 |
| Poligon Niubó a Campdevànol, un dels molts polígons fantasmes que hi ha al Ripollès |
A Ripoll
ja existeixen set polígons industrials amb 39.509 metres quadrats de
naus disponibles i 17.662 metres quadrats de parcel·les lliures en sòl
industrial.
El veïnat vol aturar el projecte per "mantenir la cura de la
terra".
La
Plataforma Salvem les Llosses reivindica altres usos del territori, per
"mantenir la cura de la terra com a patrimoni comú i tenint sempre
present el respecte per les maneres de viure L’Ajuntament ha de
requalificar els terrenys --unes 13 hectàrees-- per passar de sòl rústic
a industrial, però necessita el vistiplau del Departament de Territori
de la Generalitat.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 25/01/2017
Les Llosses/Ripoll (Ripollès).-
 |
| Les planes de la carretera de les Llosses, a l'alçada de la recta de Can Villaura, són l'indret projectat per l'Ajuntament de Ripoll per construir un nou poligon industrial |
Llegim a
DIRECTA que al Ripollès, molta gent es pregunta quina és la raó per
construir un nou polígon industrial a les Llosses quan n'hi ha molts en
desús o abandonats. Només a Ripoll, per exemple, existeixen set polígons
industrials amb 39.509 metres quadrats de naus disponibles i 17.662
metres quadrats de parcel·les lliures en sòl industrial. A la resta de
la comarca també hi ha molts altres espais industrials buits, com el de
la Colònia Llaudet a Sant Joan de les Abadesses, el de Niubò a
Campdevànol o el de la Farga de Bebier a les Llosses.
No
obstant això, l'Ajuntament de Ripoll vol transformar les planes
agrícoles del primer tram de la carretera de les Llosses -la recta de
Can Villaura- en un nou polígon industrial. El projecte és una vella
iniciativa de CiU que l'actual alcalde convergent Jordi Munell, al
govern amb majoria absoluta, vol reimpulsar. Tots els partits de
l'oposició hi estan en contra. Es contempla la construcció de cinc
parcel·les de naus a una banda de la carretera, dues rotondes en els
extrems del vial i un equipament públic.
El
consistori ha de requalificar els terrenys -unes 13 hectàrees- per
passar de sòl rústic a industrial, però necessita el vistiplau del
Departament de Territori, que de moment ha aturat la tramitació per la
manca de l'estudi d'impacte ambiental. La plataforma Aturem el Polígon
de la carretera de Les Llosses integrada sobretot per veïnes de Ripoll i
Les Llosses, denuncia que l'objectiu de la construcció del polígon no
seria crear llocs de treball sinó una operació de caràcter
"especulatiu".
Polígons sense empreses
Una
bona forma d'analitzar els discursos polítics és comptar les paraules
que més repeteixen els oradors per valorar la rellevància que donen a
unes idees enfront d'altres. Si apliquem aquest mètode al blog de
l'alcalde Jordi Munell, trobem que la presència de paraules com
"agricultura", "ramaderia" o "pagès" són ínfimes en relació a termes com
"empresa" o "indústria". "Fer bullir l'olla" és una de les seves frases
preferides, repetida sovint com si es tractés d'un mantra.
Ripoll
i la comarca són, segons dóna a entendre l'alcalde, un producte que
s'ha de sortir a vendre cada matí, maleta en mà, mentre que els pobles i
les comarques veïnes són vistos com a adversaris a l'hora de captar
inversions. "Si tothom tingués feina, bona part de la problemàtica de
serveis socials es veuria reduïda", afirma. D'aquí vindria la dèria o
fal·lera poligonera com alguns l'han qualificat- de construir naus
industrials per captar empreses que s'instal·lin al municipi. Una visió
criticada per la plataforma opositora al polígon per reduccionista: "la
creació de més sòl no comporta sempre un augment dels llocs de treball,
però si la destrucció de la terra", defensen. A part dels polígons, es
necessiten les mateixes empreses. Però on són?". "Tenim contactes amb
diferents empreses interessades" o "no diré noms per temes de
confidencialitat" o "no puc donar més detalls" són algunes de les
respostes habituals que dóna el govern municipal a les reiterades
preguntes de l'oposició en els plens. La realitat és que l'estratègia de
promoció econòmica de l'ajuntament, en marxa des de fa més de quatre
anys, no dóna els fruits desitjats però fins al moment, no hi ha cap
indici d'autocrítica ni rectificació.
Un
cas paradigmàtic de fracàs és Sodeca, una empresa del sector de la
ventilació amb seu a la població veïna Sant Quirze de Besora, que va
anunciar la seva implementació a Ripoll l'any 2010. Munell no era
alcalde encara i va atribuir l'èxit de l'operació al grup convergent i a
la mediació d'Artur Mas, que va visitar personalment la fàbrica. Han
passat sis anys des de llavors i Sodeca encara no s'ha instal·lat a
Ripoll. El 2015 va finalitzar el termini que tenia l'empresa per fer la
inversió i l'ajuntament la va haver de prorrogar. Al maig d'aquell any,
l'alcalde va declarar: "l'arribada de Sodeca és bastant immediata, he
vist alguns esbossos i tot apunta que les obres podrien començar en
mesos".
Salvar les planes
Segons
l'Ajuntament de Ripoll, la construcció del polígon no tindrà gaire
impacte ambiental perquè la zona "ja està degradada", és un lloc on
"històricament s'han fet activitats econòmiques" i que ara només cal
"reordenar". La realitat però, és que el projecte suposa un canvi d'ús
de l'espai en tota regla. El sòl té actualment categoria rústica, i si
bé hi ha restes d'una antiga planta transformadora d'àrids i una
serradora actualment en funcionament --ambdues alegals--, la major part
de la superfície són camps agrícoles treballats o terrenys en desús.
La
zona és una plana formada a partir dels dipòsits d'inundació de la
riera de les Llosses, un bé escàs i estratègic a preservar en una
comarca on només el 18,6% de la superfície té un pendent inferior al
20%. El terreny, conformat pels sediments que el riu ha anat arrossegant
al llarg riuades successives, està compost per sorres, argiles i llims,
essent molt apte per a usos agrícoles o ramaders. Des del punt de vista
de la legislació ambiental, el paratge és considerat hàbitat d'interès
comunitari -prats de dall de terra baixa i muntanya mitjana-, i està
protegit per una directiva de la Unió Europea. També és zona de
protecció pel pla de recuperació de l'au Gypaetus Barbatus, coneguda
popularment com a "trencalòs".
Per
altra banda, el risc d'inundació també és un seriós inconvenient a
l'hora de realitzar construccions a la zona. L'Agència Catalana de
l'Aigua (ACA) en un informe del 2014, ja va instar a canviar la ubicació
del polígon a la banda dreta de la carretera --originàriament era a
l'esquerra en el sentit de Ripoll a les Llosses-- per allunyar-lo de la
riera. En aquest sentit, investigadores del Grup de recerca sobre riscos
naturals de la Universitat de Barcelona (Risknat) consultats per la
Directa han reconegut que el risc d'inundació existeix igualment en la
nova ubicació proposada, que queda inclosa dins de l'àrea d'inundació
geomorfològica i per la qual l'ACA no ha publicat una valoració sobre el
període de retorn. Segons les expertes, la situació hidrogeogràfica
suggereix que la zona és susceptible de ser inundada almenys una vegada
cada 100 anys, pel que no seria urbanitzable segons la legislació
actual.
Properes accions
La
Plataforma Aturem el Polígon de les Llosses es va presentar, després
d'un seguit de reunions, el passat 26 de novembre amb la lectura a la
plaça de l'Ajuntament de Ripoll del manifest que cridava a sumar-s’hi
"per salvar la plana de la carretera de les Llosses". Al cap d'un mes
una concentració d’un centenar de persones es va manifestar, acompanyats
d'un parell de tractors, fins al creuament de la C-17, lluint pancartes
i una escultura de fusta en la qual es podia llegir "volem llaurar
aquests camps sempre més".
Des
de llavors han iniciat una campanya de recollida de signatures --ja en
porten prop d'un miler-- als mercats, botigues, bars i locals socials, i
també han organitzat una exposició fotogràfica itinerant on es recullen
imatges de les antigues colònies industrials i els polígons de nova
construcció que romanen abandonats al Ripollès. De moment ha estat
exposada al bar La Taverneta i actualment es pot veure al bar Fortí de
l'Estrella i al restaurant La Barricona. Pel dissabte 28 de gener a les
set de la tarda han organitzat la xerrada "La Terra: mercaderia o bé
comú?" que anirà a càrrec de l'antropòleg Manel Delgado i el periodista i
cooperativista David Fernández a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.
Membres
de la Plataforma Aturem el Polígon de les Llosses afirmen però, que el
col·lectiu vol anar més enllà de l'oposició frontal al projecte del nou
polígon. En sentit pro positiu, demanen la renaturalització de l'espai
afectat, i el seu discurs reivindica altres usos del territori, per
"mantenir la cura de la terra com a patrimoni comú i tenint sempre
present el respecte per les maneres de viure en l'escenari que ens han
llegat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada