Declaracions contundents de l'ex-tinent Luis Gonzalo
Segura a Catalunya Ràdio.
Trencar el silenci sobre els camps de concentració de Franco a Espanya.
La
presentació del llibre 'Cautivos y desarmados' ,de Francesc Grau, a
Miranda de Ebro ha estat una excepció davant del silenci amb que al
Regne d’Espanya ha viscut la commemoració dels setanta anys de la fi
dels centres de deportació franquistes.
[Barcelona (República Catalana) 15/01/2017]
L’AMIC DEL POBLE
L’ex-tinent
de l’Exèrcit espanyol Luis Gonzalo Segura, expulsat per haver-hi
denunciat corrupció i abusos, diu que la cúpula militar espanyola té
moltes ganes d’intervenir militarment a Catalunya, però afegeix que les
Forces Armades no tenen prou capacitat per a fer-ho. En unes
declaracions contundents a Catalunya Ràdio, Segura ha dit: “Controlar
sis milions de persones en un territori, prendre’l i controlar-lo, és
molt complex. Amb els militars que hi ha no n’hi ha prou. Això ho podem
descartar, però no vol dir que la majoria dels oficials no desitgin de
participar a Catalunya”.
Segura
ha recordat: “Quan fa dos anys jo era dins l’Exèrcit i vaig dir que
essent militar jo no participaria mai en una intervenció militar a
Catalunya, quan és una cosa que es demana a crits dins de les Forces
Armades, vaig ser qualificat de traïdor, d’antipatriota… I vaig rebre
insults, amenaces, m’han escopit”.
Sobre
la possibilitat que l’Exèrcit del Regne d’Espanya pugui intervenir a
Catalunya en cas d’una declaració d’independència en un procediment no
pactat amb l’Estat ha respost: “Jo crec que no hi haurà un paper actiu
de l’Exèrcit. No hi ha capacitat operativa suficient. Amb 125.000
militars que hi ha avui i estic exagerant les xifres no n’hi ha prou per
a defensar la Península ibèrica, i molt menys per ocupar Catalunya.
Controlar sis milions de persones en un territori, prendre’l i
controlar-lo, és molt complex. Amb els militars que hi ha no n’hi ha
prou. Això ho podem descartar, però no vol dir que la majoria dels
oficials estiguin desitjant participar a Catalunya”.
Trencar el silenci sobre els camps de concentració de Franco a Espanya
Cent
vuitanta camps de concentració i mig milió de deportats republicans,
dissidents polítics, homosexuals i presoners comuns. Són les
esfereïdores xifres d’un aspecte de la repressió posterior a la victòria
feixista del 1939 que no han estat fins ara degudament recordades,
exposades i denunciades. De fet, no hi ha cap espai de memòria, excepte
els impulsats per iniciativa d’algunes de les víctimes, com a Logroño
(la Rioja) que recordin aquells centres de repressió física, psicològica
i ideològica coordinats pel Servei de Colònies Penitenciàries
Militaritzades franquista entre 1936 i 1947 per tota la geografia
peninsular. Una realitat ben allunyada, una vegada més, de les
importants i destacades commemoracions europees de la fi dels camps de
concentració nazis.
Però
divendres passat, excepcionalment, es va fer l’única commemoració
prevista de la fi del darrer camp de concentració franquista, el de
Miranda de Ebro (Burgos, Castella la Vella), tancat ara fa exactament
setanta anys. Fou organitzada pel municipi en col·laboració amb
l’editorial Club Editor, arran de la publicació de ‘Cautivos y
desarmados‘, escrit originalment en català el 1981 per Francesc Grau
Viader (1920-1997). Aquest professor de català, escriptor i periodista
nascut a Calella (Maresme), membre de la Lleva del Biberó, és un dels
pocs autors de relats en primera persona d’aquells centenars de milers
de deportats. En el seu cas, va narrar el pas d’un grup de soldats de la
seva jove promoció per la plaça de braus de Logroño i pel camp de
concentració de Miranda de Ebro, una experiència que va descriure així:
“Tot funcionava de manera impecable. L’aniquilació tenia lloc d’acord
amb el pla previst. Si allò hagués durat gaire més, l’extermini hauria
estat total i absolut. Les enormes matrius dels camps de concentració
havien assolit una eficàcia capaç de crear una generació d’homes
moralment castrats, de parir una multitud de criatures físicament
acovardides i disposades a acceptar totes les humiliacions sense cap
crit de protesta”.
Amb
el tancament dels camps franquistes, on els internats vivien en ínfimes
condicions i en situació de quasi esclavatge, el règim feixista va fer
mans i mànigues per a eliminar-ne rastres i esborrar-los de la memòria
col·lectiva. Un objectiu gairebé assolit si no fos per actes aïllats com
el d’aquest cap de setmana. Per això és tan rellevant la traducció al
castellà de l’obra de Grau Viader, que és clau per a reconstituir la
memòria del que va passar. L’Ajuntament de Miranda del Ebro és una de
les poques institucions que han fet un pas per a rescatar de l’oblit el
terror que van patir milers de persones. Com diu Maria Bohigas, editora
del llibre, l’acte del 13 de gener és el contrast entre l’enormitat
d’una efemèride i la ignorància que se’n té.
‘Rua
de captius’, ara traduïda al castellà, és la crònica de la deportació
franquista. Grau Viader hi explica com hi havia uns interrogatoris
terrorífics, com els soldats de la Lleva del Biberó que van fer
presoners arribaven a ple hivern a temperatures terribles en llocs
pràcticament a la intempèrie on passaven gana… Però com matisa Bohigas,
també és “una història explicada amb intensitat per un home que el que
fa és restituir a aquells amics que tenia, que són els qui li van
permetre de sobreviure i aguantar, que van perdre la vida al camp i no
poden prendre la paraula si no fos pel seu testimoni”. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada