Els tintinaries, mala companyia per a la independència.
Una Generalitat en mans de tintinaires, començant per Carles Puigdemont.
Tintin, el còmic reaccionari, xenòfob, racista, imperialista belga, eurocentrista.
Cal recordar que Hergè era amic i col·laborador del criminal de guerra Léon Degrelle.
Durant l’ocupació alemanya de Bèlgica Hergè va fitxar per un medi obertament filonazi, Le Soir, dirigit per Raymond de Becker.
La CUP-CC critica la conferència de Puigdemont a Brussel·les.
Anna Gabriel retreu al govern de Junts pel Sí la manca de “diversitat ideològica” amb la que van explicar el referèndum.
El raper mallorquí Valtonyc podria ingressar a la presó.
[Barcelona (República Catalana) 25/01/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Carles Puigdemont Casamajó és fan de Hergé, que creà un còmic reaccionari, xenòfob, racista, imperialista belga, eurocentrista... Josep-Lluís
Carod-Rovira, Miquel Calçada, Antonio Franco, Joan Laporta, Rafael
Vallbona, Quim Monzó, Artur Mas, Màrius Serra, Miquel Iceta, Jordi
Tardà, Manuel Cuyàs Gibert, Albert Jané, ... Tots, i molts més,
tintinaires que ideòlogitzen Catalunya. Del president del govern
autonòmic de Junts pel Sí fins a escoltats o llegits periodistes
catalans són seguidors de la ideologia imperialista de Hergé i així anem
en un procés d’alliberament nacional català en que no es gosa imposar
des de la base territorial, des de municipis i comarques, la República
Catalana mentre escenifica demagògia electoralista.
Hergé
l'any 1925 ingressà a Le Vingtième Siècle, un diari clerical i
nacionalista belga. El 1927 va passar a ser aprenent de fotògraf i
il·lustrador de pàgines especials. El clergue Norbert Wallez, el
director de la publicació, va tenir una gran influència sobre Hergè, ja
que el va incitar a instruir-se i llegir. Més tard, Wallez va decidir
incloure un suplement dirigit al jovent al seu diari, de manera que li
va confiar aquesta tasca a Hergé. Així, el novembre de 1928 sorgia el
primer número de Le Petit Vingtième, sota la seva direcció. Durant
aquest període, Hergé va descobrir el treball dels seus homòlegs
estatunidencs gràcies als paquets de diaris que li enviava Léon
Degrelle, futur dirigent del moviment rexisme (feixisme catòlic belga,
antsemita i seguidor d’Hitler), aleshores corresponsal del diari Le
Vingtième Siècle. el 1929 va aparèixer per primera vegada en Tintín a
les pàgines de Le Petit Vingtième. La primera aventura de Tintín el
porta a la Unió Soviètica, on s'enfronta als bolxevics.
Durant
l'ocupació alemanya a Bèlgica, Hergè va seguir publicant, tot i que
molts professionals de premsa havien decidit abandonar el seu ofici, a
causa del fet que els mitjans de comunicació es consideraven en aquell
moment "medis robats" de forma popular, ja que havien estat sotmesos al
comandament alemany. El 1939 es va tancar Le XXème Siècle. Oficial de
l'exèrcit belga en la reserva, va ser mobilitzat per instruir una
companyia d'infanteria de parla flamenca, malgrat que ell era expert en
metralladores i de parla francesa. Hergè va fitxar en aquell moment per
un medi obertament filonazi, Le Soir, dirigit per Raymond de Becker.
L'ocupació
nazi de Brussel·les va finalitzar el 1944. Les aventures d'en Tintín
van ser interrompudes cap al final de la publicació en tires diàries de
Les set boles de cristall, ja que les autoritats belgues van tancar Le
Soir. Durant el període de post-ocupació, Hergé va ser arrestat quatre
vegades per diferents entitats (la Seguretat de l'Estat, la policia
judicial, el Moviment Nacional Belga i el Front de la Independència),
acusat de simpatitzar amb el nazisme i el rexisme. L'origen d'aquestes
acusacions es va trobar principalment en la contínua activitat
professional d'Hergé sota l'ocupació nazi, la qual cosa el va etiquetar
com a "col·laboracionista". A més, es considerava que amb la seva feina
potenciava les vendes de Le Soir, quan aquest estava regulat directament
pels nazis.
Aquestes posicions reixistes apareixen a partir del primer
àlbum (Tintín al país dels Soviets), encarregat per Norbert Wallez, un
reconegut feixista, amb l'objectiu d'alliçonar als joves belgues contra
els soviets de 1917 des de Le Vingtième Siècle. Es veu també el caràcter
racista no dissimulat de Tintín al Congo i a L'estel misteriós, el
principal dolent de la història és un jueu novayorquès anomenat
Blumenstein. En aquesta mateixa història es demostra que Herbè era
antisemita, jaque apareixen dos jueus estereotipats, un dels quals
s'alegra de la notícia de la fi del món perquè "així no hauria de pagar
als meus proveïdors". En edicions posteriors, aquesta vinyeta va ser
suprimida, i una altra en què l'expedició rival d'en Tintín enarbolava
la bandera americana, va ser retocada. D'altra banda, el mateix Hergè va
canviar el nom de Blumenstein per Bohlwinkel i el va ubicar, no a Nova
York, sinó a un país imaginari anomenat Säo Rico. Més tard s'adonà,
sorprès, que Bohlwinkel també és un cognom jueu.
Anys
després va reconèixer en algunes ocasions, el que considerava errors
propis i decisions mal preses. Així, el 1973 declarava en una entrevista
amb el Haagse Post: "Reconec que jo també vaig creure que el futur
d'Occident podia dependre del Nou Ordre. Per a molts la democràcia
s'havia mostrat decebedora, i el Nou Ordre portava noves esperances. A
la vista de tot el que va passar, es tractava naturalment d'un gran
error haver pogut creure en això". Degut a això, i com d'altres
treballadors de la premsa dirigida pels nazis, Hergé es va trobar aïllat
de la feina, va planificar el seu exili a Argentina, com feien els
nazis que podien arribar-hi, i va passar els següents dos anys
treballant amb Edgar Pierre Jacobs, i va incorporar Alice Devos, la qual
adaptava a color diverses de les primeres aventures d'en Tintín.
L'exili
de Tintín va finalitzar el 1946. L'editor i combatent de la
Resistència, Raymond Leblanc, va proporcionar el suport financer i les
credencials antinazis necessàries per llançar la revista Tintin amb
Hergé. Aquesta publicació setmanal comptava amb dues pàgines de les
aventures d'en Tintín, començant amb el que quedava de Les set boles de
cristall, així com d'altres tires còmiques i articles diversos. Va tenir
un èxit important, amb una tirada de més de 100.000 exemplars
setmanals. És probable que Hergè hagués sofert algun tipus de condemna
judicial de no haver sigut per la creació d'aquest suplement. En aquest
sentit, s'ha assenyalat freqüentment que va ser en Tintín qui va salvar a
Hergé.
Anna Gabriel retreu al govern de Junts pel Sí la manca de “diversitat ideològica” amb la que van explicar el referèndum
A
la CUP-CC no li ha agradat la manera amb la qual el govern autonòmic de
Junts pel Sí ha presentat el referèndum d’autodeterminació català, ahir
dimarts, a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, per la manca de
“diversitat ideològica”. La diputada Anna Gabriel ha retret al
vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, que
“seria oportú també que s’expliqués que hi ha diversitat ideològica al
darrere de les opcions independentistes i que, lluny del pensament únic i
de l'homogeneïtzació que a algunes tant els agrada, justament nosaltres
reivindiquem diversitat i pluralitat de pensament”.
La
portaveu de la CUP-CC ha explicat que “discrepem d’alguns dels extrems
que hi vau expressar: la forma en la que es descrivia la situació
econòmica del país, aquesta aposta tan clara pel turisme, per exemple,
que sabeu que per nosaltres, doncs, és la nova indústria extractiva dels
nostres béns naturals; el paper de la mateixa Unió Europea en la que el
president del Govern de la Generalitat de Catalunya insistia, persistia
i reiterava que la independència catalana seria en el marc de la Unió
Europea, per nosaltres aquest és un extrem que haurien de poder decidir
també, doncs, les ciutadanes d’aquest país”.
Anna
Gabriel ha instat el Govern de la Generalitat a què “l’objectiu del
referèndum pactat no distregui de l’objectiu principal, que és
l’objectiu realista, l’únic que existeix: la unilateralitat” i ha
demanat que “no creem falses expectatives”. “Farem bé de preparar aquest
país pel que ens ve al davant, que és un conflicte democràtic
d’altíssim nivell i on només la mobilització, la determinació i la
voluntat de la gent suplirà la manca de diàleg de l’Estat espanyol.
Convé que comencem a vincular el referèndum al procés constituent”, ha
afegit la diputada.
En
aquest sentit, Oriol Junqueras ha respost que “sempre intento explicar
que aquest és un projecte, és un procés transversal ideològicament”. Tot
i això, ha recordat a la diputada cupaire que la conferència d’aquest
dimarts la van fer “tres membres del Govern”, i ha assenyalat que “ahir
teníem l’obligació i la voluntat ferma d’explicar-nos allà”. Finalment,
el vicepresident ha indicat que “el referèndum pactat no és que sigui
poc probable, és que és absolutament impossible”.
El raper mallorquí Valtonyc podria ingressar a la presó
El
raper Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtonyc, serà jutjat a
l’Audiència Nacional del Regne d’Espanya, a Madrid, el dimecres 8 de
febrer, a les 10.00h. Acusat de “injuries a la Corona” i “enaltiment del
terrorisme” per les seves lletres de rap, segons informa Contra.info.
El fiscal demana 3 anys i vuit mesos de presó a més d’una una fiança de
4.000 euros, Si el condemnen a més de 2 anys de presó, entraria a la
presó el mateix 8 de febrer.
Això
no es tracta d’un fet aïllat, actualment a l’Estat capitalista espanyol
hi ha més de 20 artistes que ja han passat per l’Audiència Nacional
espanyola.
El
dia del judici s’ha convocat una concentració de suport a Madrid,
davant l’Audiència Nacional al carrer García Gutiérrez núm.1 <metro:
Colón>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada