Des
de l’altra banda del Pirineu, durant la dictadura de Primo de Rivera,
Participà en els intents revolucionaris de l'altra banda del Pirineu,
com ara els fets de Bera (Bortziri) el 1924 i la frustrada operació a
Francesc Macià des de Prats de Molló el 1926
Hermilio Alonso
Martínez:
El 15 de gener de 1897 neix a Castilla la Nova --alguns citen
Santander-- l'anarquista i anarcosindicalista Hermilio Alonso Martínez.
D'infant
emigrà a l'Argentina i la lectura de La Protesta i altres periòdics
llibertaris el portà al moviment anarquista. Va militar en la Federació
Obrera Regional Argentina (FORA). En 1919 emigrà a París (Illa de
França) i s'incorporà al sindicalisme llibertari tot criticant el
sindicalisme pur de Pierre Besnard. Com a militant de la Unió Anarquista
(UA) s'oposà que els anarquistes abandonessin la Confederació General
del Treball (CGT), davant el perill que caigués en mans dels bolvexics, o
per formar la Confederació General del Treball Sindicalista
Revolucionària (CGTSR) de Besnard.
Fou
un dels fundadors de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua
Espanyola (FGALE) a França (1924-1926), de la qual va ser secretari.
Visqué
a Bèlgica, Montpeller (Erau, Llenguadoc, Occitània) i Marsella (Boques
del Roine, Provença, Occitània) i va treballà com a electricista.
A l’hexàgon francès creà i participà en diversos grups artístics i teatrals. Participà
en els intents revolucionaris de l'altra banda del Pirineu, com ara els
fets de Bera (Bortziri, merindad de Pamplona, Navarra, Euskal Herria)
el 1924 i la frustrada operació a Francesc Macià des de Prats de Molló
el 1926.
Quan
caigué la dictadura de Primo de Rivera, passà a Catalunya, però retornà
desil·lusionat per la manca de moviment revolucionari. En 1936 marxà a
Barcelona, però el Comitè Nacional de la Confederació Nacional del
Treball (CNT-AIT) el va enviar com a enllaç i perquè organitzés l'ajuda
des de l’Estat francès. Encapçalà la Federació de Comitès Antifeixistes
d'Ajuda a Espanya, que aviat arreplegà més de 70.000 membres; recollí
grans quantitats de queviures; amb Solidaritat Internacional
Antifeixista (SIA) recaptà més d'un milió de francs i realitzà més de
300 mítings antifeixistes i de denúncia de les maniobres republicanes
burgeses i stalinistes. Denunciat pels stalinistes al Ministeri de
l'Interior francès com a «anarquista perillós», fou detingut a Besiers
(Erau, Llenguadoc, Occitània) i empresonat. Alliberat per les pressions
de l'ambaixada de la República espanyola a París, fou expulsat, encara
que continuà la seva tasca clandestinament fins al 1939, especialment en
l'organització de l'ajuda dels exiliats que creuaren el Pirineu en la
Retirada i en millorar les condicions dels tancats als camps de
concentració francesos.
Després
s'instal·là a Mèxic, on formà part del grup editor de Tierra y Libertad
des de la seva fundació. Entre el 26 i el 28 de desembre de 1945 fou
delegat per Tierra y Libertad, juntament amb Rodolfo Aguirre i Floreal
Ocaña, al Primer Congrés de la Federació Anarquista de Mèxic (FAM).
Formà part de la Delegació de la CNT en Mèxic, des de les files de
l'anarquisme social vinculat a la revista Tierra y Libertad. Poc abans
de finar viatjà per diversos països americans. Hermilio Alonso Martínez
va morir el 16 d'abril de 1959 a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada