principal divulgador en llengua castellana a través
dels seus escrits: publica i prologa la quarta edició en castellà de
l'assaig Der Einzige und sein Eigentum (El Único y su propiedad) des del
1900 traduïda per Pedro González Blanco, a través de l'editorial
«Nosotros» el 1937. També proposarà la creació de la seva pròpia versió
de la Unió d'Egoistes stirneriana, sota el nom de Federació
d'Associacions Anarquistes Individualistes, però no arribarà a portar-se
a terme.
A
principis de 1939 es va exiliar a l’hexàgon francès, on va ser internat
als camps de Bram (Aude, Llenguadoc, Occitània) i d'Argelers de la
Marenda (Rosselló), i després marxarà a l'Argentina, Uruguai i Mèxic, on
s'instal·larà definitivament en 1942. En aquest any intervingué en el
famós míting mexicà contra les extradicions. Entre el 26 i el 28
desembre de 1945 va participar a la ciutat de Mèxic en el Primer Congrés
de la Federació Anarquista de Mèxic (FAM).
Durant els anys 50 a Mèxic es va iniciar a la Francmaçoneria.
Va
publicar nombroses col·laboracions en Al Margen, Boletín Interno del
CIR, Cenit, Cultura y Pedagogía, ¡Despertad!, Espoir, Ética, Fuego,
Inquietudes, Liberación, Nosotros, El Productor Libre, Ruta, Semáforo,
Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Umbral, etc.
Entre
les seves obres podem destacar Dolor (1944 i 1988), Más allá del dolor
(1946), Lobos en España: estudio político-religioso (1946), Los últimos
románticos (1959), Un atentado: los caminos del hombre (1961), Tres
conferencias (1964), Anarquismo (1968), El niño y la escuela (1968),
Salmos (1968), Stirner (1968), Trilogía de oratoria (1968), Cartas sobre
anarquismo (1971), entre d'altres.
Hostil
a tota forma de violència, va ser un pacifista integral, però enemic
acèrrim de l'acció popular i de les organitzacions formals, i en la seva
joventut «il·legalista» sota el nom de Miguel Ramos Giménez, que alguns
consideren l'autèntic. Opinava que el socialisme havia substituït la
religió, i ho criticava, com també criticava la idea de revolució, i els
canvis només superficials que ocasionava; la qüestió educativa la va
contemplar des d'una òptica armandiana, i va defensar la idea
d'iniciació.
El 26 de novembre de 1973 Miguel Giménez Igualada mor a la Ciutat de Mèxic (Mèxic).
En 1970 José Muñoz Cota en publicà un estudi biogràfic sota el títol Imagen de un hombre libre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada