El cas Jarabo, el Màgic Mossèn

El Bisbat de Girona entre l’Opus Dei i el papa jesuïta. 

Ferran Jarabo Carbonell escenifica les contradiccions del Bisbal de Girona. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/01/2017 

Castelló d’Empúries (Alt Empordà).-  

El Bisbat de Girona es troba entre la secta totalitària destructiva Opus Dei, anomenada també “màfia blanca”, i el papa jesuïta Berdoglio. La Parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries escenifica aquesta contradicció del clergat gironí.

L’elecció en 2013 del cardenal jesuïta argentí Berdoglio i les seves posicions falsament “progressistes” en tant que papa Francesc provoca tota mena d’acusacions de sectors integristes i fanàtics diversos, com ara el portal del Monestir de la Molt Sagrada Família [www.vaticancatholique.com], a l’Estat de Nova York, en que podem llegir el disbarat d’afirmar que el papa Francesc és “el Gran Mestre de la Lògia del Vaticà”.

En aquest context, el Bisbat de Girona, encara que sigui carca i estigui vinculat a la secta Opus Dei, vol mantenir una imatge de “temps moderns” i en la línia Berdoglio. I així sorgeix l’afer Jarabo.

El rector de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), segon publica EL DIARI DE GIRONA, Ferran Jarabo Carbonell, xoca amb els sectors de l’Església catòlica considerats “progresistes” --en 2003 publicà un escrit al diari EL PUNT on criticava la Fundació Església Plural, un col·lectiu de mig miler de sacerdots catòlics crítics amb el conservadorisme eclesiàstic-- i “pertany a l’ala més conservadora” d’aquesta institució històrica. També, el diari afirma que “també es va mostrar crític amb el bisbat de Jaume Camprodon, fet que va propiciar un trasllat temporal a Alemanya”. Aquest diumenge Jarabo celebrarà la seva última missa a la capella de Sant Antoni de la catedral de Santa Maria de Castelló. Fa nou mesos Jarabo patí un accident de moto i des de llavors pateix seriosos problemes físics per fer missa. Per això, el Bisbat per Nadal li va comunicar que li donava “un excedència temporal” per tal que pogués recuperar-se de les seves ferides, cosa que el Consell Parroquial s’ho va prendre com un pretext del bisbe per treure de l’organigrama del Bisbat un capellà incòmode i polèmic. Fa una setmana es van concentrar davant el temple de Santa Maria de Castelló un grup missaire fidel d’unes dues-centes persones que vol que Jarabo segueixi de rector de la Parròquia. Cal recordar que Castelló d’Empúries encara és una de les poblacions empordaneses on l’Església catòlica conserva força poder polític i influència social.

Segons un relat del DIARI DE GIRONA Jarabo va néixer el 1967 a Alacant (Alacantí, País Valencià) i va créixer a la ciutat de Girona. Durant l’etapa de seminarista impulsà un projecte de col·laboració amb la República Dominicana a través del voluntariat jovenívol catòlic gironí en forma de monitors en casals d’estiu. En 1995 a la Parròquia de Sant Pau de Girona va ser ordenat ardiaca. Després d’uns estudis a Salamanca (Campo de Salamanca, Lleó) el 1997 va ser ordenat prevere en una cerimònia celebrada al temple de Sant Martí del Seminari gironí. Aleshores fou anomenat vicari de la Parròquia de Pineda de Mar (Maresme). En 1998 va ser traslladat a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà). El 2001 va ser anomenat rector de les parròquies d’Agullana i Darnius i encarregat de la Vajol, a l’Alt Empordà. Davant el fet que a l’interior del temple de Sant Martí a la Vajol s’han conservat part d’unes pintures de signe maçònic de finals del segle XVIII quan a l’església no hi havia culte, que també podrien correspondre a una utilització com a Temple de la Raó, Jarabo va defensar que era una decoració catòlica, pròpia de les lletanies del rosari, i en cap cas res a veure amb la francmaçoneria, ja que anys abans –quan ell no hi tenia res a veure-- havien visitat l’església grups de maçons de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE) i del Gran Orient de Catalunya (GOC). Dos anys després, s’hi afegí la Parròquia de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). En aquells temps, segons diferents fonts, fou quan els clergues Jarabo, Rafael Felipe i Joan Boadas formaren un grup eclesiàstic conservador en discrepància manifesta amb les orientacions del bisbe Camprodon. En el seu escrit de 2003 contra Església Plural, publicat a EL PUNT, Jarabo opinava que aquest col·lectiu de capellans podia conduir l’Església catòlica “cap a la degradació i a la dissolució”, cap a “una Església supercatalana, però sense Déu: hiperdemocràtica, però no de Jesúcrist”. Poc abans, en el web [www.comunio.org], elaborat per sectors catòlics integristes, es va reproduir un escrit seu, publicat al suplement ‘Alfa i Omega’ del diari ABC, titulat ‘Democracia versus Iglesia’.

En 2003, durant una visita de Joan Pau II a Madrid, Jarabo organitzà com a rector d’Agullana un viatge particular a través del Patronat de la Joventut Sant Pere Claver de Girona, amb 54 joves, una iniciativa pròpia que generà polèmica, ja que es tractà d’un viatge independent del que havia organitzat la delegació oficial del Bisbat de Girona, integrada per un centenar de feligresos i presidida pel bisbe Carles Soler. En 2004 Jarabo es va manifestar públicament contra la transformació de l’hotel dels Banys de la Mercè (Campmany, Alt Empordà), on hi havia una capella per fer casaments, en un gran prostíbul al peu de la N-II, tot deplorant en un espai d’explotació i esclavitud per a dones on fins aleshores hi havia celebracions de la Mare de Déu de la Mercè, mentre el Bisbat no va manifestar cap tipus d’opinió al respecte. Aleshores el bisbe Soler el va rellevar del càrrec a la Parròquia d’Agullana i li va donar una excedència de dos anys per tal que pogués acabar el seu doctorat en Filosofia. En realitat, segons el DIARI DE GIRONA, el bisbe volia “dispersar” el nucli eclesiàstic ultraconservador a la seva diòcesi, començant per Jarabo i Felipe, que els va enviar fora de la seva vista. Jarabo va afirmar que marxava “trist”, però no es queixava del bisbe. Primer va anar a Salamanca i després a Berlín. Jarabo tornà en 2012 per fer de rector de les parròquies de Castelló d’Empúries i Vilanova de la Muga (Peralada, Alt Empordà). Durant aquests temps ha desenvolupat la seva afició a l’espectacle de la màgia. En 2013, fins i tot va participar en el festiva de màgia celebrat a Castelló amb el nom de Màgic Mossèn.