dijous, 19 de gener del 2017

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 19 de gener de 1970 mor a París l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Juan José Caba Pedrazo

Juan José Caba PedrazoEl 19 de gener de 1970 mor a París l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Juan José Caba Pedrazo. 
El febrer de 1949 va ser jutjat amb Marco Nadal i el juny de 1952, amb Joaquín Pueyo Moreno, tornà a escapar i, a través de la demarcació de Girona, pogué creuar el Pirineu. 



 
Juan José Caba Pedrazo:  
El 19 de gener de 1970 mor a París (Illa de França) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Juan José Caba Pedrazo, citat sovint el seu segon llinatge com Pedraza i conegut com Juanjo. Havia nascut en 1919 a Manzanares (Campo de Calatrava, Ciudad Real, Castella la Nova).
Milità activament en la CNT a la zona del triangle Membrilla-Manzanares-Valdepeñas a la demarcació de Ciudad Real.
En la postguerra formà part del Comitè Nacional clandestí de la Confederació Nacional del Treball (CNT), encapçalat per Enric Marco Nadal, i patí nombroses detencions per la policia franquista. Es caracteritzà per les seves contínues i espectaculars fugides de les presons, gràcies a l'habilitat per a falsificar documentació oficial i que ajudà la CNT a alliberar nombrosos presos. Tancat a Ciudad Real i a la presó madrilenya de Porlier, va ser portat a la de Yeserías. El febrer de 1947, però, pogué fugir d'aquesta presó madrilenya.
El maig de 1947 va ser novament detingut a Madrid i el 8 de maig de 1948 pogué escapar de la presó d'Ocaña (Mesa de Ocaña, Toledo, Castella la Nova) amb 11 companys, entre ells  Antonio Ejarque Pina, Eusebio Azañedo Grande, Francisco Romero Gabiz, Germán Horcajada Manzanares, Francisco García Nieto, José Yáñez García, Manuel Martínez Rodriguez i Pedro González Calero.
Detingut poc després a causa d'una delació, va ser reclòs a la penitenciaria de Sant Miquel dels Reis, al barri dels Orriols i districte de Rascanya de la ciutat deValència (l’Horta, País Valencià). El febrer de 1949 va ser jutjat amb Marco Nadal i el juny de 1952, amb Joaquín Pueyo Moreno, tornà a escapar i, a través de la demarcació de Girona, pogué creuar el Pirineu.
A l’hexàgon francès continuà militant en l'anarcosindicalisme exiliat. Algunes fonts citen la seva mort en 1959 a París.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada