 |
El
ple de l'Ajuntament aprova per unanimitat dedicar un espai públic al
que fou alcalde narcosindicalista, Eugeni Gurnés Bou, afusellat per la
dictadura franquista.
L'espai serà un petit homenatge als llagosterencs que van ser assassinats i represaliats per la Dictadura.
En
1943 que va ser afusellat el cenetista Eugeni Gurnés Bou, a l'edat de
35 anys, a la tàpia del cementiri de Girona pel franquisme.
Va ser un
dels nou veïns de Llagostera als quals es va sentenciar a mort.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 29/01/2017
Llagostera (Gironès).-
 |
| La sentència de mort |
Llegim en la premsa
convencional que amb l'objectiu de retre un “petit homenatge” a tots els
veïns de Llagostera (Gironès) que van ser afusellats o represaliats per
la dictadura franquista, explica el regidor de Cultura del municipi,
Josep Aliu, el consistori ha aprovat recentment i per unanimitat dedicar
un espai públic a Eugeni Gurnés Bou.
L’anarcosindicalista
Eugeni Gurnés va ser alcalde president i primer tinent d'alcalde del
Consell Municipal entre el novembre del 1936 i el maig del 1938, i va
ser afusellat a la tàpia del cementiri de Girona el 7 de maig del 1943.
“Com a alcalde i tinent d'alcalde, Eugeni Gurnés va ser la persona més
emblemàtica, però aquest ha de ser un homenatge a totes les persones de
Llagostera que van ser afusellades, que n'hi va haver bastantes. És un
homenatge, un petit homenatge a aquesta gent”, afegeix el regidor.
La
repressió franquista va deixar en aquesta població, que tenia cap a uns
4.000 habitants a mitjan anys trenta, més de 50 acusats per rebel·lió
militar que van estar condemnats entre tres i trenta anys i també nou
penes de mort, entre les quals, la de l'alcalde Gurnès.
Alcalde President del Consell Municipal quatre mesos
Eugeni
Gurnés, que era transportista de professió i anarcosindicalista, va
formar part del Comitè local de Milícies Antifeixistes l’estiu de 1936.
Des del novembre de 1936 fins al març de 1937 va ser alcalde president
del Consell Municipal de Llagostera, i a partir de llavors i fins al 10
de maig del 1938, primer tinent d'alcalde. Aquell any va ser cridat al
front per ser destinat al cos de transports de l'Exèrcit Popular de la
República.
En
el decurs de la Retirada de febrer de 1939, va passar la frontera del
Pirineu com la major part de l'Exèrcit republicà acorralat a Catalunya i
va ser reclòs al camp de concentració de Barcarès (Rosselló), després
al de Ribesaltes (Rosselló) i finalment a Tornay (Alt Marne, Alsàcia).
La
seva biografia també assenyala que l'agost del 1939 va ingressar malalt
a l'hospital de Thouars (Deux-Sèvres, Aquitània-Llemosí
Poitou-Charentes) i que quan es va recuperar va exercir d'infermer al
mateix hospital.
Un
any més tard, i quan intentava passar la frontera per Irun (Guipúscoa,
País Basc, Euskal Herria), va ser capturat i enviat al camp de
concentració de Miranda de Ebro (Ebro, Burgos, Castella la Vella) per
després ser empresonat primer a Madrid i més tard a Girona.
El
novembre de 1940 va començar el procediment militar sumaríssim que
faria que tres anys més tard, el 7 de maig del 1943, amb 35 anys, Eugeni
Gurnés fos afusellat a la tàpia del cementiri de Girona, acusat
injustament de fets de 1936. Durant el procés militar havia aconseguit
fins i tot avals favorables de persones de dretes del poble, també de
mossèn Gabriel Masias --a qui havia amagat a Llagostera metre era
alcalde-- i de les majordomes de capellans de la Parròquia executats
l’estiu de 1936. Tots els fets han estat relatats al llibre ‘La veu
silenciada’, de Mercè Carbó, presentat fa prop d'un any.
“Va
ser un judici molt estrany; bé, no se sap ben bé què va ser”, afegeix
el regidor de Cultura. De fet, no és el primer cop que l'Ajuntament de
Llagostera, i també per unanimitat, va aprovar una moció contra els
crims del franquisme. El gener del 2015 va aprovar una moció en suport
de la querella argentina contra els crims del franquisme instruïda per
la magistrada del Jutjat Federal núm. 1 de Buenos Aires, Maria Servini
de Cobria, per delictes de genocidi i lesa humanitat. El cas d'Eugeni
Gurnés s'havia traslladat a l’Argentina després que el Tribunal Suprem i
el Constitucional espanyols haguessin desestimat el recurs de la
família perquè es revisés la condemna i execució. El 2007 la família
Gurnés també va aconseguir que el Tribunal Europeu admetés a tràmit la
demanda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada