 |
| Jaume Camprodon morí als 90 anys el 25 de desembre de 2017 |
La policia li obria la correspondència i, tot seguit, la transcrivia per al governador civil.
També tenien intervinguts els telèfons del Bisbat de Girona.
Alguns clergues propers al bisbe eren confidents de la policia.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 10/01/2017
Girona (Alt Empordà).-
L’historiador Josep
Clara revela en l’edició d’avui del Diari de Girona que el bisbe Jaume
Camprodon fou estretament espiat per la policia franquista, amb la
col·laboració d’alguns capellans del seu entorn, que en diu Judes.
Josep
Clara escriu: “Moltes vegades els bisbes Cartañà i Jubany van passar
per davant de casa, quan tocava processó. Com l'alcalde i el general,
per a mi foren persones d'estament, és a dir, uniformades i distants.
Amb mossèn Jaume Camprodon, en canvi, vaig tenir l'oportunitat de
parlar-hi una vegada i em va semblar una persona planera, natural, tot
el contrari dels personatges tibats. Era un diumenge de Rams, davant la
porta dels Apòstols. L'ocasió resultà propícia per fer-li saber que,
durant el franquisme, la policia li obria la correspondència i, tot
seguit, la transcrivia per al governador civil. Ell no ho sabia, però
intuïa alguna cosa, segons que em va revelar: el control del telèfon
[...] Es va comprometre amb la defensa dels drets humans, la
democratització del país i la de Catalunya com a poble [...] Final del
franquisme, transició i consolidació de la democràcia liberal; crisi del
postconcili [Vaticà II]. Aquest és el llarg i complicat període del
bisbe Camprodon: uns anys d'esperança, però igualment de pors i
rectificacions, d'envelliment de les estructures eclesials, de pèrdua
d'efectius i disminució de la influència social. Durant una etapa tan
moguda, algunes ovelles s'extraviaren i, entre el presbiterat que havia
de fer-li costat, van sorgir diversos Judes. El Judes que va
denunciar-lo a la policia de Franco per desviament polític, i el que va
fer-ho al Vaticà per acusar-lo de tolerar l'heterodòxia [...] Va ser
coherent a l'hora de criticar la política propagandística del president
Pujol i de rebutjar la Creu de Sant Jordi. Però, com que el seu
pontificat resultà llarg, no va poder evitar el desgast personal, la
inacció i el tràfic dels mediocres i manyosos d'ocasió que miraren
d'imposar-se en qüestions internes i externes. Així va estar a punt de
malvendre el Seminari menor a la Universitat [...] Res a veure amb els
aires autosuficients --disfressats de burocràcia, pantomima i
exhibicionisme-- que han arribat després.”
Entre
altres gestions durant la Dictadura, l’any 1976 Camprodon tramità un
indult fallit d’un pres polític. Amb la correspondència intervinguda
qualsevol gestió política era coneguda immediatament pel governador
civil de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada